UNA JOVE ÉS ASSASSINADA A CAMBRILS

Estic totalment encontra de la pena de mort, no tinc cap dubta que no és solució pels problemes de delinqüència. Malgrat això, hi ha moments que el meu cap vol anar cap a un altra cantó. Situacions com la d'avui, quan escoltava la notícia de la mort d'una noia de 23 anys, en l'atracament a una sucursal bancària de Cambrils (Baix Camp), em revolta i em fa dubtar de les meves conviccions. El castic, per a aquests delinqüents, ha de ser el més dur i no és un altra que l'ingrés a presó i el compliment, en la seva totalitat, de la pena imposada.

D'altra banda s'han de castigar tots els delictes amb la màxima contundència: furts, robatoris, estafes... Tots! No s'ha de deixar que, els malfactors, campin per on vulguin, fent de les seves i considerant, Catalunya, un paradís pels seus "negocis". Prou de laxitud amb tota aquesta xusma! Els polítics tenen la obligació de fer les lleis repressives que pertoquin, els jutges d'aplicar-les i la policia d'enxampar-los i posar-los a disposició d'aquells.

Una jove a perdut la vida a mans d'un assassí que, "gratuïtament", l'ha disparat i la ferit mortalment. Ara, els mossos, l'han de localitzar i, el més aviat possible, posar-lo en mans de la justícia.

Foto: ACN.

ACTUALITAT

Rubianes - El trabajo dignifica



Rubianes a la Gala 'Guanya't el cel amb el pare Manel'

ANTISISTEMA LEVI'S 501

En declaracions a RAC1, un portaveu dels grups, malament anomenats, antisistema, reconeixia que, la manifestació de col·lectius "alternatius" del passat 29 de setembre, se'ls va anar de les mans. Malgrat aquest reconeixement, el noi entrevistat no va fer autocrítica (ni crítica) dels greus aldarulls que va haver, durant tota la tarda, al centre de Barcelona. És més, ho va justificar tot dient que, tot plegat, és responsabilitat del sistema. De les polítiques capitalistes i neoliberals que fan que hi hagi mal estat en bona part de la població i que, els aldarulls, van ser deguts a atacs de ràbia d'aquesta ciutadania. Va assegurar que, es tornarien a repetir i, segur, amb més violència.

En referència al cotxe de la guàrdia urbana cremat, va manifestar que havia estat degut a un coet malament dirigit o desviat. Un accident... Que no es pretenia cremar el cotxe amb els dos guàrdies que hi eren dintre. Quins collons! Si no l'haguessin llençat no s'hagués cremat el vehicle.

Aquest jovent, com estan emprenyats amb el sistema i la societat en la que els hi ha tocat viure-hi, no se'ls hi acudeix res millor, per a arribar a assolir els seus objectius de canvi, que manifestar-se creant el caos per allà on passen. Trenquen i cremen contenidors i mobiliari urbà els quals, tot sigui dit de passada, els paguem entre tots i totes. Totes i tots els que, ens agradi o no aquesta societat, paguem els nostres impostos i ens comportem com éssers civilitzats (si més no ho intentem). Assalten i saquegen botigues portant-se'n tot el que poden arreplegar fins i tot, com hem vist en algunes ocasions, caixes registradores. L'última una botiga de Levi's. Es dediquen a atacar mossos d'esquadra, guàrdia urbana, bombers i, fins i tot, serveis d'assistència.

Un dels seus senyals d'identitat és l'ocupació (no de treball sinó d'okupa) de locals. Segons aquests col·lectius, donat que l'ajuntament no fa llocs on la joventut pugui reunir-se i expressar-se, ells han de "expropiar" edificis per a fer els seus "tallers", expressions artístiques, reunir-se i... viure-hi.

A tot això jo em pregunto: aquest nois i noies, en algun moment de la seva vida, s'han plantejat o han buscat feina? Tenen clar com volen viure? Han pensat com viuran quan siguin més grans? ¿Què tal vegada no s'aprofiten de les avantatges del sistema al qual ells reneguen? Seguretat Social, prestacions socials... Què potser no fan servir les noves tecnologies tan presents en el nostra dia a dia d'aquest món capitalista i elitista. Ordinadors, mòbils, xarxes socials...

No dic que no tinguin la seva raó i estiguin disconformes amb la societat capitalista, però el que no poden fer es reclamar canvis de la forma que ho fan. Han de pensar que si tots, els que discrepem d'alguna cosa, ho manifestéssim d'aquesta manera, ni ells podrien sortir al carrer.

No es pot ser permissiu amb aquests grups, i, quan més aviat posin mecanismes per al seu control millor anirem tots. Seria molt greu esperar desgràcies personals per començar a actuar.

D'aquesta manera fan les seves reivindicacions els bretols, disbauxatsa i malfactors.

BARCELONA, CIUTAT COSMOPOLITA?

Preocupant, molt preocupant són alguns canvis que, en els últims deu anys, han hagut a Catalunya en general i Barcelona en particular.

A aquestes alçades tothom és al corrent dels aldarulls (batalles) que ahir, aprofitant les concentracions per la vaga general, van protagonitzar unes vuit-centes persones, d'entre disset i trenta anys, per centre de Barcelona. Diuen que són grups anti-sistema, okupes, anarquistes... Grups perfectament organitzats i en contacta entre ells per les xarxes de comunicació. Fins i tot tenen alguna emissora de ràdio. Jo els poso a tots al mateix sac i considero que són un vividors, lladres, bruts... Un grapat de malfactors.

Quaranta tres persones van ser detingudes només a Barcelona. Quinze són estrangers (italians, anglesos, francesos, veneçolans...) i tres menors d'edat. Avui mateix s'ha detingut un altra noi qui duia un receptor de ràdio de la guàrdia urbana i posats uns pantalons, marca Levi's, els quals encara duien el xip anti-robatori. Recordo que van assaltar la botiga de Levi's que hi ha a la Gran Via amb Passeig de Gràcia. Un quaranta per-cent dels detinguts ja tenien antecedents policials.

El centre de la capital catalana, com és habitual, era ple de ciutadans que feien les seves compres, anaven o venien dels seus llocs de treball, treballadors que es manifestaven per la vaga general i milers de turistes gaudint d'un dia a la nostra ciutat. Qui més qui menys pot fer-se una idea del perill que, aquests atacs, representen per a la integritat física de les persones. No sé si els responsables polítics esperen la mort (com va passar a Atenes) d'algun ciutadà per a començar a prendre mesures contundents contra aquests actes.

Amb la passivitat i permissivitat de les autoritats barcelonines, catalanes, policials i judicials; el fenomen s'ha anant instal·lant a la nostra ciutat i, sembla ser, cada vegada són grups més nombrosos i més agressius.

Està clar que, Barcelona, s'ha convertit en un focus d'atracció per a tota mena de gent. La ciutat comtal ha sigut i és cosmopolita però no crec que, aquest adjectiu, sigui l'idoni per aquests fenòmens.

Milers i milers de turistes ens visiten durant tot l'any però, també, venen, i, s'instal·len : joves sense ofici ni benefici que es dediquen a fer d'okupes i a aprofitar qualsevol acte, celebració, festa... per a realitzar la seves agressions. Les bandes de peruans que any rere any roben els turistes que transiten per l'AP7. Carteristes que són detinguts centenars de vegades i continuen amb la seva "feina". Grups dedicats a sostreure cables de les xarxes de telefonia, elèctriques, ascensors, equips de rec de camps de cultius... Sense sostre de tota Europa que dormen i fan la seva vida als carrers de la ciutat. Joves "skaters" que practiquen la seva afició a la via pública i sobre el mobiliari urbà. Prostitutes de l'Europa de l'Est que tenen el seu lloc de treball a les carreteres d'arreu. Segur que em deixo uns quants...

No anem bé!

Fotografies: Oriol Clavera i Jordi Borràs

Fotografies: Oriol Clavera i Jordi Borràs

Incidents a la plaç Catalunya al costat del Banesto okupat. Foto: Oriol Clavera

http://www.naciodigital.cat/galeria/610

Fotografies: Oriol Clavera i Jordi Borràs


Fotografies: Oriol Clavera i Jordi Borràs

Els antisistema incendien les barricades

WELCOME OBAMA FAMILY

Aquesta vegada sí, ara sí faran una paradeta... Però que no esperin tenir l'ajut econòmic necessari per a sortisse'n de la crisi. En tot cas despeses i, segurament, moltes, degut a les mesures de seguretat que hauran de posar en marxa per a la protecció de les personalitats que els visitaran.

La senyora Michelle Obama i la seva filla petita, Sasha, arribaran avui a Marbella. La població de la Costa del Sol s'ha engalanat per a rebre-la amb tots els honors. Com si es tractes de "Villar del Rio", el municipi marbellí vesteix pancartes, banderetes i banderoles, "faralaes" i d'altres estris "typical spanish". Tot al més pur estil Berlanga.

Mr. Marshall torna i, com al 1951, Marbella sortirà al carrer a rebra'l i tota Espanya estarà pendenta de la televisió (única diferència amb la pel·lícula "Bienvenido Mr. Marshall") per veure la primera dama nord-americana.

Continuem com al 1951, com al 1932... Espanya no canvia.

No sé si també han compost una cançó par l'ocasió encara que, si no és així, podrien fer servir la que cantaven a "Villar del Rio" al 1951.

AMERICANOS

"Los yanquis venido,
olé salero, con mil regalos,
y a las niñas bonitas
van a obsequiarlas con aeroplanos,
con aeroplanos de chorro libre
que corta el aire,
y también rascacielos, bien conservaos
en frigidaire ."

ESTRIBILLO
"Americanos,
vienen a España
gordos y sanos,
viva el tronío
de ese gran pueblo
con poderío,
olé Virginia,
y Michigan,
y viva Texas, que no está mal,
os recibimos
americanos con alegría,
olé mi madre,
olé mi suegra y
olé mi tía."
"El Plan Marshall nos llega
del extranjero pa nuestro avío,
y con tantos parneses
va a echar buen pelo
Villar del Río.
Traerán divisas pá quien toree
mejor corría,
y medias y camisas
pá las mocitas más presumías."

PP I PSOE RETROBEN EL FILÓ CATALÀ. A ESPANYA JA NO PREOCUPA LA CRISI I L'ATUR, TOTHOM GIRA EL CAP CAP A CATALUNYA "SEMPITERNUS CONSULATIONIS"

A veure si puc tenir una mica de llum i veure cap a on van els trets. Fins fa pocs dies el Partit Popular i Ciudadanos deien, una i mil vegades, que els problemes dels catalans eren altres i que cap ciutadà de Catalunya tenia interès per l'Estatut i que s'havia de treballar pels problemes reals que sí els preocupaven: l'atur galopant, la crisi econòmica, l'ajut a les persones amb dependència... El de sempre.

Ahir, amb l'aprovació, per part del Parlament de Catalunya, de la llei per a la prohibició de les curses de braus a Catalunya, el Partit Popular i Ciudadanos tornaren a la càrrega. També, com no podia ser d'una altra manera, la majoria de mitjans de comunicació estatals.

Perquè sembla, l'Estatut no era un problema capdal a la vida dels catalans però sí deu ser, segons aquells, un greu daltavall la prohibició dels toros. Jo, particularment, fa dos dies que no puc dormir pensant què faré, a partir d'ara, els diumenges a les cinc de la tarda.

