Calafell, 20 d’octubre de 2012
Senyors,
Els vull fer partícips del cas que en aquests moments m’està succeint des
de les “espanyes”. Miraré de resumir.
Em dic M. Dolors Terrón Sacristan, i el dia 18 de juliol d’enguany el meu
marit, Josep Vila i Pellicé, va morir pujant a la Pica d’Estats. Era mestre,
i va treballar a diverses escoles i molts anys a la Universitat de
Barcelona, al departament de Publicacions. Els darrers anys va estar
exercint en un CRP (Centre de Recursos Pedagògics) i per tant, era
funcionari, defensor del català i de Catalunya.
Deixant passar l’agost, a primers de setembre vaig posar-me en contacte
amb el nostre advocat de Barcelona, perquè em fes totes les gestions
que comporten aquests tipus de tràmits. Un d’ells era el gestionar-me
la pensió de viduïtat.
Aquesta gestió, pel fet que el meu marit era funcionari, la tramita la
“Delegación de Hacienda”, a Madrid, i ens demanen tot un seguit de
certificats i documents que s’adjunten a la sol·licitud de pensió.
Abans d’ahir vaig rebre una carta d’aquest estament que diu que
el meu expedient està aturat per que els falta el “certificado de defuncion
del registro español”. Jo vaig quedar sorpresa perquè sé que el bufet
d’advocats que em representen són uns bons professionals i els vaig
telefonar. Els vaig fer arribar la carta rebuda i, evidentment, l’advocat
també va quedar sorprès i va optar per fer una trucada a la cap de secció
del departament corresponent la Sra. Clara Isabel Melero Redrano.
Aquesta senyora respongué a la trucada dient que SÍ que té un certificat
de defunció (a més de la fotocòpia del llibre de família que també consta
el registre, més un certificat de defunció internacional, perquè el meu
marit va morir a la zona francesa i altres documents), però que està escrit
en català, i ella NO té per què entendre aquest idioma.
Davant la insistència del meu advocat, la senyora respongué:
“BUENO PARA QUE ESTO SE AGILICE Y NO HAYA MAS DEMORAS, ME HACEN
LLEGAR EL CERTIFICADO DEL REGISTRO CIVIL EN ESPAÑOL. PUES SI NO,
PUEDE QUEDAR POR AHÍ ENTRETENIDO POR CUALQUIER OTRO COMPAÑERO
MÍO”.
Això es el resum d’una conversa més llarga i emprenyadora. També vull fer
saber que, mesos enrere, aquest requisit que ARA em demanen a mi, NO el
demanaven.
Segurament m’ha tocat el funcionari de torn (tocapebrots), però per
comprendre defunció o defunción, mort el dia o muerto el dia, tom o
tomo, llibre o libro... La resta són dades numèriques: segell oficial
del Registre Civil de Calafell i la signatura del jutge.
Sóc catalana, catalanista i independentista. He corregut davant dels grisos
per parlar en català i també he rebut -per desgràcia. He après a escriure
la llengua del meu país de gran, perquè, de petita, no ens ho van permetre.
Vaig estar a la manifestació del 1977 i, ara, a la d’enguany, tot i fer dos
mesos d’haver enviudat, però, per ell i per mi, ho havia de fer, i, ara,
aquesta colla de... m’obliguen, fins i tot, a que l’últim certificat oficial
del meu marit sigui en español.
Per mi és increïble això que està passant. No faig cap instància per poder
anar collir bolets al Retiro! Amb tot el dolor del meu cor -i per
desgràcia-, sol·licito una pensió de viduïtat que em correspon, després que
el meu espòs hagués treballat 35 anys com a mestre (funcionari).
Amb aquest escrit, no és la meva intenció reclamar res de res. La pensió,
si no és d’aquí a deu dies, potser en passaran quaranta quan la rebré, però
sí que m’agradaria fer difusió d'aquest fet. Vull que la gent del meu país
sàpiga com les gasten els que no ens volen..., però tampoc no ens deixen.
Gràcies per la vostra atenció i pel temps dedicat a llegí aquest escrit.
Atentament,
M. Dolors Terrón Sacristán 39.305.221S
