dimecres, d’abril 27, 2011

R.MADRID 0 - "THE ORGASM TEAM" 2



EL BARÇA









EL MADRID




El diari canvia una imatge en què vol demostrar que Pepe a tocat la pilota


¿por què, por què, por què? waaaaaaaaaaaaaa!


Pepe se excedió en un balón dividido, al que entró con la plancha y a una altura considerable


dimarts, d’abril 26, 2011

PEP GUARDIOLA. PAÍS PETIT PERÒ... AMB UN PARELL!


Aquesta tarda, per fi, Pep Guardiola, ha respòs a Mourinho tal i com, l'impresentable aquest, es mereix. Orgullós de l'entrenador del Barça. Mai, el meu equip, ha tingut un entrenador com el Josep Guardiola i, estic casi segur, mai tindrà un altra com ell. És el que hi ha, així de bo i així de trist.

Des de la seva arribada, a l'entitat blanca, Mourinho ha estat atacant, directa i indirectament, al Barça com entitat, als integrants de l'equip i, com no, a l'entrenador. Fins avui, en Pep, ha anat aguantat les sortides de to de l'entrenador de Chamartin. Aquesta tarda, la roda de premsa del portuguès, s'ha sortit de mare atacant, directament, al Pep. Comentaris que, com no podria ser d'altra manera, ha fet contestar al Guardiola. Aquí estan comentaris i "retalls" de premsa perquè, els que encara no esteu assabentats, us podeu fer la idea dels fets.


"els catalans, com el Barça, som d'un país que ha patit moltes derrotes però sempre ens aixequem", "el meu país és tant petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí",

També a parlat de "la Central Lechera", referint-se als mitjans de comunicació madrilenys els quals, "aborregadament", segueixen les pautes del president del Madrid, Florentino Pérez.


Avui, en Pep, a visualitzat, Mourinho, amb una tifa sobre el cap que li regalima. Li ha perdut el respecte que, com antics companys (quatre anys que van passar junts al Barça), segur que li tenia.

I ara us deixo uns videos de "Carackòvia" per a riure una estona. Molt bons!









dissabte, d’abril 23, 2011

SANT JORDI 2011. QUINA DIADA!






Sí, ha caigut al bé i mig de la Setmana Santa. Dissabte Sant. Tot feia pensar que, la venda de llibres, cauria estrepitosament. Nou-cent mil cotxes sortien de Barcelona, nou-centes mil famílies. Hom ha sortit a donar un tomb pensant-se que, el centre de Barcelona, es trobaria com "Atacama". Com cada any, he sortit amb ganes de gaudir, en aquest dia meravellós, de la meva ciutat. Oh! "sorpresa", un mar de persones recorria les Rambles, la Plaça de Catalunya, La Rambla de Catalunya, la Plaça Sant Jaume, el carrer del Bisbe... tots els carrers adjacents. Milers i milers de ciutadans i milers de turistes. Les sortides per la Setmana Santa no ha estat excusa per a, com cada any per aquesta Diada, Barcelona es cobris de colors; amb llibres, roses, mares i pares; fills i filles, parelles, enamorats, solitaris... Tots i totes amb una idea en comú, fruir intensament d'un dia únic i incomparable. Com no pot ser d'una altra manera, regalar llibres i roses estava en el pensament de tothom.

I la venda de llibres a estat gens menyspreable, dinou milions d'euros de facturació és la previsió del gremi de llibreters. Les roses no han estat a l'alçada i baixen un vint per cent.

No crec errar si dic que, al món, no hi ha festa que iguali aquesta. És el nostra dia dels enamorats. Regalem roses a la dona estimada, a la mare, a les filles, a l'amiga, a la companya... a les dones. També, per què no? a homes. Regalem i ens regalem llibres. Els centres de les ciutats, viles i pobles, s'omplen de gent amb ganes de ser part de la diada i, any rere any, ho aconsegueixen. Molts han estat els que han volgut traslladar-la a les seves ciutats, països; però l'èxit no ha estat possible assolir-lo.

Si mai heu estat a Catalunya, coincidint amb un Sant Jordi, no podeu saber el que és i el que significa. Us convidaria a venir i compartir, amb tots nosaltres, una festivitat que ens omple i ens enorgulleix.



Per Sant Jordi és tradició un llibre, una rosa i un petó.



SANT JORDI



Des de Barcelona, Catalunya:


FELIÇ DIADA DE SANT JORDI!

¡FELIZ DIA DE SANT JORDI!

HAPPY SANT JORDI'S DAY!

フェリズは、DIASant Jordiに


Un Llibre i una Rosa, per a tu

Un Libro y una Rosa, para ti

A Book and a Rose, for you

あなたのためのバラ

dijous, d’abril 21, 2011

SETMANA SANTA A CATALUNYA. PROCESSÓ I DANSA DE LA MORT DE VERGES.


La Processó






La Passió de Verges, que s’escenifica únicament la nit de Dijous Sant, conserva les característiques més tradicionals d’aquesta mena de representacions de Setmana Santa. Hi ha qui afirma que la processó podria estar datada l’any 1347, però l’estructura actual ens ha arribat, almenys des del segle XVIII. El text que es representa, que és el més antic de les passions que es fan a Catalunya, va ser revisat i adaptat per Fra Antoni de Sant Jeroni cap a l’any 1773 a partir de diversos textos anteriors


La Dansa de la Mort

En el decurs de la processó hi destaca una veritable joia única de la cultura popular: la Dansa de la Mort. En aquesta dansa, cinc esquelets salten al so d’un tabal, col·locats en forma de creu i amb un seguici de quatre personatges més, els quals, amb torxes, il·luminen el quadre i hi aporten l’aire tètric que hi dóna sentit.