Donarem una ullada a algunes de les declaracions i comentaris fets pels polítics, premsa, "intel·lectuals"...

La senyora Camacho diu que, "el PPC anirà al Congrés i al Senat per canviar la legislació sobre les curses de braus." Tampoc descarta la via del Tribunal Constitucional.

Mariano Rajoy, naturalment, també hi ficà cullerada (qui més) i atribueix la prohibició a "la recerca de diferències absurdes". Considera que amb la votació del Parlament es "restringeixen drets i llibertats dels ciutadans" i "coarta la llibertat dels ciutadans" i confirma les paraules de la Camacho (estic segur que la Alícia va parlar amb un discurs fet des de la seu central "pepera" al carrer Gènova de Madrid) en el sentit de què, el PP, "defensarà la llibertat al Congrés i al Senat".

Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid va dir que el Parlament ha decidit prohibir les corrides per "trencar els llaços" entre Catalunya i l'Estat i aconseguir que "el que tot el món reconeix com un símbol de la identitat d'Espanya desaparegui de Catalunya". A més, Aguirre creu que la prohibició pretén "enfrontar els espanyols."

Lorenzo Olarte Cullen (ex-president del govern de Canaries), "des de que tinc us de raó sóc nacionalista (espanyol, segur), me he mogut sempre dintre de la ortodòxia constitucional (va iniciar la seva marxa política durant el franquisme)." "Després d'haver-se iniciat des de fa algun temps una implacable persecució contra les curses de toros, per meres raon polítiques, abrigallades per un sector ideològic que és mínim en l'Estat espanyol." "Perquè segons sembla existeixen alguns que per estimar tant als animals -per ventura per tenir una mica en comú amb ells, com és la irracionalitat. prefereixen abans que el "descabello" del toro, el tir en el clatell del ser humà".

Ángeles González-Sinde (Ministre de Cultura), al seu judici, les curses de braus "clar que son cultura", "tenen molt sentit i plena vigència a 2010", dons s'enmarquen dintre de les "arts de representació de la vida".

ElMundo.es, en portada, hi ha una foto d'en president Montilla junt amb el vicepresident Carod, i sota titulen: "Triunfaron los animales"

Podria col·lapsar el bloc posant comentaris, articles, editorials... tots d'aquest estil. I ja no diguem si començo a referir-me a comentaris dels lectors... Tots, en una paraula... "per a llogar-hi cadires".

Primer recordar que, aquesta llei, a sorgit d'una ILP "Iniciativa Legislativa Popular", avalada per més de 180.000 signatures. Aquesta proposició de llei va complir lo establer en la Constitució Espanyola (art. 87.3 i Llei Orgànica 3/1984 , del 26 de març) i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (art. 62.1 i la llei 1/2006, del 16 de febrer). La Mesa del Parlament de Catalunya la va admetre a tràmit i la va passar a la comissió corresponent la qual va elaborar la llei. Finalment va ser el Ple del Parlament qui, en sessió plenària del passat dia 28, la va aprovar per 68 vots a favor, 55 en contra, 9 abstencions i tres diputats que no van votat. Els diputats de CiU i PSC tenien llibertat de vot cosa que no passava amb la resta de partits representats a la Cambra: ERC, PPC, ICV-EUIA i grup Mixt. A aquestes alçades ja tothom coneix tota aquesta informació encara que jo la vull remarcar per a deixar clar, diàfan, que la llei no ha pogut estar més democràtica. Per sort, a Catalunya, la nostra representació parlamentaria és molt més amplia i plural que a Espanya on, com tothom sap, el bipartidisme s'ha imposat en els darrers anys.

A tota la gent que acusen de "llei identitària", "trenca els llaços", "tot el món reconeix com un símbol d'identitat espanyola", "pretén enfrontar als espanyols", "nacionalistes catalans", "alguns que prefereixen el tir en el clatell del ésser humà abans que que el -descabello-", "meres raons polítiques, abrigallades per un sector ideològic que és mínim a l'Estat Espanyol"... Jo els hi diria :

1r. Qui són els identitaris? Nosaltres? NO!, Vostès, que s'embolcallen amb la "roja i guarda", es posen la montera per barret i,ballant sevillanes i tocant les castanyoles, defensen a capa i espasa la seva identitat, la qual cosa no em semblaria malament si no fos perquè volen, exigeixen; que tots i totes abracem el seu nacionalisme sense di ni piu. Els hi recordo que, per aquestes raons, milers de persones van ses assassinades durant i després de la Guerra Civil.

2n. Qui collons està enfrontant a qui?. No van ser vostès qui van presentar el recurs, contra l'Estatut d'Automia de Catalunya, al Tribunal Constitucional? No van ser vostès qui van recollir signatures, per tot el seu territori nacional, en contra d'aquest Estatut? No van ser vostès que, no solament van callar quan tot l'Estat feia boicot als productes catalans, sinó que al justificaven i encoratjaven? ¿No van ser vostès els que van posar una falca publicitaria a Andalusia on s'instava als andalusos a no venir a Catalunya perquè se'ls obligaria a parlar en català i els seus fills no ho podrien fer en Castellà? No són vostès els que neguen la unitat de la llengua catalana? ¿No són vostès els que demanen una aportació extra per a la Comunidad de Madrid perquè, segons la seva presidenta, també és bilingüe? No són vostès que estan en contra del Català a la franja de Ponent? No van ser vostès qui dia sí i dia també, vociferaven la ruptura d'Espanya? No són vostès qui asseguren que el castellà està en perill en Catalunya? ¿No són vostès els que van aprovar la llei (8/1991, de 30 d'abril) contra la tortura als animals a les Canàries, sense que ningú digués res? No són vostès els que van preferir que, Endesa, quedes en mans italianes abans que catalanes? ¿Qui va entregar, a Air Berlin, el premi "Españoles ejemplares", per considerar que havia rebut atacs per part del secessionisme català i balear, desprès de retirar la llengua catalana dels seus vols?... I això podria anant enumerant infinitats d'actes contra nosaltres per part de vostès i els seus seguidors....

