Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hollywood. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hollywood. Mostrar tots els missatges

dimarts, d’abril 06, 2010

The Incomparable Miss BETTE DAVIS.



Ruth Elizabeth Davis, "Bette Davis" (Lowell, Massachusetts 5 d'abril de 1908 - Neuilly, França, 6 d'octubre de 1989) actriu nord-americana de teatre, cinema i televisió. Caracteritzada per la seva voluntat de jugar amb personatges antipàtics, estava molt ben considerada per les seves actuacions en una sèrie de gèneres cinematogràfics, des de melodrames contemporanis, pel·lícules d'època històrica i comèdies, encara que els seus grans èxits van ser en els papers de drames romàntics. Les seves interpretacions estan caracteritzades per seus ulls embruixants, les seves actuacions intenses i profundes i la seva presència encisadora que "omplia la pantalla" malgrat la seva petita estatura.

Quant al 1937, Bette Davis es revelà contra els caps del seu estudi, la Warner Bros., podria haver estat representant un dels seus propis guions o almenys el tipus de guió que ella volia. Aquesta ferocitat, amb vint-i-vuit anys d'edat, li havia servit per a passar d'una escola de teatre de províncies a Nova Anglaterra, fins a arribar a la primera fila d'estrelles de Holywood on va estar considerada una actriu de cinema sense igual.

Sovint nomenada com "The First Lady of the American Screen," Bette Davis va creà un nou tipus d'heroïna de la pantalla. Era una dona alliberada en una indústria dominada per homes. Coneguda com una actriu capaç d'interpretar una varietat de papers difícils i de gran abast, la qual cosa va fer que s'establís un nou estàndard per a les dones de la gran pantalla. També va ser independent fora de les pantalles, les seves lluites amb els peixos grossos dels estudis van ser llegendàries. Amb una carrera que abasta sis dècades, pocs en la història del cinema van poder rivalitzar amb ella en longevitat i atractiu.

El seu caràcter li va crear una reputació de persona difícil per a treballar, malgrat tot va crear un nou precedent per a les actrius. Al 1942, va ser la dona més ben pagada als Estats Units d'Amèrica.

La vida personal de la Davis va ser tan dramàtica com la seva forma d'actuar. Es va casar quatre vegades. Amb el tercer marit va tenir una filla, Barbara Merrill (als setze anys va canviar legalment el seu nom pel de Barbara Davis). Va adoptar dos nens, Margot i Michael, mentre es casava amb el seu quart marit.

Amb una carrera de més de cent pel·lícules, Bette Davis va canviar la forma en què, hollywood, tractava a les actrius. Al 1977, va ser la primera dona en ser honorada amb la "American Film Institute's Lifetime Achievement Award." Als setanta-cinc anys, Bette Davis patí una mastectomia a causa d'un càncer de mama. Nou dies més tard, va tenir un vessament cerebral. Malgrat el seu delicat estat de salut, va continuar actuant fins a la seva mort.

Va ser deu vegades nominada per als Oscars de Hollywood, aconseguint l'apreciada estatueta en dues ocasions, per les pel·lícules : "Dangerous" (Perillosa) (1935) de Alfred E. Green i "Jezebel" (1938) de William Wyler.





Una de les nominacions va ser per "
What Ever Happened to Baby Jane?", 1962 de Robert Aldrich, en la que compartia el protagonisme amb la actriu Joan Crawford. Si Bette Davis l'hagués guayat, s'hauria fixat un nombre rècord de victòries per a una actriu. Segons el llibre "Bette & Joan - The Divine Feud" de Shaun Considine, les dues tenien una llarga vida d'odi i gelosia mútua. La Crawford va fer campanya activa contra la Davis perquè no guanyes l'Oscar a la millor actriu i, fins i tot, li va dir a l'Anne Bancroft, que també competia per l'estatueta, que si era ella l'anomenada com a millor actriu i era incapaç d'acceptar el premi, Joan estaria feliç d'acceptar-lo en el seu nom. Segons el llibre (i això pot o no ser 100% cert, però és una peculiar anècdota), la nit dels Oscars, Bette Davis es trobava de peus en un ala del teatre a l'espera de sentir el nom de la guanyadora. Quan Maximilian Schell, encarregar de presentar les nominacions, va anunciar que Anne Bancroft era la guanyadora a la Millor Actriu, per la pel·lícula "The Miracle Worker" (1962) de Arthur Penn, Bette Davis va sentir una mà gelada a la seva espatlla i la Crawford que li deia: "Perdoni, he de recollir un Oscar".

L'última aparició pública va ser al festival de cine de Sant Sebastià de 1989. Quan Bette Davis va rebre la invitació per anar al Festival, segurament va quedar perplexa. El motiu no era el d'un homenatge a la seva llarga i brillant carrera, sinó la retrospectiva que aquell any dedicaven al director James Whale, amb qui ella havia treballat en una ocasió, i breument, a la pel·lícula "Waterloo Bridge" (1931). Però no li va importar tan modesta oferta.

