He heretat l’esperança dels avis
i la paciència dels pares.
I de tots dos, els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
i la paciència dels pares.
I de tots dos, els mots
dels quals ara em serveixo
per parlar-vos.
M’han dit que la naixença em dóna drets
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.
Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i per mi és com si el món sencer
girés entorn de l’eix dels meus poemes.
Vagarejo tot sol pels carrers en silenci
i cada vespre escolto el cant de les sirenes
des del terrat de casa.
inviolables.
Però jo sóc poruc i sempre em sento
una mica eixalat i solitari.
Visc en un poble petit,
en un país petit
i, tanmateix, vull que quedi ben clar
que això que escric ho escric per a tothom,
i per mi és com si el món sencer
girés entorn de l’eix dels meus poemes.
Vagarejo tot sol pels carrers en silenci
i cada vespre escolto el cant de les sirenes
des del terrat de casa.
Pont Vell Roda de Ter (poble petit)
Catalunya (País petit)
El terrat de casa
2 comentaris:
Cercant per la xarxa imatges per al poema "He heretat l'esperança" he arribat al teu bloc. M'agrada molt, enhorabona per creure en el demà i compartir coses. Amb el teu permís, m'he quedat amb la imatge del terrat. Gràcies.
Anna, gràcies per teu comentari. Malament rai si no cregués en el demà i tingués l'esperança d'un futur millor. Els poemes d'en Martí i Pol m'arriben al cor, com m'hagués agradat coneixe'l personalment! La pintura la vaig trobar a la xarxa, cap problema.
salut
Publica un comentari a l'entrada