La Llei s'ha elaborat i aprovat amb totes les garanties democràtiques i vostès, fent servir el seu tarannà autoritari, anti-democratic, nacionalista ranci i caduc, pretenen anular-la pels mitjans que siguin i, si els va malament ,acudint novament al TC (els hi haurien de fer un despatxet).

3r. S'ha d'estar molt, però que molt malament per a arribar a dir que hi ha qui prefereix el tir en el clatell d'un ésser humà. A més una persona que, la seva carrera política, la va començà amb el règim franquista

4r. Se'm fa difícil aceptar que, la senyora González-Sinde, ministra de cultura, digui que la crueltat que s'empra en les corregudes de toros és art. M'agradaria m'expliquès on és l'art: ¿potser quan la gent embogeix veient al "picador" clavar-li la llança una vegada i una altra al toro? O potser quan el toro li clava les banyes al cavall i aquest treu els bodells a la vista de tothom?. És possible que amb "la suerte de las banderillas"? Ah!, sí, segur que el saltet que dona el "bandellidero" al estil "Rudolph Nureyev". També pot ser quan el "maestro" entra a matar, marcant paquet, amb la seguretat del poc perill que corre donat que, la bèstia, ha estat severament castigada i ferida. La senyora ministra s'ho hauria de fer mirar.

El TC hauria de ampliar plantilla i quedar-se sense vacances. Impossible que donin a la bast amb tot el que, relacionat amb lleis i assumptes catalans, deuen rebre diàriament. A més, donat que van trigar quatre anys per a treure la sentència de l'Estatut, diria que, sas senyories, no són uns cracs en les tasques que se'ls confia. Tanmateix, els magistrats ja no tenen edat per a masses festes i, les úniques que es poden permetre són, precisament, les curses de toros. Això sí, se'ls permet un havà i estar darrera la tanca.

Ull! alguns magistrats podrien ser recusats per ser públic i notòria la seva afició als toros.

Vergonyós i penós el que fan per a aconseguir el poder. Atacar Catalunya sempre els hi dona bons resultats i els hi surt de franc però, compte!, tot té el seu límit i aquest ja està més que sobrepassat. Ja passa de taca d'oli que deia un cartell a la manifestació del 10J.

Igualment és molt trist que, amb tots el atacs que rebem els catalans, hi hagi tan de silenci a Espanya. Personatges que defensen qualsevol causa arreu del món, són incapaços de dir ni un mot quan es tracte de Catalunya. El mateix dic del PSOE i d'altres.

Faig meus alguns comentaris llegits aquest dies:

En resposta a un article del director de elPeriòdico.es, Enric Hernàndez, titulat "Fent amics", l'amic Vicenç diu:

"Lamentablement, ja no es tracta de restablir ponts Sr. Hernandez. Ja fa massa temps que aquests s'han trencat. I la famosa "pedagogia" catalana ja sembla mes un conte per anar a dormir que altra cosa. Els vincles ibèrics s'estan esberlant i nomes ens queda Europa. Així de cru."

L'amic Jaume, al seu bloc, diu: "Jo vull que la llei contra les corrides arribi al TC. És el millor que ens pot passar. Ja estic veient un altre 10 de juliol gloriós i, de nou, un model caduc d’estat en evidència davant de tot el món civilitzat.

Aquesta foto és fantàstica . Ho diu tot. Sembla una imatge fixa del NO-DO, i que serveix per a definir clarament la línia que separa la civilització de la barbàrie, el respecte per les institucions democràtiques de l’“ordeno y mando”, el centralisme polític i social de la pluralitat cultural, l’extemporaneïtat de la modernitat, la caspositat del progrés. I els catalans fa temps que sabem a quin costat de la línia volem ser".

Un altre Jaume, també al seu bloc: “Rajoy diu que no es poden anteposar qüestions identitàries a la defensa de la llibertat dels ciutadans. Té raó, llàstima que qui ha convertit aquest assumpte en una qüestió identitària sigui el PP ja que ho veuen com un atac a les tradicions espanyoles per part de catalans malignes, i això ho fan embolicats en la seva bandera i amb la muntera per barret, i tocant les castanyoles. Només cal veure que Rajoy anuncia la presentació d'unes mocions el mes de setembre per tractar de forçar al PSOE a pronunciar-se sobre si creu en la nació espanyola…”.

El Xavi, parlant del torero Enrique Guillén, que va entrar a una seu d'ERC, amb un grup de gent, i la va destrossar a més de ferir a un dels nois que es trobaven dintre diu: "En un rampell d'espanyolisme i defensa de l'ofici l'ha emprès a hòsties contra una seu d'ERC a l'Eixample de Barcelona. És clar que ara sí que Espanya es trenca. Tant de tenir por de l'Estatut, i és la prohibició dels toros qui ho aconseguirà. Quant de temps hem perdut, doncs, amb l'Estatut , si era així de fàcil".

Em sento molt orgullós de ser català i que, el meu país, hagi donat un pas tan important per a acabar amb el maltractament als animals. Estem un pas més proper al món civilitzat.

PARC D'ATRACCIONS TIBIDABO, ES NOTÍCIA PER UN TRÀGIC ACCIDENT

Primer de tot el meu més sentit condol per la família i els amics de la noia morta.

