Ahir vaig tenir un miratge. Vaig localitzar un noi a qui fa dos anys li van fer una osteotomia. Parlant amb ell per telèfon em va confirmar que va ser una molt bona decisió i que ara feia una vida quasi normal. Després de passar molts dolors li havien trobar una solució i l'havien encertat. Se li notava molt content i em va donar molts ànims. El cas que m'ha servit per a passar unes hores "tranquiles", pensant que jo també podria trobar la solució al meu problema, sinó definitiva sí temporal i que, duran uns anys, pugues fe la vida normal. Naturalment oblidant córrer; però sí caminar (m'agrada molt caminar), viatjar, senderisme. Molt i molt important, no recordar que tinc un genoll malalt!
Aquesta nit intentaré distrure'm mirant el partit del Barça, a veure si aixó m'ajuda a concilià la son.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada