renta't els ulls amb aigua destil·lada
i frega't les arrugues amb paper de vidre.
Com el peix que remunta tossudament el riu,
afua el gest, que l'aigua no et deturi,
i aprèn-te bé el contorn de cada pedra.
Cada matí, abans de sortir de casa teva,
glopeja vent per la finestra oberta,
mastega arrels d'herbes amargues,
perfuma't les aixelles amb llimones
i esmola't dents i ungles
que, quan mudi la lluna
-i mudarà, company, d'això no en dubtis-,
no t'hagis d'aplicar pegats ni untures
per suportat l'impuls de les noves marees.
Miquel Martí i Pol (vint-i-set poemes en tres temps. 1970-1971)
imatges de la xarxa
