No se m'acudeix res més a dir que: Pels déus, quin parlament! Realment, en Pep, és un home extraordinari, no solament pels èxits amb el Barça, que també, sinó, i sobre tot, per la seva forma de ser, per la seva intel·ligència, per la seva humanitat, el seu amor als seus, a la feina, el seu amor al país... El seu respecte per tot i tothom. Quan i quan hauríem d'aprendre del Guardiola, dels seus valors. Com podria canviar el País si, totes i tots, actuéssim com ell. Sabéssim reconèixer i valorar lo positiu de la nostra feina, estiméssim el que fem i el som. Treballar i estimar ens ha de treure del forat on, en aquests moments, ens trobem; individual i col·lectivament. Econòmicament i com a país. Només ens cal: "aixecar-nos ben d'hora, pencar molt i fer-ho sense excuses ni retrets, creieu-me que aquest és un país imparable. Visca Catalunya!
Miquel Martí i Pol
SOLSTICI
Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