Dissabte passat les notícies ens assabentaven d'una tràgica notícia: hi havia hagut un accident en una de les atraccions del parc del Tibidabo, la nomenada "el pèndol". Aquesta màquina es va trencar mentre es trobava en funcionament i quatre joves de quinze anys pujats. Com a conseqüència d'aquest "accident", una de les noies va resulta morta i les altres tres ferides, una de gravetat.

Dilluns, al programa de ràdio "El món a RAC1", en Jordi Baster entrevistava a la presidenta del parc, Sara Jaurrieta, qui va assegurar que mai, en els quatre anys que porta aquesta atracció en funcionament, havia hagut cap problema i sempre havia funcionat amb normalitat. També va detallar les revisions diàries i periòdiques de seguretat que es fan. La conversa va transcorre, més o menys, sobre aquests temes. Em va sobtar que, ni la entrevistada ni l'entrevistador, en cap moment diguessin cap paraula de condol cap a la família tanmateix la senyora Jaurrieta, no va di ni un mot sobre la jova morta ni les ferides.

Una estona després el director del programa, Jordi Baster, llegia un escrit enviat, durant el programa, per un metge amic de la família de la noia morta. Aquest senyor comunicava la seva queixa precisament per l'oblit dels afectats. També per la falta de suport psicològic, a la família, per part del parc i/o l'Ajuntament.

Ara es coneixen més detalls sobre aquesta atracció. Al 2007 ja va estar aturada per problemes mecànics. Que, des de la seva instal·lació, el funcionament a estat deficient; que s'havien de collar els cargols setmanalment, que tenia fallades d'estructura. Un ex-tècnic de l'empresa contractada per al manteniment i reparacions, ha denuncià totes aquestes mancances als mitjans de comunicació. El mateix dia dels fets es van sentir sorolls estranys i van revisar la màquina sense trobar-li cap anomalia. Avui les notícies deien que el màstil es va arrancar de soca arrel i, sembla ser, els cargols que ho fixaven al sòl de formigó estaven totalment tallats.

Hi han moltes foscos en aquest dramàtic fet, preguntes que algú ha de respondre. Dimissions, començant per la responsable del parc, la senyora Jaurrieta, per haver mentit, per no saber atendre als afectats. El Sr. Hereu també les ha de donar. Em sembla vergonyós que no es tractin els accidents per mateix raser. ¿Per què, quan n'hi ha un com el de Castelldefels, els mitjans van plens de tota l'atenció que s'està prestant als familiars, de la quantitat de psicòlegs, de totes les autoritats... i en el cas d'uns altres no? És la quantitat de morts les que dona la importància?

Com és possible que, davant de qualsevol dubte de funcionament, recordem que el mateix matí es van sentir sorolls i els tècnics van concloure que eren normals i no hi havia problema, l'atracció no fos aturada per seguretat i revisada totalment a fons.

Realment penós! tècnics, directius, responsables polítics, responsables de les empresses de manteniment i del parc; tots tenen, segons el meu parer, la seva part de responsabilitat.

Sempre que, a casa, tenim una revisió de qualsevol instal·lació, no deixo de preguntar-me pel nivell de professionalitat dels tècnics que hi venen. També fins a quin nivell les empresses els hi pressionen per a què enllestissin les feines el més ràpid possible i d'aquesta forma guanya temps per a realitzar el màxim de inspeccions en el menor temps possible.

Quina por que fa tot plegat!

BARÇA vs ESPANYA

NO HASE FALTA DESIR NADA MAS...

10 de juliol de 2010. Crònica d'una manifestació

Òmnium dóna les gràcies al milió i mig de participants a la manifestació del 10 de juliol.

Un quart de cinc, arribo al xamfran Aragó-Rambla de Catalunya (colmado Quilez). Fa una calor tremenda i, com se sol dir, estic suant la cansalada. Entro en un bar proper per a fer un Vichy. Dintre la calor es quasi pitjor, insuportable, així que enllesteixo ràpid i surto novament al carrer. Torno al xamfran on he d'esperar a la Fina i en Francesc. Arriben, com havíem quedat, a tres quarts de sis. Amb ells també venen l'Elisenda i el seu fill petit, en Pau.

Una vegada tots junts ens dirigim Rambla Catalunya amunt(un munt de gent es troba fent el mateix recorregut que nosaltres) fins arribar a la cruïlla amb el carrer de València. Intentem incorporar-nos a la manifestació per aquest carrer. Impossible! Ens hem de quedar quinze-vint metres abans d'arribar al Passeig de Gràcia, tot es troba col·lapsat. En aquest punt, sense moure'ns, estem més d'una hora. Decidim anant caminant, sortejant a la gent, pels costats dels edificis. A la alçada de Consell de Cent, els quatre que venen amb mi, veient la impossibilitat de començar a caminar, decideixen tallar per cor de la manifestació i segui per Consell de Cent fins arribar a Pau Claris des d'on baixarien a Gran Via. Jo em quedo perquè volia seguir el curs de la marxa. Es llavors quan ens assabentem que el cap ja estava a Plaça Tetuan i que hi ha gent fins a Francesc Macià.

El cap de la manifestació ja no és el pactat, centenars de persones s'incorporen a ella per la part de devant, la qual cosa fa que el col·lapsa sigui monumental.

