Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barça. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barça. Mostrar tots els missatges

dijous, de maig 26, 2011

BARÇA vs MANCHESTER UNITED

Em falta inspiració, ganes, sentiments... Quelcom que m'ajudi a entrar un "post" amb garra. Un dia d'aquest, segur, tornaren els fats, els follets i faré un article. Amb garra o sense, però escriuré perquè, a la fi, vaig encetar aquest bloc per això.

Donat que, la final de la "Champions", està a menys de quaranta-vuit hores, vull compartir, amb tots vosaltres, aquest vídeos. M'han agradat molt i, segur, també us agradaren a vosaltres. Qui sap, si no sou del Barça és possible que els trobeu horribles...









Orgullós de portar ADN Barça!



dimecres, d’abril 27, 2011

R.MADRID 0 - "THE ORGASM TEAM" 2



EL BARÇA









EL MADRID




El diari canvia una imatge en què vol demostrar que Pepe a tocat la pilota


¿por què, por què, por què? waaaaaaaaaaaaaa!


Pepe se excedió en un balón dividido, al que entró con la plancha y a una altura considerable


dimarts, d’abril 26, 2011

PEP GUARDIOLA. PAÍS PETIT PERÒ... AMB UN PARELL!


Aquesta tarda, per fi, Pep Guardiola, ha respòs a Mourinho tal i com, l'impresentable aquest, es mereix. Orgullós de l'entrenador del Barça. Mai, el meu equip, ha tingut un entrenador com el Josep Guardiola i, estic casi segur, mai tindrà un altra com ell. És el que hi ha, així de bo i així de trist.

Des de la seva arribada, a l'entitat blanca, Mourinho ha estat atacant, directa i indirectament, al Barça com entitat, als integrants de l'equip i, com no, a l'entrenador. Fins avui, en Pep, ha anat aguantat les sortides de to de l'entrenador de Chamartin. Aquesta tarda, la roda de premsa del portuguès, s'ha sortit de mare atacant, directament, al Pep. Comentaris que, com no podria ser d'altra manera, ha fet contestar al Guardiola. Aquí estan comentaris i "retalls" de premsa perquè, els que encara no esteu assabentats, us podeu fer la idea dels fets.


"els catalans, com el Barça, som d'un país que ha patit moltes derrotes però sempre ens aixequem", "el meu país és tant petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí",

També a parlat de "la Central Lechera", referint-se als mitjans de comunicació madrilenys els quals, "aborregadament", segueixen les pautes del president del Madrid, Florentino Pérez.


Avui, en Pep, a visualitzat, Mourinho, amb una tifa sobre el cap que li regalima. Li ha perdut el respecte que, com antics companys (quatre anys que van passar junts al Barça), segur que li tenia.

I ara us deixo uns videos de "Carackòvia" per a riure una estona. Molt bons!









dimarts, de novembre 30, 2010

XAVI, MILLOR JUGADOR DEL MÓN, PILOTA D'OR!





Qui sinó és el millor jugador del món?

XAVI HERNÁNDEZ i CREUS, pròxim baló d'or!





dilluns, d’agost 09, 2010

NI ASE NI BÈSTIA.


Deu ser l'estiu. La calor no perquè, a diferència d'altres anys, aquest agost no està fent la canícula habitual per l'època. Sí, sembla ser que aquesta estació de l'any es la que fa que, sense adonar-nos-en, hi hagi gent que desaparegui.

La senyora Alicia Sánchez Camacho, presidenta del Partit Popular de Catalunya, a qui li encanta deixar-se veure i sentir pels mitjans de comunicació; porta el que portem de mes "missing". No és que jo sigui un "hooligan" d'aquesta senyora però crec que ella, tan que diu que defensa i es preocupa dels seus compatriotes, els catalans, i defensà, a capa i espasa, les curses de braus; havia de donar explicacions sobre els comentaris que; el seu col·lega de Madrid, el diputat de l'Assemblea madrilenya, senyor Juan Soler-Espiaube, fa al seu bloc. Amb el títol "no prohibiremos la sardana", fa un atac furibund i gens assenyat contra els polítics catalans. Aquesta senyora que li va falta temps per a proclamar que, el seu partit, presentaria (ja ho han fe) una proposició de llei al Congrés de Diputats, para protegir "la Fiesta" (sanguinària afegiria) a tota Espanya i fora, ara no se sap on és.

