Senyeres de totes les mides: quatribarrades, estelades blaves, estelades grogues, de sas Illes... Segurament alguna hi hauria d'haver de l'Aragó, encara que jo no les hi vaig veure.
El futur està garantit amb ells i elles. En Pau, en braços de la seva mare, vivint la que, segur, va estar la seva primera manifestació, i quina!, multitudinària i pacífica, per la reclamació dels nostres drets i llibertats. Ell tindrà pocs records però els pares li explicaren el que va estar i com i d'aquesta manera tindrà l'orgull de haver-hi participat.
Alguns s'han treballat molt la senyera. 
Tota mena de gent i condicions, d'arreu del país.
esperant començar a caminar.
Els castellets no podien faltar i aquests s'ho han passat d' allò mes be.
Senyeres noves i d'altres amb unes quantes manis a sobre i torrades pel sol de la balconada.
Ensenyes d'uns altres països, portades per nouvinguts integrats al nostra.
I el gos també ha volgut manifestar-se pels seus drets com membre de ple dret de Catalunya.
Crec que tots signàvem ara per aquesta retallada.
Quina raó que te aquesta pancarta.
Moltes gracies als pares de la nena i nen de les fotos per la seva aprovació per a que surtin en aquest bloc. La veritat es que, aquestes, no els hi fan justícia perquè son molt més macos en viu i en directe. Per cert, sento no haver demanat els noms i no poder posar-los.
Vagi per endavant que, la mani, ha estat molt, moltíssim millor del que en un principi m'esperava.
Apa, d'aquí a poquet més.
Vagi per endavant que, la mani, ha estat molt, moltíssim millor del que en un principi m'esperava.
Apa, d'aquí a poquet més.
Un milió i mig de ciutadans omplen Barcelona per la independència
L'independentisme col·lapsa Barcelona en una manifestació sense precedents · La guàrdia Urbana rebaixa la xifra a un milió cent-mil manifestants · La capçalera que es va negociar durant una setmana es desfà sota la pressió dels participants -> font : vilaweb.ca
2 comentaris:
bon dia,
sóc la mare del nen de la foto...
Es diu Pau.
Va ser emocionant veure el meu fill, que té dos anys, imitant la gent amb els crits de: I- Inde- Independència.
Tot i que ell encara no n'és conscient (crec), espero que els seus crits ( i els dels mil·lers de persones que hi vam ser), serveixin perquè el poble de Catalunya aconsegueixi per fí el que es mereix.
Anna
Hola Anna, bona tarda,
moltes gràcies per donar-me'l ara mateix el poso.
Possiblement, ara, Pau no serà conscient però segur que quelcom li quedarà a la seva memòria i també esteu vosaltres, el pares, per explicar-li i quan sigui gran estigui orgullós d'haver format part d'aquesta multitudinària i pacífica manifestació per reclamar els nostres drets.
salut i terra
Publica un comentari a l'entrada