A poc a poc ens anem movent, pas a pas. Hi ha gent de tots els colors: independentistes de tota la vida, nous independentistes (la política espanyola dels últims anys i els actes anticatalanistes, a més de la sentència; a fet que molts, moltíssims, canviem les nostres conviccions), nacionalistes, qui creia que l'Estatut encara és recuperable, molts que volen continua dintre l'Estat però amb altres condicions, qui no té cap interès en la política... Gent gran, homes i dones que van passar la guerra, que van patir els anys de dictadura i repressió; homes i dones que, després de tant patiment, pensaven que, abans de morir, podrien veure la seva terra, el seu país, lliure i normalitzat; també la seva llengua, la seva cultura; tan segles oprimides i represaliades. Gent en cadires de rodes. Pares amb els fills a colliber, als cotxets, de la mà (aquests son el futur del nostre país i desitjo que no hagin de lluitar per seus drets com ara, per desgràcia, ho hem de fer). Gent jove, nois i noies que, en lloc d'anar-se'n a la platja, a ballar, a la muntanya; van decidir estar presents i donar suport a la convocatòria; és el seu futur i per ell han de lluitar. Gent de mitjana edat els quals, segurament, com jo, van estar presents a la gran manifestació de l'11 de setembre de 1977 on, al crit de "LLIBERTAT, AMNISTIA, ESTATUT D'AUTONOMIA", més d'1 milió de persones vàrem sortir al carrer. Que il·lusos que vam ser llavors, pensant-nos que Espanya canviaria. Nouvinguts, persones que s'han arrelat al nostre país o estan en el procés de fer-ho. Persones de totes les classes socials, diferents tendències (segurament hi havia, també, qui havia votat al PP), nascuts aquí i allà, arribats d'arreu del territori. Vingueren autocars de Galícia, Euskadi, País València, Occitània, Andorra, Balears... Gent de parla catalana, aranesa, castellana, anglesa...

M'emocionà veure moltes persones en cadires de rodes. Una senyora de més de noranta anys, mig estirada en una cadira, reclinada, conduïda per la seva filla, i que s'anava posant bé l'enganxina amb el lema "SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM". Una lluitadora incansable i que ens ha de donar valor i força per a continuar fins a aconseguir l'objectiu i el destí que, com a poble, ens mereixem. Unes altres àvies abocades a les finestres d'una residència de la qual penjava una senyera. Un pare que portava al fill, un nen amb la síndrome de Down, a colliber. I sobre tot, el cant del nostra himne, Els Segadors, el qual, espontàniament, tothom cantava una i una altra vegada.

Pas a pas arribo al final de la marxa, tres hores després del seu inici. Eren les nou de la nit. Allà, on hi havia un plató de TV3, molta gent jove s'ho estava passant d'allò més bé, cantant, ballant i cridant tota mena de consignes. Ah!, pensava, qui tingués aquesta edat...

Vàrem gaudir d'aquesta marxa entre un milió cent mil (dades de la Guàrdia Urbana) i un milió i mig de persones (dades de la organització). No va haver cap incident, cap vidre trencat, cap mobiliari urbà malmés, res. Un petit incident quant alguns van increpà al president Montilla i que no va arribar a més. Possiblement va ser aquesta la raó per la qual el cos de seguretat va decidir que, el President, acabés abans. Una jornada reivindicativa, pacífica, on de nou es va veure el tarannà del poble Català al que em sento orgullós de pertànyer i per qual posaré el meu granet de sorra per tal de assolir la seva plena normalitat.

La informació donada per alguns mitjans madrilenys parla de 55.000. Quina manera de manipular-ho tot. No m'estranya perquè sempre ho fan. Personalment he assistit a algunes manifestacions:

"11.09.1977: En Barcelona, un millón de personas se manifiestan para pedir el retorno de las instituciones de autogobierno, con ocasión de la Diada. (wikipedia). (algunes fonts parlaven de 1,5 milions)

"23.10.1977: Concentración de 1.000.000 de personas con motivo del regreso del exilio del entonces presidente de la Generalitat, Josep Tarradellas." (elmundo.es)

"23.11.2000: Unas 900.000 personas participan en Barcelona en la manifestación convocada para condenar el asesinato del ex-ministro Ernest Lluch a manos de la banda terrorista ETA." (elmundo.es)

"11.03.2004. En Barcelona se manifestaron 1,5 millones, con el lema Avui jo també sóc madrileny (Hoy también soy madrileño). Atentados del 11 de marzo en Madrid" (Wikipedia).

Puc assegurar, jo que he estat a totes les mencionades, que la del passat dissabte 10, era igual o podia ser superior a la que més persones van assistir-hi de totes les anteriors. Deuen pensar que els seus lectors i/o televidents són uns ximples i, qui sap, veien el que es veu, tot ès possible.

¿Què es pot esperar de molts mitjans de comunicació que ens odien i que, a més, la seva línia editorial és manipuladora, extremista, incendiaria, partidista...? Fins que quelcom greu no passi (cada dia estic més convençut que és el que desitjan) al país no tindre prou i, fins i tot, podrien seguir atiant el foc de l'odi i la discòrdia. El mal que fan!

Dissabte 10 de juliol de 2010, més d'un milió de catalans vam sortir al carrer al crit de :

SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM

SOM UNA NACIO, NOSALTRES DECIDIM. 10 de juliol de 2010

Fa una estona que he arribat de la manifestació; estic cansat, les cames em fan figa (un ja té una edat) i no puc posar accents perquè no em va bé l'ordinador. I us estareu preguntat... a que ve tot aquest rotllo?, oi?. Doncs que faré una entrada, sobre la tarda d'avui i les meves sensacions, demà o dilluns, tanmateix no puc estar-me de deixar-hi una petita pinzellada del que ha estat, així que penjaré unes fotos...

Senyeres de totes les mides: quatribarrades, estelades blaves, estelades grogues, de sas Illes... Segurament alguna hi hauria d'haver de l'Aragó, encara que jo no les hi vaig veure.

El futur està garantit amb ells i elles.

En Pau, en braços de la seva mare, vivint la que, segur, va estar la seva primera manifestació, i quina!, multitudinària i pacífica, per la reclamació dels nostres drets i llibertats. Ell tindrà pocs records però els pares li explicaren el que va estar i com i d'aquesta manera tindrà l'orgull de haver-hi participat.

Alguns s'han treballat molt la senyera.

Tota mena de gent i condicions, d'arreu del país.

esperant començar a caminar.

Els castellets no podien faltar i aquests s'ho han passat d' allò mes be.

Senyeres noves i d'altres amb unes quantes manis a sobre i torrades pel sol de la balconada.

Ensenyes d'uns altres països, portades per nouvinguts integrats al nostra.

I el gos també ha volgut manifestar-se pels seus drets com membre de ple dret de Catalunya.

Crec que tots signàvem ara per aquesta retallada.

Quina raó que te aquesta pancarta.

Moltes gracies als pares de la nena i nen de les fotos per la seva aprovació per a que surtin en aquest bloc. La veritat es que, aquestes, no els hi fan justícia perquè son molt més macos en viu i en directe. Per cert, sento no haver demanat els noms i no poder posar-los.

Vagi per endavant que, la mani, ha estat molt, moltíssim millor del que en un principi m'esperava.

Apa, d'aquí a poquet més.

Un milió i mig de ciutadans omplen Barcelona per la independència

L'independentisme col·lapsa Barcelona en una manifestació sense precedents · La guàrdia Urbana rebaixa la xifra a un milió cent-mil manifestants · La capçalera que es va negociar durant una setmana es desfà sota la pressió dels participants -> font : vilaweb.ca

COMPANYS, NO ÉS AIXÒ

Conforme van passant les hores, d'ençà que es va saber que el Tribunal Constitucional va dictar sentència i vàrem començar a saber detalls d'aquesta, el meu enuig ha anat en augment. Molt més sentint els diferents "líders" polítics.

A Madrid, villa i capital del regne, els dos grans partits espanyols es barallen per portar-s'hi el gat al aigua dient l'un i l'altra que han guanyat. Guanyar el què? Què han ben fotut a Catalunya i als catalans?

Mariano Rajoy : "ara toca acatar la sentència i mirar al futur amb ganes de concòrdia, i que ens ocupem dels problemes dels espanyols". Espanya les institucions funcionen, "encara que de vegades, i això s'haurà d'arreglar en un futur, ho facin amb retard".

Quins collons que té! Per cert, qui s'ha d'ocupar dels problemes dels catalans? Vostè? La senyora Camacho?. "Ganes de concòrdia"? Doncs comencem bé! Estem ben arreglats! Els déus ens agafin confessats si el Partit Popular arriba a la Moncloa.

Sánchez Camacho : «Ara ja tenim un Estatut plenament constitucional que ens representa a tots», el Tribunal Constitucional «ha donat la raó» als que van recórrer l'Estatut –entre els quals hi ha el PP–, va aprofitar per donar per «tancat el debat estatutari» després de comentar que tots els polítics del Partit Popular comparteixen la satisfacció per la sentència.

Senyora, aquest no és l'estatut que vaig votar o sigui que, en tot cas, ha de ser el seu que, segurament, va votar NO o, simplement, va decidir no anar-hi. Sí, es ben cert que per la seva cara de satisfacció, cada vegada que fa alguna declaració i surt a les notícies, està força orgullosa de que Catalunya (per cert, també el seu país) hagi sortit greument perjudicada. Felicitats!

Rodríguez Zapatero : "Apoyaré la reforma del Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya"

El president espanyol va mentir i, per que sembla, la mentida és un dels seus senyals d'identitat. La seva credibilitat, si alguna vegada l'ha tinguda, està sota mínims dintre i fora.

Miquel Iceta : "La sentència no és un fracàs per Catalunya, sinó un entrebanc".

El senyor Iceta no està confós i diu el que sent i és que, s'ha de tenir present, parlem d'un dirigent del PSC que, com savem, és el mateix que PSOE.

De la Vega : "el TC ha ratificat pràcticament la totalitat de la validesa i constitucionalitat de l'Estatut de Catalunya i confirma l'avenç de les competències de Catalunya" "La resolució significa una completa derrota a les posicions del PP que ha patit una derrota en tota regla"

Això i no un altra consideració és el que interessa al PSOE-PSC i PP-PPC. Qui serà el que traurà més profit d'aquesta sentència. Com a les eleccions, tots guanyen, ningú perd i, en aquest cas, si que es pot dir que ambdós . Només perd Catalunya que continua sota el jou de l'estat espanyol.

Millor no continuar perquè hores d'ara hi ha per donar i vendre.

Penós que deu funcionaris de l'estat espanyol es passin per folre el que tot un poble a decidit i, com no podria ser d'un altra forma, els partits que els han posat en el càrrec, a dit, aplaudeixen i se senten satisfets perquè és el que esperaven dels seus patrocinats.

L'única lectura positiva que podem extreure és que, amb aquesta actitud, ens obren els ulls a tots els catalans, independentistes i els que no ho eren. Molts ja ho érem però ara hi han molts més que comencen a ser conscients amb qui ens estem juguen el pa i la sal. Que no podem anar junts amb qui ens neguen el ser nosaltres mateixos, la nostra llengua, la nostra cultura, el nostra desig de autogovern... Qui ens boicotegen els productes fets a casa nostra... Qui dia sí i dia també ens increpen, ens insulten... Qui durant dècades ens han estat espoliant... Qui prefereix que les empreses estiguin en mans de qualsevol altra país abans que de Catalunya... Un país on atacar el nostra dóna vots... On la caverna mediàtica diu el que li bé de gust en contra nostra sense que ningú li posi límit...

Avui més que mai hem de dir:

COMPANYS, NO ÉS AIXÒ

No és això companys, no és això
pel que varen morir tantes flors,
pel que vàrem plorar tants anhels.
Potser cal ser valents, altre cop
i dir no, amics meus, no és això.

No és això companys, no és això,
ni paraules de pau amb barrots
ni el comerç que es fa amb els nostres drets,
drets que són, que no fan ni desfan
nous barrots sota forma de lleis.

