divendres, de gener 29, 2010

INVICTUS



William Ernest Henley, Nelson Rolihlahla Mandela (Nelson Mandela), John Carlin, Clinton Eastwood Jr. (Clint Eastwood), Morgan Freeman.



Cinc persones i quatre generacions i diferents camins i un traspassat al 1903 i quatre vius. Tots ells units, en la història, per un poema.

William Ernest Henley, va escriure, al 1875, "Invictus", el seu poema més conegut.

Nelson Mandela, va ser empresonat, per regim racista de Sud-àfrica, i va romandre a presó durant vint-i-set anys. El poema l'ajudava a no defallir i, sembla ser, que el va inspirar en els fets que, anys després, ajudarien a canviar el rumb de Sud-àfrica.

El 1994, amb 75 anys; i en les primeres eleccions democràtiques del país, on els negres van poder participar per primera vegada; va ser proclamat president. Sud-àfrica, a causa de dècades de apartheid, es trobava immersa en greus conflictes racials.

El president cercava la fórmula per a intentar unir a tots els sud-africans: negres, blancs i la resta de races, aquestes molt minoritàries. El 1995, el país africà, era la amfitriona del Mundial de Rugbi i Nelson Mandela pensà que quina millor manera, de aconseguir la reconciliació, que a través de l'esport. Els Springboks, la selecció nacional de rugby, la formaven jugadors blancs i els seus seguidors eren afrikáners que odiaven als negres i aquests detestaven als blancs. Els blancs no volien perdre poder i els negres volien assolí el que mai havien tingut. Lluità i treballà per a unir tothom darrera una il·lusió i objectiu comú: el campionat del món de rugbi. Sud-àfrica hi participà després d'anys de ser exclosa a causa del regim de discriminació racial. No figurava entre les favorites al títol però, a la fi, guanyà la final a la potent Nova Zelanda.

John Carlin, escriptor i periodista britànic, fincat a Catalunya, i Morgan Freeman, actor i guionista i director Nord-americà; es van trobar, casualment, en una petita localitat a l'estat de Mississippí. El primer feia temps que volia escriure sobre el lider africà i, l'actor, que havia fet infinitat de papers, es delia per interpretar Mandela.

A la fi, Carlin, va escriure la història d'aquell mundial de rugbi i, com el president Nelson Mandela; amb l'ajuda del capità de la selecció, Francois Pienaar; l'utilitzà per al començament de la fi de l'odi i desconfiança, existent al país durant dècades, entre negres i blancs. Publicà el llibre "Playing the Enemy: Nelson Mandela and the Game that Made a Nation" (en català: El Factor Humà)

El llibre va arribar a mans de Clint Eastwood, qui el va convertir en la pel·lícula, estrenada el passat cap de setmana i a la qual va possar, com a títol, el mateix nom que el del poema :



INVICTUS :

Out of the night that covers me,
Black as the Pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
For my unconquerable soul.

In the fell clutch of circumstance
I have not winced nor cried aloud.
Under the bludgeonings of chance
My head is bloody, but unbowed.

Beyond this place of wrath and tears
Looms but the Horror of the shade,
And yet the menace of the years
Finds, and shall find, me unafraid.

It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll.
I am the master of my fate:
I am the captain of my soul.

William Ernest Henley

1 comentari:

Unquepassava ha dit...

Cada dia ens anem superant ... Step by step i sigues constant en la pràctica i teoria de la vida quotidiana