L'altra persona que he trobat a faltar és el senyor Sandro Rosell, president del Futbol Club Barcelona. El seleccionador espanyol, Vicente del Bosque, ha cridat a set jugadors (Valdés, Pujol, Piqué, Xavi, Pedro, Busquets i Villa) del Barça per a anar, a Mèxic, a fer un partit de costellada. El partit es jugarà el proper 11 d'agost a la capital asteca. Diumenge 15 l'equip ha de jugar el partit d'anada de la Super Copa de Espanya, contra el Sevilla, al Sánchez Pijuan. S'ha de pressuposar que no hi ha mala intenció per la convocatòria però ningú pot ignorà que, davant d'un partit oficial i de la disputa d'una copa, una mica de tuf sí fa, oi?. Cap d'aquest jugadors podrà participar en l'encontra, perquè el seu retorn serà 48 hores abans del match. Doncs bé, el president Rosell se'l deu haver empassat la terra perquè, fins el que jo sé, no ha dit ni ase ni bèstia. Tampoc cap directiu. Només l'entrenador, Pep Guardiola, i algun jugador, Dani Alves, s'han queixat d'aquest despropòsit. Rosell, on ets? No hauries d'estar defensant els interessos del Barça? O només se us escolta per a criticar a la junta d'en Laporta?

No serà necessari fer la denúncia pertinent perquè tot@s podem fer-nos una idea de qui són els problemes reals, o no?

dissabte, de juny 12, 2010

BARÇA. ELECCIONS A LA PRESIDÈNCIA.



Ha estat una campanya insípida, avorrida, sense propostes clares que fessin al soci decantar-se per un o un altre candidat. Sí és cert que no es podien fer cap de les proposicions que són habituals a les campanyes per a la presidència d'un club de futbol. Ningú amb un mínim de seny plantejaria canvis a la plantilla, cos tècnic... Impossible oferir jugadors, entrenador, director esportiu. Tanmateix sí que hem sentit crítiques de'ls un als altres. Està clar que no tots han dit la veritat i que, més d'un, menteix.

Tots volen ser el president del Barça. Un lloc molt llaminer. Una posició que, qui la té, deixa de ser una persona anònima i passar a ser un dels prohoms de la societat barcelonina i, per extensió, de la catalana. Una de les persones que, a partir de la seva elecció, serà el centre de mitjans de comunicació. La seva vida passarà a ser pública. Ell es pensarà que el seu poder és il·limitat i que podrà fer i desfer al seu antull i, segurament, no serà conscient de què, el seu nou estatus, té data de caducitat. Que el Barça no és d'ell i pertany a tots els socis. Ah! i jo em pregunto... ¿on s'acaba l'amor pel club i comença l'amor pel poder?

Bé, ha arribat el dia. Demà diumenge votarem i, amb els nostres vots, decidirem el futur del nostre estimat Barça. M'agradaria saber què hi pensa en Pep. Qui és el seu candidat. Amb qui creu que podrà tenir un millor feeling i fer la seva feina sense intervencions no desitjades. ¿Som, tots plegats, conscients de que, la nostra decisió, podria accelerà la marxa d'en Guardiola de la banqueta del Barça?. ¿Que les idees del nou president podrien ser diametralment oposades a les que coneixem ara?. Hem de recordar que ell no va signar cap contracte i que només es va comprometre a continuar un any més com a entrenador.

Tinc quasi decidit el meu candidat i cent per cent segur a qui dels quatre no votaré.

Demà anirem a complir amb el nostre dret democràtic i participar en el canvi de la directiva. Esperem decidir el millor pel nostre BARÇA.

VISCA EL BARÇA i VISCA CATALUNYA!





diumenge, de maig 16, 2010

BARÇA, CAMPIÓ DE LLIGA 2009 - 2010



El Barça ha guanyat la millor i més disputada lliga de la història amb noranta-nou punts. Messi, amb trenta-quatre gols és bota d'or. Valdès premio Zamora.

