"Sí, a vegades, el pensament més insensat, el més irrealitzable en aparença, s'instal·la amb tanta força dins la teva ment que acabes per creure'l possible... Encara més: si aquesta idea va lligada a un desig violent, apassionat, l'admets finalment com una cosa fatal, necessària, predestinada, com una cosa que no pot deixar de passar!" Fiódor Dostoievski. "El Jugador"
Bé, no admetré que els pensaments insensats passin, així que intento donar un gir als actuals i començo per marxar de vacances. D'aquí unes hores sortiré cap a Lanzarote on m'espera, desitjo, sol i platja i passejos i lectura i alliberament de la ment i descans i més sol i més platja i entre mig, com no, recórrer l'illa i gaudir del seus paisatges i de les obres d'en Cèsar Manrique. Ah! sense oblidar la gastronomia.
A la tornada cercaré un mot nou pel bloc perquè, u sé, aquest no és el més adient, no trobeu?.
Demà al migdia gaudiré d'una temperatura agradable (quin fred que fa!), amb pantalons curts, samarreta i xancles...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada