dimarts, de març 22, 2011

MARATÓ DE BARCELONA 2011

El passat diumenge 6 de març es va celebrar la 33a edició de la Marató de Barcelona. Per tercer any consecutiu vaig posar el meu granet de sorra com a voluntari. Era al kilòmetre 28.5, a l'alçada de la Catedral. Total uns cinquanta voluntaris i voluntaries, de la associació esportiva "CoRReDoRS.CaT."



Una molt bona experiència. Un matí ple de bones sensacions. Un dia per a gaudir d'un esdeveniment únic a la ciutat.

Aquesta edició va marcar un record de participació amb més de quinze-mil corredores i corredors, esdevenint la setena prova amb més participants de tota Europa. Tots i totes rera un objectiu, acabar els 42,195 km de què es composa aquesta exigent prova atlètica.

Ara bé, hi ha una sèrie de participants els quals ens donen exemple de un coratge, ganes de tirar endavant i viure dignes de elogi i amb qui, tots nosaltres, ens hauriem de emmirallar quan, en molts moments de les nostres vides, ens enfonsem per coses importants i, tot sovint, per problemes fàcils de resoldre. Tota la meva admiració per tots ells i elles.
















Quan ens queda per a aprendre!

fotos tretes de la xarxa.

Goodbay Barcelona

dimecres, de març 16, 2011

TODD KLASSY PHOTOGRAPHY

Wind Power

Desperate Trees

Sylvan Trail

Caramel Corner

Misshapen

Oil Stained Sky

Canted Hilltop


- 32º F

Curious Fox

Cold Water Fog

Raptor

Sunrise Butte

Pastoral Palisade

Chief Mountain Winter

Grainery Chill

Grainery Row

A beautiful dead tree sits high atop a jagged peak outside of Lennep, Montana.
A beautiful old church sits on an open plain in what is Lennep, Montana.
A billboard advertising all there is to see and do in Havre, Montana.
Stop sign that has been riddled with a shotgun outside of Havre, Montana.
A field of waving wheat south of Chinook, Montana.

A landscape photograph of the Judith River valley near Winifred, Montana.

In the Field Alone
A grain bin is the lone man-made structure for miles in this field near Highwood, Montana.



Flors blanques a la boira:

Llençols grisos de gebre
cobrien els bancals dels ametllers,
però les pluges van venir com màscares
i l’herba va esborrar els miralls del fred.
L’aire càlid als ulls de l’hivern
començava a mentir a les ales grises
d’ocells erràtics dins els arbres nus.
En una sola nit de tebiesa
amb la fosca d’imatges al mirall
es van obrir les flors dels ametllers.
Tu també vas venir en un temps de fred
i soledat: l’amor va ser un oratge
damunt del gebre gris. Flors oblidades
escampaven perfum de primavera
en els àmbits glaçats, càlida neu
d’efímeres flors blanques. Amb tristesa
les recordo a l’hivern
que en una sola nit les va glaçar.

Margarit, Joan.
Poesia amorosa completa 1980-2000.
Editorial Proa. Barcelona 2001.

dissabte, de març 12, 2011

AUCA DE LA CONSULTA PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA



AUCA DE LA CONSULTA PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
que es festeja i es difon per la xarxa i per mig món


1. La llibertat no es demana,
tenim dret a decidir.
Vota el que et doni la gana,
tant val el no com el sí.

2. Si és cert que en democràcia
de tot es pot parlar clar,
¿com és que alguns no els fa gràcia
que vulguem anar a votar?

3. Amb o sense dictadura,
no fa gràcia als espanyols
que ens imposen la cultura,
tant si vols com si no vols.

4. “Por derecho de conquista”
ens van fer empassar el borbó
i ara amb els tancs a la vista
engolim Constitució.

5. El seu concepte d’Espanya
és despòtic i excloent.
Fa tres segles que ens escanya,
aquesta mena de gent.

6. No estan pel federalisme
ni per la diversitat
i, com en temps del franquisme,
ens imposen la unitat.

7. En l’esport no hi manera
que ens admetin tal com som
i ens fan alçar una bandera
que és més pesada que el plom.

8. Per cada euro que aquí torna
ens en cobren dos o tres
i encara ens diuen amb sorna:
“Com Espanya no hi ha res”.

9. Si tenim clara una cosa,
perquè ha quedat demostrat,
és que Espanya avui fa nosa.
El que ens cal és ser un estat.

10. Ara, doncs, ja va sent hora
de poder manifestar,
als de lluny i als de la vora,
on porta el seny català.

11. Què voleu més democràtic
que un referèndum obert?
Què voleu de menys dogmàtic?
Què voleu amb més encert?

12. Tenim dret a dir la nostra
i que es vegi com pensem.
L’Estatut és baix de sostre.
Catalans som i serem!

13. Apa, gent, no fem més l’ase
i exercim el dret a vot.
Que ningú no es quedi a casa
arrupit i amb el cap cot.

14. I escrivim la nova història
fent un gest de llibertat
seguint la convocatòria
per la nostra dignitat.

15. Permeteu-me, doncs, que acabi
com el canonge Collell,
un vigatà que era un savi
i que era tot un gat vell:

16. «No captem el dret de viure,
dret que no es compra ni es ven,
poble que mereix ser lliure,
si no l’hi donen, se’l pren».

Lo Gaiter del Calders
Manresa. Pla de Bages, 2010