Més de noranta-vuit mil seguidors
a l'Estadi. Pot ser que tinguin raó els mitjans i el cule ha deixat de ser negatiu perquè, sens dubte, ningú temia per la consecució d'aquesta lliga. Ningú patia i tothom estava segur que, els nostres jugadors, l'assolirien. Només els primers deu minuts han estat dubitatius, després tot ha estat domini del Barça. Resultat final: Barça 4 - Valladolid 0.

Una altra nit màgica i una altra lliga al sarró. Amb una mica de sort s'hagués pogut guanyar algun títol més però... I millor no pensar què hagués passat amb l'Eto'o al equip. Una llàstima que això no va està possible.

Lo millor de tot són les sensacions que ens deixa aquest equip i, sobre tot, l'entrenador, en Pep Guardiola. Quin gran entrenador i, quina gran persona!. D'on venien, i assolir quatre títols aquesta temporada, ha estat memorable. Podem ser optimistes perquè segur que continuarem gaudint del millor equip, dels millors jugadors del món i de més títols.

El Madrid només ha pogut empatar el seu partir contra el Màlaga i ja fa dies que estan parlant d'un nou projecte i serà el... Naturalment el primer pas serà acomiadar a Pellegrini, un entrenador que ha aconseguir noranta-set punts, tot un record. És la bogeria de la directiva blanca que s'han gastat milions d'euros i no poden acceptar que el seu etern rival li hagi passat la mà per la cara, amb un equip ple de joves del plante.

Els mitjans de comunicació espanyols; molts d'abast nacional, i alguns pagats també per nosaltres, els culés; han estat tota la temporada ensenyant el que tothom sabem, els seus colors... el blanc. Però no només s'han dedicat a animar a l'equip de la capital sinó que , com és habitual en ells, han atacat sistemàticament al Barça. Quina poca professionalitat! No s'han sortit amb la seva i, per a la seva ràbia, el Barça a guanyat la lliga.

Diuen que l'omnipotent Florentino Pérez, a la primera part, l'han agafat les càmeres de televisió , quan llegia un missatge de mòbil i, amb cara de circumstàncies, bufava. A la segona no ha sortit ni una sola vegada. Sembla ser que ha donat ordres perquè no el tornessin a enfocar.

I la Cibeles es queda un altra any amb tanques i sense títols...

VISCA EL BARÇA i VISCA CATALUNYA!










http://www.elmundodeportivo.es/web/gen/barcelona-campeon-liga-2010.html

dijous, d’abril 29, 2010

AVUI MÉS QUE MAI... SER DEL BARÇA ÉS EL MILLOR QUE HI HA!






Guardiola, Migueli, Kluivert, Rivaldo, Stòitxkov, Ferrer, Saviola, Luis Enrique, Overmars, Ronaldinho, Romario i molts, molts més van estar ahir al Camp Nou. No, és clar, no físicament, però sí en les samarretes de milers i milers de afeccionats que, per assistir-hi al partit, és van tornar a posar les que, segurament, feia molts anys que tenien guardades dintre dels armaris. No vaig notar olor a naftalina però, està clar que, per seu aparent bon estat, segur que la farien servir per la seva correcta conservació.

L'Estadi presentava un aspecte fantàstic. 96.214 afeccionats van assistir-hi. La majoria d'ells amb samarretes blau-grana, bufandes, mocadors, gorres. Espectadors que no van parar d'animar, cantar, aplaudir i acompanyar al seus jugadors de forma incondicional. Va ser, sens dubte, el millor de la nit.

Ha estat l'únic dia que, durant tot el partit, no em va se possible escoltar la radio, cosa que m'agrada fer mentre veig el partit en directe. M'ho impedia l'enorme soroll que hi havia. De tots es coneguda la "fredor" de l'afeccionat del Barça, capaç de passar-se setanta-cinc minuts, dels noranta que dura un partit, en el més absolut silenci. Aquest no va estar el cas d'ahir perquè, com he comentat, des de les vuit (quaranta-cinc minuts abans del començament) i fins que l'estadi es buidà totalment tothom va estar corejant frases i cants sense interrupció.

L'equip va saber estar a l'alçada de les circumstàncies i durant tot el partit va jugar i lluitar incessantment per a aconseguir el triomf. No va estar possible. L'Inter va venir a defensar-se i tant és així que la possessió de la pilota va estar en 75% - 25% a favor del Barça. Poques oportunitats per a marcar, l'adversari no va venir a jugar a futbol i sí, fent servir el vocabulari de Mourinho, a fer teatre, tirar-se a la piscina, simular lesions, perdre temps...

