Antics Habitatges Militars. Carrer Wellington de Barcelona

Mur a l'antiga RDA

Carrer Wellington, Barcelona

Carrer Wellington, Barcelona

Carrer Wellington, Barcelona

Quan passo pel carrer Wellington, davant de l'entrada al Zoo de Barcelona, em ve a la ment l'imatge d'alguna pel·lícula d'espies durant la guerra freda. Sí, aquells carrers entristits i solitaris, edificis foscos amb finestres tancades a cal i canto. La tanca de fil ferro separant les dues alemanyes.

Al carrer Wellington de Barcelona encara es mantenen dempeus un conjunt d'habitatges alineats que serviren de residencia als militars de les casernes, Jaume I i de Roger de Llúria. Es traca d'habitatges, d’una alçada de planta baixa i tres pisos. Van ser construïts segons algunes de les disposicions d’Ildefons Cerdà. Això és visible no només a les façanes sinó també les solucions de les galeries posteriors, resoltes amb elements estructurals metàl·lics (pilars de fosa, biguetes que aguanten revoltons de rajola pla i baranes). El seu interès tipològic fa que es consideri adient el manteniment del seu record històric. (CPA)

Malauradament la seva conservació és del tot insuficient i tot sembla indicar que, per molt que es consideri adient el seu manteniment, finalment aniran a terra.

BARCELONA, LA CIUTAT DELS PRODIGIS.

Night colors of Barcelona
by Sergi Colome

21,37%: BARCELONA DECIDEIX FA HISTÒRIA.

21,37%: Barcelona Decideix fa Història

«Mai, ni en el més remot dels nostres somnis, podíem haver imaginat un resultat així». El portaveu de Barcelona Decideix, Alfred Bosch, visiblement emocionat, ha anunciat la xifra final de participació del referèndum sobre la independència de Catalunya a la ciutat de Barcelona.

10 d'abril de 2011

«Hem fet història; això pulveritza tots els referents imaginables», ha afegit. Es referia al fet que s’han superat tots els barems de comparació, com ara la consulta de la Diagonal (12,2%), els vots que van fer alcalde Jordi Hereu (14,8%) i s’han triplicat els vots obtinguts per formacions de programa independentista a la ciutat (6,4%, sumant ERC, SI i RCat). La participació supera, aixi mateix, els resultats obtinguts per socialistes i populars a les darreres eleccions al Parlament i voregen els resultats de CiU en la victòria d’Artur Mas del 2010 (22,5%) «Qui digui que votar sobre la independència no interessa als barcelonins», ha assegurat Bosch, «és que no toca de peus a terra».

Aquesta dada gairebé duplica la frontera dels 10 punts, la xifra que l’organització s’havia fixat com el mínim llindar de l’èxit. David Vinyals, responsable d’Informàtica Electoral de la plataforma, ha destacat l’evolució del vot, i ho ha comparat amb altres cites. També ha comentat que el sistema ha funcionat a la perfecció, malgrat els mitjans limitats amb que ha comptat la consulta «sense gastar ni un cèntim dels contribuents, en contrast amb l’Ajuntament, que fa poc va gastar 4 milions d’euros de tothom en una consulta francament qüestionable». Segons ha explicat el responsable d’Administració Electoral de Barcelona Decideix, Eduard de Càceres, a les 20 h, en tancar les urnes, havien votat un total de 257.645 ciutadans, que sobre el padró correspon a un 18,14%, dels quals 13.394 corresponen a persones de 16-18 anys o estrangers que no formen part del cens electoral. Sobre el cens d’electors de Barcelona (Parlament 2010), per tant, els 244,251 electors censats que han emès el seu vot corresponen a un 21,37% del cens.

A les 9.45 del matí han visitat les urnes a la Rambla Joan Puigcercós, president d'ERC, i Jordi Portabella candidat a l'alcaldia. A les 10.30h, han votat el president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, i l’alcaldable de CiU Xavier Trias, acompanyats del regidor Joaquim Forn i del president de la federació de Barcelona de CDC, Jordi Martí, tots ells a la seu d’Òmnium Cultural. També han votat Dolors Camats, portaveu d’ICV, i el candidat a l’alcaldia per ICV Ricard Gomà, que ho ha fet a l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample. També ha anat a votar Santiago Espot, candidat de SI, acompanyat dels diputats Alfons López Tena i Uriel Bertran. Així mateix, ha votat una delegació de la CUP encapçalada per Xavier Monge, i una de Reagrupament amb Ignasi Planes (candidat de la coalició Unitat per Barcelona), acompanyat de Joan Carretero i Rut Carandell. L'exconseller Antoni Castells ha votat a títol individual al seu barri, el Putxet. El seu vot s’afegeix al d’altres autoritats que han votat avui com Joana Ortega, vicepresidenta de la Generalitat i consellera de Governació; Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement i el titular del Departament de Cultura, Ferran Mascarell. També ho ha fet Marta Ferrussola, l’esposa de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol.

Del món de la cultura, cal destacar la junta d’Òmnium Cultural, liderada per la presidenta Muriel Casals; el popular Toni Soler, i altres personalitats, així com representants del món sindical i econòmic que han exercit el vot en diversos punts de la ciutat.

Més entrada la nit, s’oferiran els resultats de l’escrutini, dels sí i dels no i vots en blanc.

http://www.barcelonadecideix.cat/noticia/4132/21-37-barcelona-decidex-fa-historia

MARATÓ DE BARCELONA 2011

El passat diumenge 6 de març es va celebrar la 33a edició de la Marató de Barcelona. Per tercer any consecutiu vaig posar el meu granet de sorra com a voluntari. Era al kilòmetre 28.5, a l'alçada de la Catedral. Total uns cinquanta voluntaris i voluntaries, de la associació esportiva "CoRReDoRS.CaT."

Una molt bona experiència. Un matí ple de bones sensacions. Un dia per a gaudir d'un esdeveniment únic a la ciutat.

Aquesta edició va marcar un record de participació amb més de quinze-mil corredores i corredors, esdevenint la setena prova amb més participants de tota Europa. Tots i totes rera un objectiu, acabar els 42,195 km de què es composa aquesta exigent prova atlètica.

Ara bé, hi ha una sèrie de participants els quals ens donen exemple de un coratge, ganes de tirar endavant i viure dignes de elogi i amb qui, tots nosaltres, ens hauriem de emmirallar quan, en molts moments de les nostres vides, ens enfonsem per coses importants i, tot sovint, per problemes fàcils de resoldre. Tota la meva admiració per tots ells i elles.

Quan ens queda per a aprendre!

fotos tretes de la xarxa.

Goodbay Barcelona

BARCELONA, AQUESTA CIUTAT DESCONEGUDA. JOAN MARGARIT.

Hotel La Rotonda. Barcelona.

Carrer Ferràn. Jordi Bertrán Rodríguez

Via Laietana. Barcelona

DINAR A LOS PINOS

Joan Margarit, del seu llibre Misteriosament feliç (2009).

Quina alegria en despertar els diumenges
amb la llum que era una germana gran
i els teus braços, la creu del meu desig.
Van ser uns matins que ja no han deixat mai
d’entrar per la finestra. Barcelona,
quan era pobra, humil, acollidora
com ho són les ciutats que han estat soles,
somreia enllà dels vidres.
Ens quedàvem al llit fins al migdia
i anàvem a dinar a aquell restaurant
de la pineda, al peu del Tibidabo.
Llavors encara no necessitàvem
posar un nom al que fèiem.
En dormir junts, amor, sexe i dolor
van ser una sola cosa: allò que érem.

El temps udola però ho fa en silenci
com un llop amb un càncer a la gola.
Res no em pertany. De sobte,
en aquesta ciutat desconeguda
puc defensar només la cambra on ara,
misteriosament feliç, escolto el so
del saxo sense pressa de Ben Webster.
Embolicada amb un diari vell,
encara duc la rosa de fa anys:
aquella Barcelona més difícil
on buscava el seu lloc la meva vida.

Barceloneta. François Rodríguez González

vhaivhen de lluvia. Leandro Martin Giaccio

Un paseo matinal. Andrea Fabiana Canton

Montjuïc (Palau Nacional). Juan Sequeiros Yuste

La calma i la tempesta. Miriam Lozano Jiménez

L'espectacle del mar. Víctor González Niell

ANTISISTEMA LEVI'S 501

En declaracions a RAC1, un portaveu dels grups, malament anomenats, antisistema, reconeixia que, la manifestació de col·lectius "alternatius" del passat 29 de setembre, se'ls va anar de les mans. Malgrat aquest reconeixement, el noi entrevistat no va fer autocrítica (ni crítica) dels greus aldarulls que va haver, durant tota la tarda, al centre de Barcelona. És més, ho va justificar tot dient que, tot plegat, és responsabilitat del sistema. De les polítiques capitalistes i neoliberals que fan que hi hagi mal estat en bona part de la població i que, els aldarulls, van ser deguts a atacs de ràbia d'aquesta ciutadania. Va assegurar que, es tornarien a repetir i, segur, amb més violència.

En referència al cotxe de la guàrdia urbana cremat, va manifestar que havia estat degut a un coet malament dirigit o desviat. Un accident... Que no es pretenia cremar el cotxe amb els dos guàrdies que hi eren dintre. Quins collons! Si no l'haguessin llençat no s'hagués cremat el vehicle.

