Primer de tot el meu més sentit condol per la família i els amics de la noia morta.
Dissabte passat les notícies ens assabentaven d'una tràgica notícia: hi havia hagut un accident en una de les atraccions del parc del Tibidabo, la nomenada "el pèndol". Aquesta màquina es va trencar mentre es trobava en funcionament i quatre joves de quinze anys pujats. Com a conseqüència d'aquest "accident", una de les noies va resulta morta i les altres tres ferides, una de gravetat.
Dilluns, al programa de ràdio "El món a RAC1", en Jordi Baster entrevistava a la presidenta del parc, Sara Jaurrieta, qui va assegurar que mai, en els quatre anys que porta aquesta atracció en funcionament, havia hagut cap problema i sempre havia funcionat amb normalitat. També va detallar les revisions diàries i periòdiques de seguretat que es fan. La conversa va transcorre, més o menys, sobre aquests temes. Em va sobtar que, ni la entrevistada ni l'entrevistador, en cap moment diguessin cap paraula de condol cap a la família tanmateix la senyora Jaurrieta, no va di ni un mot sobre la jova morta ni les ferides.
Una estona després el director del programa, Jordi Baster, llegia un escrit enviat, durant el programa, per un metge amic de la família de la noia morta. Aquest senyor comunicava la seva queixa precisament per l'oblit dels afectats. També per la falta de suport psicològic, a la família, per part del parc i/o l'Ajuntament.
Ara es coneixen més detalls sobre aquesta atracció. Al 2007 ja va estar aturada per problemes mecànics. Que, des de la seva instal·lació, el funcionament a estat deficient; que s'havien de collar els cargols setmanalment, que tenia fallades d'estructura. Un ex-tècnic de l'empresa contractada per al manteniment i reparacions, ha denuncià totes aquestes mancances als mitjans de comunicació. El mateix dia dels fets es van sentir sorolls estranys i van revisar la màquina sense trobar-li cap anomalia. Avui les notícies deien que el màstil es va arrancar de soca arrel i, sembla ser, els cargols que ho fixaven al sòl de formigó estaven totalment tallats.
Hi han moltes foscos en aquest dramàtic fet, preguntes que algú ha de respondre. Dimissions, començant per la responsable del parc, la senyora Jaurrieta, per haver mentit, per no saber atendre als afectats. El Sr. Hereu també les ha de donar. Em sembla vergonyós que no es tractin els accidents per mateix raser. ¿Per què, quan n'hi ha un com el de Castelldefels, els mitjans van plens de tota l'atenció que s'està prestant als familiars, de la quantitat de psicòlegs, de totes les autoritats... i en el cas d'uns altres no? És la quantitat de morts les que dona la importància?
Com és possible que, davant de qualsevol dubte de funcionament, recordem que el mateix matí es van sentir sorolls i els tècnics van concloure que eren normals i no hi havia problema, l'atracció no fos aturada per seguretat i revisada totalment a fons.
Realment penós! tècnics, directius, responsables polítics, responsables de les empresses de manteniment i del parc; tots tenen, segons el meu parer, la seva part de responsabilitat.
Sempre que, a casa, tenim una revisió de qualsevol instal·lació, no deixo de preguntar-me pel nivell de professionalitat dels tècnics que hi venen. També fins a quin nivell les empresses els hi pressionen per a què enllestissin les feines el més ràpid possible i d'aquesta forma guanya temps per a realitzar el màxim de inspeccions en el menor temps possible.
Quina por que fa tot plegat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada