GABRIEL FAURÉ (1845-1924) REQUIEM, Op.48

Havia escoltat, moltíssimes vegades, el Rèquiem (1791) Maurerische Trauermusik (Música fúnebre masónica) de Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, Àustria, 1756 - Viena, 1791). D'ençà la primera vegada, em va captivar i vaig considerar-la una obra meravellosa, plena de força, la qual em feia estrémer.

Rèquiem de Mozart - Lacrimosa - Karl Böhm - Filarmónica de Viena i cor de l'òpera de Viena

Un amic, melòman, em va parlar, i, em va introduir, al Rèquiem de Gabriel Fauré compositor francès (Pàmies, 12 demaig de 1845 – París, 4 de novembre de 1924). De fet, aquell va fer servir una part d'aquesta obra (Sanctus) per a "la banda musical" del casament d'uns amics. Sembla inversemblant que, una música per a missa de difunts, pugui ser posada en una cerimònia nupcial però, segur, si la escolteu, us adonareu que no va estar gens equivocat. Un tema elegant suau, preciós i ple d'emotivitat:

King College Cambridge Faure Sanctus. 1987

"És suau com jo mateix", va escriure Fauré a un amic sobre el seu Rèquiem. No era per a ell els models clàssics de Mozart i Cherubini, ni res histriònic com en el dramàtic Rèquiem de Verdi, amb la seva imatge de persones arraulides en el terror, murmurant sobre la mort eterna, i certament no la grandiosa visió apocalíptica de Belioz, amb les seves "fanfàrries estrepitoses", les quals horroritzaven a Fauré. "El meu Rèquiem no expressa tant la por per la mort com la tranquil·litat del descans etern, perquè així és com veig la mort, com un alliberament feliç, l'aspiració a l'alegria, no una transició sense alegria per alguna amenaça desconeguda". (Lionel Salter, 1998)

No poso una obra per sobre de l'altra perquè totes dues són excepcionals, diferents però espectaculars, així que us recomano les dues. Trobareu, en ambdues, moments emotius i moments exultants i moments plens de força... Si teniu oportunitat aneu a escoltar-les en directe; l'Auditori de Barcelona i el Palau de la Música, a Barcelona, són espais immillorables. Segur que cadascú trobarà el lloc idoni, a la seva localitat, per anar-hi.