Frases cèlebres

JOAN SOLÀ I CORTASSABell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell) 10.01.1940 - Barcelona (Barcelonés) 27 d'octubre de 2010. Lingüista i filòleg català. Premi d'honor de les lletres catalanes al 2009.

"D’articles reivindicatius n’he fet sempre. Amb l’edat, les persones anem adquirint més seguretat de pensament. Jo sóc independentista, no et dic des d’abans d’Adam i Eva perquè seria fals. Ara ho sóc per una convicció profunda, no per raons sentimentals, però no vull posar l’accent en l’ independentisme. Molta gent està cansada de veure’s subordinada, siguin o no siguin independentistes, i han trobat en les meves paraules una certa resposta a les necessitats que tenien. Jo potser acceptaria no ser independent, mentre no ens emprenyessin, però Espanya és integrista”.

     Lliurament Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida, juliol 2009

"Potser alguns “progressistes” adduiran que aquest és un argument més propi del noucentisme i que ja som al segle XXI. Potser sí. Potser pensar que no hi ha llengua sense país ni país sense llengua és un ideal que no lliga amb determinades opcions polítiques. Potser sí, que a determinats valors com l’esforç, el treball, la disciplina i la fe social i patriòtica els costa trobar el seu lloc en aquesta Catalunya, en aquests Països Catalans que alguns semblen entestats a fer desaparèixer definitivament del mapa de les nacions d’Europa. Allà ells amb el seu pretès progressisme. Permeteu-me, doncs, que em quedi amb la frase que va pronunciar l’escriptor portuguès Fernando Pessoa: “La meva pàtria és la meva llengua”.

"El polític no arrisca més que allò que percep que els seus ciutadans li demanen, però la societat no demana res, perquè té prou feina a sobreviure. La culpa sempre és de qui governa."
     Lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Òmnium Cultural. juny 2009

Avui, fruit d'aquest exercici d'anys, estic completament convençut de dues coses: primera, que si una llengua no ens serveix per crear-hi comunicació i bellesa, ¿de què ens serveix?, no té futur; i segona, del lligam inextricable entre poble, individu i llengua: una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles a un Estat que sempre ens ha sigut hostil.
     "Adéu-siau i gràcies". Últim article de Joan Solà al suplement de Cultura del diari Avui    (21.10.2010)

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

FEDERICO GARCIA LORCA. Nascut a Fuente Vaqueros (provincia de Granada), el 5 de juny de 1898. Va morir assessinat a mans de elements franquistes durant la Guerra Civil, el 19 d'agost de 1936 (entre Viznar i Alfacar, Granada), quan només tenia 38 anys, per la seva afinitat al Frente Popular i per ser obertament homosexual.

"Yo soy español integral y me sería imposible vivir fuera de mis límites geográficos; pero odio al que es español por ser español nada más, yo soy hermano de todos y execro al hombre que se sacrifica por una idea nacionalista, abstracta, por el sólo hecho de que ama a su patria con una venda en los ojos. El chino bueno está más cerca de mí que el español malo. Canto a España y la siento hasta la médula, pero antes que esto soy hombre del mundo y hermano de todos. Desde luego no creo en la frontera política."


-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

Es tracte del discurs que en Quim Monzó va pronunciar a la inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007 on, la Cultura Catalana, va estar la convidada d'honor. He cregut que paga la pena recuperar aquest discurs perquè, al meu parer, va ser tota una genialitat de l'escriptor barcelonès.

“Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica
va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.
Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica,
els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics”.

http://www.frankfurt2007.cat/arxius/discursinaugural.pdf