diumenge, de febrer 14, 2010

A VOLTES AMB EL GENOLL


Fa setmanes que no hi escric sobre el meu genoll (per a ser exactes, des de el passat 13 de novembre de 2009). Doncs bé, ja va sent hora i intentaré explicar com a anat, ell i jo , durant tot aquest temps.


El 3 de desembre em van fer la tercera, i última, de les infiltracions de factors de creixement. Havia d’esperar dos mesos; es a dir, fins el 3 d’aquest mes; fins que, segons el traumatòleg, comencés a sentir millores.


Uns dies abans de Nadal vaig començar a notar algun canvi, sobre tot psicològic. Fa temps que m’estic medicant i, segurament, aquest fàrmacs estaven començant a fer els seus efectes.


Les festes nadalenques van ser millor del que m’esperava. Com he comentat, poques jornades abans no tenia esma de res. A la fi, vaig fer les celebracions com cada any, amb família. Tenia por de no poder resistir moltes hores assegut a taula, però ho vaig superar, crec, amb nota. També va ser possible sortir a comprar els regals de reis, uauuu! Tota una proesa caminar per a fer compres. Bé, aquestes van ser fàcils i ràpides, sense parar-me massa a pensar-hi.


Al gener, com vaig escriure, vaig marxa una setmaneta a Lanzarote (sobre aquest viatge ja penjaré una entrada fent cinc cèntims) i, encara que el viatge el vaig fer tot sol, va estar força bé. Descansar, visitar l’illa i prendre’m les coses amb molta i molta calma i tranquil·litat.


Ja de tornada a casa, cada dia que passava, semblava que, els genolls, em feien menys mal. La meva energia anava cap amunt i les ganes de fer coses també.


El passat 29 de gener vaig anar a la revisió dels seixanta dies posteriors a les infiltracions. El traumatòleg va dir-me que continués enfortint la musculatura de les cames. Fer quàdriceps diàriament. Sembla ser que, després de la primera artroscòpia (juliol de 2002), mai la havia recuperat del tot. Tornaré en mes i mig.


Un altra especialista que vaig visitar, amb ressonància magnètica nova, va veure que, un edema que tenia, havia cicatritzat. No sé si gràcies a les infiltracions, a la magnetoteràpia o al fet de no caminar. Qui sap, possiblement una mica de tot. Probable que, part del dolor que tenia, fos d’aquella ferida.


I ara?. Com estic ara?. Doncs Més o menys bé. Sóc conscient que no hi ha solució pel problema que tinc tanmateix continuaré cercant-la i anant millorant mentalment. També fent coses i aprofitar les oportunitats positives de les que pugui gaudir. A les negatives ningú les convida però, sense remei, venen. Els dolor continuen, amb més o menys intensitat, però no acaben de marxar.


Ah!, aquesta setmana torno a visitar-me amb un altra metge. Aquesta vegada de l’hospital de l’Esperança. M’he fet proves noves i a veure com em troba.


Continuaré amb les històries del genolls perquè, al cap i a la fi, el bloc el vaig crear per aquest motiu.




Us deixo amb "El cor dels Gitanos" de l'òpera Il Trovatore de Verdi. Una cançó ben maca, com tota l'obra.


1 comentari:

Lourdes ha dit...

bravo manel , continua así y verás como aunque no desaparezca el problema tú lo acabas viendo de otro color, ánimo, petonets,.lourdes