I que puc dir de Mourinho?. Doncs que és una de les persones més malament educada, impresentable, prepotent i altres qualificatius no precisament bons, que he vist a ma vida. Deu pensar-se que és un déu perquè a passat d'ajudant d'entrenador a entrenador. Diuen que serveix per a dirigir equips d'elit i que és un dels millors "misters" i no seré jo que ho negui (no entenc tant de futbol com per a saber-ho) però sí tinc claríssim que, com a persona, deixa molt a desitjar.

Ahir, després del partit, Mourinho va dir que "està clar que acabaré la meva carrera sense entrenar al Barça". Oh, i tant!. És que no sé si jo continuaria sent soci si a algun president se li ocorregués fixar-lo. Mai ha sigut, ni ho és, ni ho serà bo pel Barça. Sí, si us plau, que'l fitxi el Madrid!, segur que s'entendrà d'allò més bé amb en Ronaldo i companyia. I no dic res amb en Florentino qui, segur, li pagarà una milionada. Fins i tot, amb una mica de sort, li fan fill adoptiu de la "capital i corte".

Nosaltres tenim no solament al millor entrenador, sinó a la millor persona. Mai surt una paraula de crítica de la seva boca, sempre defensa als seus jugadors, no es fica amb el àrbitres ni amb el equips i entrenadors rivals. És intel·ligent la qual cosa fa que els seus comentaris i fets vagin en concordança amb l'ànima d'aquest club i de la seva afició.

Als socis, seguidors i simpatitzants només dir-vos o millor recordar-vos (crec que no és del tot necessari), que seguim tenint el millor equip del món. Aquesta eliminatòria tan sols ha estat un incident i que a ben segur, de haver estat una mica més fi l'equip, la hagués passat sense cap problema. L'Inter no té, ni de bon tros, el nivell del Barça. Aquest entrenador i la majoria de jugadors ens seguiran donant alegries. Han arribat a la semifinal de la Champions, a la lliga porten 86 punts i segueixen depenent d'ells mateixos per a assolir el campionat...

PEP, si us plau, no ens deixis mai!. Gràcies, a tu i als teus jugadors, per totes les alegries que ens hau donat i les que han d'arribar-hi.

VISCA EL BARÇA!


dimarts, d’abril 13, 2010

EL BARÇA A LA PREMSA INTERNACIONAL. The New York Times, April 11, 2010

http://www.nytimes.com/2010/04/12/sports/soccer/12iht-SOCCER.html?scp=1&sq=futbol%20club%20barcelona&st=cse
Global Soccer

Barcelona Makes Real Look Second Best


The hour is midnight, but Madrid is not about to sleep anytime soon. Its team, Real, has just been outplayed and outclassed by Barcelona in Madrid’s own cathedral to sport, the Bernabéu.


The 2-0 score line does not settle the Spanish league title, because each team has seven games yet to play. But, with goals from Lionel Messi and Pedro Rodríguez on Saturday, each of them created by the master passer, Xavi Hernández, this was indeed a defining night, another one in Barcelona’s omnipotent season.


The defeat ended Madrid’s run of 15 consecutive league victories. It ended Real’s perfect record of 12 Liga victories on its home turf. It ended the myth that, by spending €259 million, or about $398 million, Real Madrid could eclipse what Barcelona has created over decades of diligent schooling.


Pep Guardiola, player turned coach of this new Barça, summed it up in his prematch address to reporters in the Spanish capital. He said he had told his players they would have to treat this match as a cup final because “we are talking about playing against the second-best team in the world.”


We know enough about Guardiola by now not to read arrogance into that statement. That his Barcelona squad is the best on earth is a matter of record. It is the current Spanish, European and world champion.


But, possibly unwittingly, Guardiola had laid on the line to his players what was at stake in the Bernabéu.


The day before that team briefing, Guardiola had attended a ceremony in Barcelona at which Johan Cruyff, his mentor, was made honorary president of F.C. Barcelona. This ritual mirrored Real’s appointment some years back of its former captain, Alfredo di Stéfano, as life president.