Aquest jovent, com estan emprenyats amb el sistema i la societat en la que els hi ha tocat viure-hi, no se'ls hi acudeix res millor, per a arribar a assolir els seus objectius de canvi, que manifestar-se creant el caos per allà on passen. Trenquen i cremen contenidors i mobiliari urbà els quals, tot sigui dit de passada, els paguem entre tots i totes. Totes i tots els que, ens agradi o no aquesta societat, paguem els nostres impostos i ens comportem com éssers civilitzats (si més no ho intentem). Assalten i saquegen botigues portant-se'n tot el que poden arreplegar fins i tot, com hem vist en algunes ocasions, caixes registradores. L'última una botiga de Levi's. Es dediquen a atacar mossos d'esquadra, guàrdia urbana, bombers i, fins i tot, serveis d'assistència.

Un dels seus senyals d'identitat és l'ocupació (no de treball sinó d'okupa) de locals. Segons aquests col·lectius, donat que l'ajuntament no fa llocs on la joventut pugui reunir-se i expressar-se, ells han de "expropiar" edificis per a fer els seus "tallers", expressions artístiques, reunir-se i... viure-hi.

A tot això jo em pregunto: aquest nois i noies, en algun moment de la seva vida, s'han plantejat o han buscat feina? Tenen clar com volen viure? Han pensat com viuran quan siguin més grans? ¿Què tal vegada no s'aprofiten de les avantatges del sistema al qual ells reneguen? Seguretat Social, prestacions socials... Què potser no fan servir les noves tecnologies tan presents en el nostra dia a dia d'aquest món capitalista i elitista. Ordinadors, mòbils, xarxes socials...

No dic que no tinguin la seva raó i estiguin disconformes amb la societat capitalista, però el que no poden fer es reclamar canvis de la forma que ho fan. Han de pensar que si tots, els que discrepem d'alguna cosa, ho manifestéssim d'aquesta manera, ni ells podrien sortir al carrer.

No es pot ser permissiu amb aquests grups, i, quan més aviat posin mecanismes per al seu control millor anirem tots. Seria molt greu esperar desgràcies personals per començar a actuar.

D'aquesta manera fan les seves reivindicacions els bretols, disbauxatsa i malfactors.

BARCELONA, CIUTAT COSMOPOLITA?

Preocupant, molt preocupant són alguns canvis que, en els últims deu anys, han hagut a Catalunya en general i Barcelona en particular.

A aquestes alçades tothom és al corrent dels aldarulls (batalles) que ahir, aprofitant les concentracions per la vaga general, van protagonitzar unes vuit-centes persones, d'entre disset i trenta anys, per centre de Barcelona. Diuen que són grups anti-sistema, okupes, anarquistes... Grups perfectament organitzats i en contacta entre ells per les xarxes de comunicació. Fins i tot tenen alguna emissora de ràdio. Jo els poso a tots al mateix sac i considero que són un vividors, lladres, bruts... Un grapat de malfactors.

Quaranta tres persones van ser detingudes només a Barcelona. Quinze són estrangers (italians, anglesos, francesos, veneçolans...) i tres menors d'edat. Avui mateix s'ha detingut un altra noi qui duia un receptor de ràdio de la guàrdia urbana i posats uns pantalons, marca Levi's, els quals encara duien el xip anti-robatori. Recordo que van assaltar la botiga de Levi's que hi ha a la Gran Via amb Passeig de Gràcia. Un quaranta per-cent dels detinguts ja tenien antecedents policials.

El centre de la capital catalana, com és habitual, era ple de ciutadans que feien les seves compres, anaven o venien dels seus llocs de treball, treballadors que es manifestaven per la vaga general i milers de turistes gaudint d'un dia a la nostra ciutat. Qui més qui menys pot fer-se una idea del perill que, aquests atacs, representen per a la integritat física de les persones. No sé si els responsables polítics esperen la mort (com va passar a Atenes) d'algun ciutadà per a començar a prendre mesures contundents contra aquests actes.

Amb la passivitat i permissivitat de les autoritats barcelonines, catalanes, policials i judicials; el fenomen s'ha anant instal·lant a la nostra ciutat i, sembla ser, cada vegada són grups més nombrosos i més agressius.

Està clar que, Barcelona, s'ha convertit en un focus d'atracció per a tota mena de gent. La ciutat comtal ha sigut i és cosmopolita però no crec que, aquest adjectiu, sigui l'idoni per aquests fenòmens.