No és això companys, no és això;
ens diran que ara cal esperar.
I esperem, ben segur que esperem.
És l'espera dels que no ens aturarem
fins que no calgui dir, no és això.
Lluis Llach

MULTA DE 6.000 EUROS

Ahir, a l'estació de Renfe del baixador de Castelldefels, una noia russa va estar sorpresa creuen les vies del tren pel mateix lloc on van morir dotze joves la revetlla de Sant Joan. En aquesta ocasió sí que hi havia seguretat privada la qual, immediatament, va detenir a la noia fins que van arribar els mossos i la van identificar. Li pot caure, o li ha caigut una multa de 6.000 euros.

Segurament la noia no entenia res del que li estava passant i li deien. Possiblement en alguna ocasió ja havia vist com d'altres persones feien servir aquest mètode per a estalviar-se temps i no trobava, ni va pensar mai, que era prohibit. Portés poc o molt temps a Catalunya segur que mai va veure ningú que vigilés el compliment de la normativa.

Ahir, amb tota seguretat, no va estat el seu dia de sort i, per a la seva desgràcia, els responsables del ferrocarril havien posat un vigilant, persona que el dia de la revetlla no hi era com, casi segur, no hi ha en cap estació de la xarxa de rodalies Renfe. Naturalment la seva presència era deguda al greu accident que, la nit de Sant Joan, va costar la vida a dotze joves quan van està envestits per un tren de llarg recorregut en el moment que travessaven les vies.

La multa em sembla tan exagerada que és més que probable que mai li hagin imposat a ningú. Qui sap, podria ser que mai hagin posat cap multa de cap import a cap infractor. La jove russa podria entrar en els anals de la història catalana per haver estat la primera persona en ser sancionada, per aquest motiu, amb una quantitat tan i tan desorbitada.

Algú l'hauria d'haver informat que les normes, en aquest país, s'han de complir com en tots però més quan hi ha una classe política i empresarial senyalada i en el punt de mira per les responsabilitats que els hi podria pertocà per indeficiències en la xarxa d'estacions.

Quant torni al seu país segur que se'n recordarà durant molt de temps i comentarà amb amics i familiars. "Un país ben estrany Catalunya. La gent travessa les vies sense cap control, per milers pugen sense pagar en els transports públic, embruten carrers i platges, es pixen on li rota, escopeixen sense parar, et roben a qualsevol lloc i els lladres no van a presó... sembla ser que mai passa res però hi ha un dia, el podríem nomenar "el dia del t'ha tocat cara babau!" el qual enganxen una desgraciadeta o desgraciadet i rep per tots.

FÈLIX BILLET I JORDI MONTULL INGRESSEN A LA PRESÓ BRIANS II

Jo em preguntava, quan passava amb cotxe per la ciutat judicial,: “serà la Belén?. Possible la Pantoja i el Juliàn?. Potser el d’Ubrique, la Campa i la mare d’aquesta?. Norrrrrrrr... Tot aquell desplegament de mitjans informatius, com no podia ser d’altra manera, era degut a la presència, per enèsima vegada, dels “senyors” Millet i Montull, a la ciutat de la justícia. Ni que és tractes d’una pel·lícula Hollywoodiana: furgonetes amb les parabòliques als sostres, redactors, tècnics i càmeres preparats per a sortir en directe... Que més puc dir... La parafernàlia d’aquests últims mesos.

Aquesta vegada no havien estat citats pel magistrat Solaz, jutge que instrueix el cas del Palau de la Música (recordeu?. Millet i Montull, per a sorpresa (?) de propis i estranys, van robar, que se sàpiga fins ara, trenta milions i escaig d’euros). Va ser la jutge Miriam de Rosa, per l’afer “hotel del Palau”, qui els va requerir per a prendre’ls declaració. Sembla ser que els nomenats personatges no tenien prou amb la quantitat robada al Palau que, a més a més, es van embutxacar més d’aquest altre “negoci”.

El que sorprèn més de tot això és que la declaració va acabar amb els dos encausats a la presó. Hores d’ara es troben a Brians 2.

Els camins de la justícia, com els del Senyor, són inescrutables i aquesta, i no una altra, ha de ser l’explicació del per què, el jutge Solaz, els mantenia en llibertat i, la seva col·lega, als a ficat entre reixes per molt menys.

Ah! Encara recordo quan, el llavors alcalde de Jerez, Pedro Pacheco, va assegurar “la Justicia es un cachondeo”. Corria l’any 1985 i aquesta frase va fer córrer rius de tinta. Es van esquinçar vestidures. Va estar a punt de costar-li un disgust. Era el més greu que s’havia escoltat en la història de la jove democràcia contra aquest poder de l’estat, la Justícia. Quin adjectiu se li hauria de posar ara a la justícia?.

Un dels abocats, a declaracions a RAC1, deia que aquesta decisió de la jutge causava alerta social (?)... Cony! Serà a les entitats bancàries de les Bahamas, Cayman, Hong Kong... perquè deixaran d’ingressar suculentes sumes.

Jordi Pina, advocat d'en Fèlix Millet, molt contrariat, assegurava que, tan el seu client com Montull, sortiran de la presó i recomanà al conseller d'economia, Antoni Castells, que "dilluns vingui esmorzat" a declarar com a testimoni. "Pobrets, quina injustícia que estan fent amb ells, tan innocents i engabiats (jo els enviaria a galeres!)." Quins bons advocats que són, el senyor Jordi Pina i Pau Molins... si no fos perquè s'han posat a defensar lo indefensable.

Un últim apunt per al Sr. García-Bragado i similats, "l'ignorància no serveix d'excusa respecte a l'incompliment de la llei".

"Qui treu cap d'un lloc brut, sempre put"