Aquesta nit vaig a cercar una tercera opinió i, espero i desitjo, sigui la definitiva o, si menys no, la que em faci decidir per la opció més adient pel meu problema. La veritat és que avui estic una mica-bastant baix de moral. Al metge d'aquesta nit és de l'equip de'n Ramon Cugat i ja he contactat amb dues persones a les quals va operar. A un noi li van implantar un menisc i a un altra li van fer la osteotomia. El de la osteotomia és qui vaig nomenar en una entrada anterior i qui va quedar força content. El noi del menisc fa set mesos que li van implantar i encara està en recuperació. No sé, si em convenç és possible que em decideixi per aquest equip encara que hagi de pagar un preu molt elevat.
Deia que avui estic desanimat perquè, a poc a poc, vaig perdent l'esperança de que la intervenció sigui reeixida i resolgui la lesió del genoll. Fins ara he estat il·lusionat quan hem donaven una possibilitat però... És el meu tarannà i no puc fer-hi més. Espero que, passi el que passi, algun dia pugui superar això i acceptar-ho i està preparat per si arriba el dia de que m'hagin de implantar una pròtesi.
"Per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a brillar entre els núvols." (Khalil Gibran)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada