divendres, de novembre 13, 2009

Plasma Ric en Factors de Creixement . "PRGF"


Doncs, que he de dir del tercer diagnòstic i proposta terapèutica?. Encara que sigui difícil de creure, diferent a totes les anteriors. El metge que em va visitar va dir que ni osteotomia ni implant de menisc. Ell creu que amb infiltracions de "factors de creixement" podria anar endavant. I què són els "FC"?, doncs ho podreu veure en l'enllaç del títol. Bàsicament consisteix en treure't una petita quantitat de sang la qual es processa per a obtenir "Plasma Ric en Factors de Creixement" el qual t'infiltren els genolls. Segons ell la majoria de genolls que han tractat han sigut amb aquest mètode. Com és un tractament gens agressiu, em vaig decidir per ell. Són tres infiltracions, la primera de les quals va ser dijous dia cinc. La segona serà el proper dijous i l'última el tres de desembre. Segons diuen els resultats es comencen a notar al mes o mes i mig des de l'última. Veurem si dona resultat. Per cert, m'he d'armar de paciència i de confiança.

I jo em pregunto: ¿per què això mateix no m'ho va proposar el traumatòleg que em va operà l'any passat?. Segurament perquè ell no ho a fet mai i no té confiança en aquests avançats tractaments.

Un consell, abans de ser operat del genoll, assegurar-vos que és del tot necessari i que no hi ha una alternativa conservadora. Si és necessari demanar més d'una opinió i assegurar-vos que el traumatòleg que us diagnostica té experiència contrastada en el tema. No deixeu que us posi la mà al genoll qualsevol. Traumatòlegs ni han molts... molt bons, bons, regulars i...

dilluns, de novembre 02, 2009

La tercera opinió i... definitiva?


Aquesta nit vaig a cercar una tercera opinió i, espero i desitjo, sigui la definitiva o, si menys no, la que em faci decidir per la opció més adient pel meu problema. La veritat és que avui estic una mica-bastant baix de moral. Al metge d'aquesta nit és de l'equip de'n Ramon Cugat i ja he contactat amb dues persones a les quals va operar. A un noi li van implantar un menisc i a un altra li van fer la osteotomia. El de la osteotomia és qui vaig nomenar en una entrada anterior i qui va quedar força content. El noi del menisc fa set mesos que li van implantar i encara està en recuperació. No sé, si em convenç és possible que em decideixi per aquest equip encara que hagi de pagar un preu molt elevat.

Deia que avui estic desanimat perquè, a poc a poc, vaig perdent l'esperança de que la intervenció sigui reeixida i resolgui la lesió del genoll. Fins ara he estat il·lusionat quan hem donaven una possibilitat però... És el meu tarannà i no puc fer-hi més. Espero que, passi el que passi, algun dia pugui superar això i acceptar-ho i està preparat per si arriba el dia de que m'hagin de implantar una pròtesi.


"Per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a brillar entre els núvols." (Khalil Gibran)

divendres, d’octubre 30, 2009

Diada de Tots Sants



Com canvien els temps!.


El pare va morir quan jo tenia tres anys, d'això fa tot just quaranta-nou.


Ma mare, cada any, per Tots Sants, ens agafava a tots quatre germans (1, 3, 6, 7, anys d'edat) i enfilavam camí del cementiri Nou a Monjüic. Autobús fins a les portes i un altra, amb cues interminables, fins arrival a prop de "San Joaquín", a dalt de tot del recinte. La baixada la fèiem a peu (els temps no estaven per a despeses) i en més d'una ocasió se'ns va fer de nit (cada any, per aquesta època, ella recorda aquesta anècdota). Una vegada ens vam fe grans, la visita anual es va anant perdent, tanmateix ma mare va continuar amb la tradició i quasi cada any, un o un altra dels germans, la hem acompanyada. Proper diumenge tornarem, ella amb 92 anys però amb el mateix sentiment; la tradició de fer una visita a l'any, per Tots Sants, que és el que va veure dels seus pares i avis.


Avui en dia aquesta tradició s'ha perdut bastant. Molta gent jove i no tant jove, a deixat d'anar a visitar els llocs on reposen les restes dels seus, i ho entenc, perquè els éssers estimats es porten al cor, sentiment que excusa l'assistència.


En el meu cas seguiré la tradició perquè és el que la mare m'ha ensenyat i perquè estic segur que a ella (encara que mai ho a dit) li agradaria que algun fill, un cop l'any, anés a posar flors i netejar la làpida. No a recordar-la, que també, perquè això és un sentiment que sempre portaré al cor i al cap.

dimecres, d’octubre 28, 2009

Miratge


Ahir vaig tenir un miratge. Vaig localitzar un noi a qui fa dos anys li van fer una osteotomia. Parlant amb ell per telèfon em va confirmar que va ser una molt bona decisió i que ara feia una vida quasi normal. Després de passar molts dolors li havien trobar una solució i l'havien encertat. Se li notava molt content i em va donar molts ànims. El cas que m'ha servit per a passar unes hores "tranquiles", pensant que jo també podria trobar la solució al meu problema, sinó definitiva sí temporal i que, duran uns anys, pugues fe la vida normal. Naturalment oblidant córrer; però sí caminar (m'agrada molt caminar), viatjar, senderisme. Molt i molt important, no recordar que tinc un genoll malalt!
Aquesta nit intentaré distrure'm mirant el partit del Barça, a veure si aixó m'ajuda a concilià la son.

dissabte, d’octubre 24, 2009

Un somni i un desitg


Un somni: veure la llum al final del túnel. Un desig: poder tornar a fer senderisme, viatges, una vida normal, el més normal possible. Gaudir de les petites coses que ens regala la vida, amb la meva parella i la família i els amics. Oblidar-me que tinc un genoll amb problemes...
Segurament no som conscients de la importància de la salut fins que aquesta ens dona algun problema.
Intento superar la crisis d'ansietat i angoixa que m'ha produït aquest problema però que difícil que m'està sent.
Vull tenir la ment clara per a poder decidir el camí més adient.
Ja veieu que no estic el que es diu gaire optimista, diria que més bé trist, tant com l'area "La Mamma Morta" de l'òpera "Andrea Chénier", cantada per la Callas. Que maca!


A punt de prendre una decisió


Tinc dues propostes d'intervenció, de dos metges diferents i ara intento cercar una altra que em serveixi de guia: desempat... Una es osteotomia de tíbia i reparació del genoll (el que es pugui) i l'altra és implant de menisc directament i reparació de genoll. No puc esperar massa temps perquè el meu cap no està per esperes. Què en penseu de la meva situació?. M'agradaria rebre comentaris.