Milers i milers de turistes ens visiten durant tot l'any però, també, venen, i, s'instal·len : joves sense ofici ni benefici que es dediquen a fer d'okupes i a aprofitar qualsevol acte, celebració, festa... per a realitzar la seves agressions. Les bandes de peruans que any rere any roben els turistes que transiten per l'AP7. Carteristes que són detinguts centenars de vegades i continuen amb la seva "feina". Grups dedicats a sostreure cables de les xarxes de telefonia, elèctriques, ascensors, equips de rec de camps de cultius... Sense sostre de tota Europa que dormen i fan la seva vida als carrers de la ciutat. Joves "skaters" que practiquen la seva afició a la via pública i sobre el mobiliari urbà. Prostitutes de l'Europa de l'Est que tenen el seu lloc de treball a les carreteres d'arreu. Segur que em deixo uns quants...

No anem bé!

Fotografies: Oriol Clavera i Jordi Borràs

Fotografies: Oriol Clavera i Jordi Borràs

Incidents a la plaç Catalunya al costat del Banesto okupat. Foto: Oriol Clavera

http://www.naciodigital.cat/galeria/610

Fotografies: Oriol Clavera i Jordi Borràs


Fotografies: Oriol Clavera i Jordi Borràs

Els antisistema incendien les barricades

PARC D'ATRACCIONS TIBIDABO, ES NOTÍCIA PER UN TRÀGIC ACCIDENT

Primer de tot el meu més sentit condol per la família i els amics de la noia morta.

Dissabte passat les notícies ens assabentaven d'una tràgica notícia: hi havia hagut un accident en una de les atraccions del parc del Tibidabo, la nomenada "el pèndol". Aquesta màquina es va trencar mentre es trobava en funcionament i quatre joves de quinze anys pujats. Com a conseqüència d'aquest "accident", una de les noies va resulta morta i les altres tres ferides, una de gravetat.

Dilluns, al programa de ràdio "El món a RAC1", en Jordi Baster entrevistava a la presidenta del parc, Sara Jaurrieta, qui va assegurar que mai, en els quatre anys que porta aquesta atracció en funcionament, havia hagut cap problema i sempre havia funcionat amb normalitat. També va detallar les revisions diàries i periòdiques de seguretat que es fan. La conversa va transcorre, més o menys, sobre aquests temes. Em va sobtar que, ni la entrevistada ni l'entrevistador, en cap moment diguessin cap paraula de condol cap a la família tanmateix la senyora Jaurrieta, no va di ni un mot sobre la jova morta ni les ferides.

Una estona després el director del programa, Jordi Baster, llegia un escrit enviat, durant el programa, per un metge amic de la família de la noia morta. Aquest senyor comunicava la seva queixa precisament per l'oblit dels afectats. També per la falta de suport psicològic, a la família, per part del parc i/o l'Ajuntament.

Ara es coneixen més detalls sobre aquesta atracció. Al 2007 ja va estar aturada per problemes mecànics. Que, des de la seva instal·lació, el funcionament a estat deficient; que s'havien de collar els cargols setmanalment, que tenia fallades d'estructura. Un ex-tècnic de l'empresa contractada per al manteniment i reparacions, ha denuncià totes aquestes mancances als mitjans de comunicació. El mateix dia dels fets es van sentir sorolls estranys i van revisar la màquina sense trobar-li cap anomalia. Avui les notícies deien que el màstil es va arrancar de soca arrel i, sembla ser, els cargols que ho fixaven al sòl de formigó estaven totalment tallats.

Hi han moltes foscos en aquest dramàtic fet, preguntes que algú ha de respondre. Dimissions, començant per la responsable del parc, la senyora Jaurrieta, per haver mentit, per no saber atendre als afectats. El Sr. Hereu també les ha de donar. Em sembla vergonyós que no es tractin els accidents per mateix raser. ¿Per què, quan n'hi ha un com el de Castelldefels, els mitjans van plens de tota l'atenció que s'està prestant als familiars, de la quantitat de psicòlegs, de totes les autoritats... i en el cas d'uns altres no? És la quantitat de morts les que dona la importància?

Com és possible que, davant de qualsevol dubte de funcionament, recordem que el mateix matí es van sentir sorolls i els tècnics van concloure que eren normals i no hi havia problema, l'atracció no fos aturada per seguretat i revisada totalment a fons.

Realment penós! tècnics, directius, responsables polítics, responsables de les empresses de manteniment i del parc; tots tenen, segons el meu parer, la seva part de responsabilitat.

Sempre que, a casa, tenim una revisió de qualsevol instal·lació, no deixo de preguntar-me pel nivell de professionalitat dels tècnics que hi venen. També fins a quin nivell les empresses els hi pressionen per a què enllestissin les feines el més ràpid possible i d'aquesta forma guanya temps per a realitzar el màxim de inspeccions en el menor temps possible.

Quina por que fa tot plegat!