BARCELONA, AQUESTA CIUTAT DESCONEGUDA. JOAN MARGARIT.

Hotel La Rotonda. Barcelona.

Carrer Ferràn. Jordi Bertrán Rodríguez

Via Laietana. Barcelona

DINAR A LOS PINOS

Joan Margarit, del seu llibre Misteriosament feliç (2009).

Quina alegria en despertar els diumenges
amb la llum que era una germana gran
i els teus braços, la creu del meu desig.
Van ser uns matins que ja no han deixat mai
d’entrar per la finestra. Barcelona,
quan era pobra, humil, acollidora
com ho són les ciutats que han estat soles,
somreia enllà dels vidres.
Ens quedàvem al llit fins al migdia
i anàvem a dinar a aquell restaurant
de la pineda, al peu del Tibidabo.
Llavors encara no necessitàvem
posar un nom al que fèiem.
En dormir junts, amor, sexe i dolor
van ser una sola cosa: allò que érem.

El temps udola però ho fa en silenci
com un llop amb un càncer a la gola.
Res no em pertany. De sobte,
en aquesta ciutat desconeguda
puc defensar només la cambra on ara,
misteriosament feliç, escolto el so
del saxo sense pressa de Ben Webster.
Embolicada amb un diari vell,
encara duc la rosa de fa anys:
aquella Barcelona més difícil
on buscava el seu lloc la meva vida.

Barceloneta. François Rodríguez González

vhaivhen de lluvia. Leandro Martin Giaccio

Un paseo matinal. Andrea Fabiana Canton

Montjuïc (Palau Nacional). Juan Sequeiros Yuste

La calma i la tempesta. Miriam Lozano Jiménez

L'espectacle del mar. Víctor González Niell