El cos principal de la Dansa de la Mort és format per dos adults (la Dalla i la Bandera) i tres infants (dos Platets, que porten un plat amb cendra, i el Rellotge, que assenyala un rellotge sense broques).


La Mort ens avisa que no perdona ningú (amb la bandera), ens sega la vida (amb la dalla) i ens recorda que a qualsevol hora (rellotge sense broques) acabarem convertint-nos en cendra (platets).


dimecres, d’abril 13, 2011

14 D'ABRIL DE 1931. PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA CATALANA.


Pel pacte de Sant Sebastia de 17 d'agost de 1930, els partits polítics republicans d'Espanya es posaren d'acord en un disseny global per a l'imminent canvi de règim que incloïa l'autonomia política de Catalunya dins l'anhelada República. Arran de les eleccions municipals de 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola. Aquesta proclamació preocupà el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un pacte amb els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya, en inexacta recuperació del nom medieval de la Diputació del General. L'arxiu sonor que ens ha arribat avui dia («proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica»), sinó que l'original és la proclama dita abans. El govern provisional de la República catalana era format




Catalans :

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Preguem que cada català, aixì com tot altre ciutadà residenta a Catalunya, es faci càrrec de l’enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre tots nosaltres

Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d’abril de 1931.

El President
FRANCESC MACIÀ





diumenge, d’abril 10, 2011

21,37%: BARCELONA DECIDEIX FA HISTÒRIA.


21,37%: Barcelona Decideix fa Història

«Mai, ni en el més remot dels nostres somnis, podíem haver imaginat un resultat així». El portaveu de Barcelona Decideix, Alfred Bosch, visiblement emocionat, ha anunciat la xifra final de participació del referèndum sobre la independència de Catalunya a la ciutat de Barcelona.

10 d'abril de 2011

«Hem fet història; això pulveritza tots els referents imaginables», ha afegit. Es referia al fet que s’han superat tots els barems de comparació, com ara la consulta de la Diagonal (12,2%), els vots que van fer alcalde Jordi Hereu (14,8%) i s’han triplicat els vots obtinguts per formacions de programa independentista a la ciutat (6,4%, sumant ERC, SI i RCat). La participació supera, aixi mateix, els resultats obtinguts per socialistes i populars a les darreres eleccions al Parlament i voregen els resultats de CiU en la victòria d’Artur Mas del 2010 (22,5%) «Qui digui que votar sobre la independència no interessa als barcelonins», ha assegurat Bosch, «és que no toca de peus a terra».

Aquesta dada gairebé duplica la frontera dels 10 punts, la xifra que l’organització s’havia fixat com el mínim llindar de l’èxit. David Vinyals, responsable d’Informàtica Electoral de la plataforma, ha destacat l’evolució del vot, i ho ha comparat amb altres cites. També ha comentat que el sistema ha funcionat a la perfecció, malgrat els mitjans limitats amb que ha comptat la consulta «sense gastar ni un cèntim dels contribuents, en contrast amb l’Ajuntament, que fa poc va gastar 4 milions d’euros de tothom en una consulta francament qüestionable». Segons ha explicat el responsable d’Administració Electoral de Barcelona Decideix, Eduard de Càceres, a les 20 h, en tancar les urnes, havien votat un total de 257.645 ciutadans, que sobre el padró correspon a un 18,14%, dels quals 13.394 corresponen a persones de 16-18 anys o estrangers que no formen part del cens electoral. Sobre el cens d’electors de Barcelona (Parlament 2010), per tant, els 244,251 electors censats que han emès el seu vot corresponen a un 21,37% del cens.

A les 9.45 del matí han visitat les urnes a la Rambla Joan Puigcercós, president d'ERC, i Jordi Portabella candidat a l'alcaldia. A les 10.30h, han votat el president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, i l’alcaldable de CiU Xavier Trias, acompanyats del regidor Joaquim Forn i del president de la federació de Barcelona de CDC, Jordi Martí, tots ells a la seu d’Òmnium Cultural. També han votat Dolors Camats, portaveu d’ICV, i el candidat a l’alcaldia per ICV Ricard Gomà, que ho ha fet a l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample. També ha anat a votar Santiago Espot, candidat de SI, acompanyat dels diputats Alfons López Tena i Uriel Bertran. Així mateix, ha votat una delegació de la CUP encapçalada per Xavier Monge, i una de Reagrupament amb Ignasi Planes (candidat de la coalició Unitat per Barcelona), acompanyat de Joan Carretero i Rut Carandell. L'exconseller Antoni Castells ha votat a títol individual al seu barri, el Putxet. El seu vot s’afegeix al d’altres autoritats que han votat avui com Joana Ortega, vicepresidenta de la Generalitat i consellera de Governació; Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement i el titular del Departament de Cultura, Ferran Mascarell. També ho ha fet Marta Ferrussola, l’esposa de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol.

Del món de la cultura, cal destacar la junta d’Òmnium Cultural, liderada per la presidenta Muriel Casals; el popular Toni Soler, i altres personalitats, així com representants del món sindical i econòmic que han exercit el vot en diversos punts de la ciutat.

Més entrada la nit, s’oferiran els resultats de l’escrutini, dels i dels no i vots en blanc.