So each of the great rivals has ceremonially acknowledged that playing ideals, and any grandeur they have, comes from players. Madrid’s happens to be an Argentine, now 83 years old, while Cruyff is Dutch and 62.


They are men of different generations. While di Stéfano’s leadership in the 1950s laid the foundations of Real’s European success, what Cruyff gave Barça as a player and as coach is still at the core of the club’s philosophy today.


“Johan came along and revolutionized everything,” Joan Laporta, the Barcelona president, said. “The modern day Barça started with him, he brought us a style of soccer we love, he is the creator of the way we express ourselves.”


Cruyff’s style, his belief that the coach, or creator of an ethos, must have influence from the first team to the 8-year-old recruits has caused some conflicts down the years. But we see its fruits now. We see its expression in a squad handled by Guardiola, who came through those junior ranks and who, winning all before him in his first two seasons as coach, started the match Saturday at the Bernabéu with seven players reared through the Barcelona academy and finished it with eight.


The coach cannot score the goals. He has men who can. Messi, inevitably, scored the first. Pedro, a boy from Tenerife but a youth of Barça’s teaching, scored the second.


Madrid was finished. The presence of Cristiano Ronaldo, Gonzalo Higuaín, Karim Benzema and all its other expensive purchases could do nothing to deny which is the better team.


Manuel Pellegrini, Madrid’s latest coach, admitted that, though his players must not give up until the end of the title chase, they were defeated by a better team.


The comparisons were painful for the 80,000 Madridistas whichever way they looked. Barcelona, while never at its flowing best, had too much movement, too many talents, too much teamwork for the home side.


Messi, without being at his best, again scored the goal that set his team’s confidence soaring. His exchange of passes with Xavi, his control of the ball on his chest and then his sudden change of direction on the ground, foxed Raúl Albiol, who expected Messi to shoot with his left foot whereas he scored with the right.


Similarly, Pedro, at 22, is the same age and a similar height and weight to Messi — yet a newcomer to the first team this season, scored with his left foot. Pedro’s dominant foot is his right.

This is a trait of those raised in Barcelona’s academy. A boy may favor one foot when he arrives, but he is very soon taught to practice until he masters all the skills with the other foot.


Messi’s tally is now 40 goals, and 10 assists, from 44 matches this season. Pedro’s contribution, 18 goals in all competitions, is so good that even without the injured Zlatan Ibrahimovic, the coach could leave Thierry Henry, Andres Iniesta and Bojan Krkic on the bench.


Yet Guardiola is in cooperation with players he helped bring through the Barcelona ranks. For the encounter Saturday, Guardiola experimented tactically. He moved Daniel Alves from right back to right wing, placing central defender Carles Puyol behind him. Several times, the players came to the touchline to converse with their coach. At halftime, team positions were switched around.


Alves reverted to right back, Puyol moved to the left and Maxwell advanced from left back to left wing.


All the while, the immovable source of what makes Barça tick, Xavi, wove his stealthy, cunning, unerringly accurate passes. He set up Messi with a chip that would have made any golfer at the Master’s proud. He released Pedro with almost a casual pass along the ground.


He was superior to Madrid’s Xabi Alonso in the creative role. Messi was more superstar than Ronaldo. Even goalie Victor Valdes proved, this night, more difficult to beat than Spain’s No.1, Iker Casillas.


The pain might not be over. Barcelona plans a return to the Bernabéu next month, when Madrid’s fine stadium hosts the Champions League final. Winning that, again, would just rub Catalan salt in Madrid’s wound.

dimecres, d’abril 07, 2010

BARÇA 4 - ARSENAL 1



Fa unes hores que he tornat del Camp Nou. No ha estat un partit per a emmarcar però que bé m'ho he passat. Que bonic estava l'estadi. Tenim uns jugadors envejats i cobejats per tot el món futbolístic, però incondicionals del Barça i, la malloria, amb l'ADN blau-grana i un, a més a més, beneït pels déus.

El dia 20 a Milà a jugar contra l'Inter de Mourinho, el 28 partit de tornada a Barcelona. Tinguem fe en aquest equip el qual, amb tota seguretat, ens a de portar a la final de Chamartin del 28 de maig.

VISCA EL BARÇA!