Va arribar a Sant Sebastià al calurós setembre de 1989, ja molt malalta. El càncer se li havia generalitzat i els metges li aconsellaven repòs total. Però els seus càlculs eren diferents: la cita de Sant Sebastià podria transformar-se en un homenatge a ella mateixa, i no estava disposada a perdre l'oportunitat d'acomiadar-se de la vida en llaor de multituds. Aquest podria ser el millor adéu.

La seva mala salut, però, no la perdonava, i va emmalaltir en concloure les dures activitats que ella mateixa havia programat. Va rebutjar als metges espanyols i va decidir ser atesa en un hospital francès.

Li va perdre la seva desconfiança, i en aquell temps preciós es va jugar la data de la seva mort. A París ja res van poder fer per ella, i va morir 15 dies després de l'últim sopar a Sant Sebastià, aquell en el que va voler agrair privadament, als organitzadors del Festival, l'oportunitat de sentir-se aclamada i estimada. "M'heu tornat la vida", va dir.

Morí el 6 d'octubre de 1989, a les 11:20pm, a l'Hospital Americà de Neuilly-sur-Seine. Tenia 81 anys d'edat.

Va ser enterrada al Cementiri "Forest Lawn - Holywood Hills" de Los Angeles, junt a la seva mare, Ruthie, i la seva germana, Bobby. En la seva làpida està escrit: "She did it the hard way."

Michael Merrill, fill de Bette Davis, i Kathryn Sermak, assistenta i amiga personal, són els marmessors testamentaris. En la seva memòria van crear "The Bette Davis Foundation", la qual ofereix ajuda financera als joves prometedors actors i actrius. Meryl Streep va rebre el primer "Better Davis Lifetime Achievement Award" al 1998.




dissabte, de març 27, 2010

MARLON BRANDO's OSCAR


27 de març de 1973, l'actor Marlon Brando (Omaha -Nebraska-, 3 d'abril de 1924 - Los Angeles -California -, 1 de juliol de 2004) rebutjà l'Oscar al millor actor que, la Acadèmia de Hollywood, el va concedí pel seu paper de "Victor Corleone" en la pel·lícula "The Godfather". No es presentà a l'entrega de les estatuetes i, en el seu lloc, va enviar a una actriu nord-americana d'origen indi, qui, en el seu discurs, es manifestà en contra del tractament que rebia el seu poble en les pel·lícules hollywoodianes.



video gentilesa de BestSoundTracker.

dimarts, de març 23, 2010

JOAN CRAWFORD


23 de març de 1904 neix, a San Antonio (Texas), Lucille Fay Le Sueur, coneguda en el món cinematogràfic amb el nom de Joan Crawford. Considerada com un dels mites del Setè Art.

En 1925 va ser llançada com actriu per la Metro Goldwyn Mayer. La seva primera pel·lícula d'éxit va ser "Sally, Irene and Mary" (Com les papallones).



Va portar una vida sexual promiscua, amb homes i dones. Betty Davis, amb qui va protagonitzar "What Ever Happened to Baby Jane"?, de Robert Aldrich (1962) (Què se n'ha fet de Baby Jane?), va arribar a dir d'ella: "Va anar amb totes les estrelles masculines de la Metro, excepte amb la Lassie". Ambdues es tenien un odi mutu, arribant a ser unes aferrimes rivals dins i fora del món del cinema.



A la dècada dels 30 va ser una de les estrelles més populars de la Metro, arribant a compartir cartell, fins en vuit ocasions, amb en Clark Gable. L'última pel·lícula dels dos com a protagonistes va ser : "Strange Cargo" de Frank Borzage (1940).



Al 1944 abandonà la Metro i treballar amb la Warner Brothers, Columbia i RKO.


Es casà cinc vegades. L'últim marit va ser Alfred Nu Steele, president de la firma Pepsi-Cola. A la mort d'aquest va deixar, a la Crawford, com a membra de la mesa directiva d'aquella empresa. Quan la seva carrera cinematogràfica va declinà, es va dedicar més als negocis.


Les seves ocupacions empresarials, religioses (es va fer de l'Església de la Cienciologia als anys setanta) i l'alcoholisme van fer que s'anés allunyat del cinema.



Un dels treballs més celebrats va ser la interpretació de "Vienna" en la pel·lícula "
Johnny Guitar", de Nicholas Ray (1954), coprotagonitzada amb l'actor Sterling Hayden qui va dir, referint-se al seu caràcter: "No existeixen els suficients diners a Hollywood perquè em decideixi a tornar a treballar al costat de Joan. I m'agraden els diners"

D'altres treballs
:

The Taxi Dancer, 1927, amb Owen Moore.

Chained, 1934, amb Clark Gable.

Above Suspicion, 1943, amb Fred MacMurray.



La seva última pel·lícula va ser "
Trog", de Freddie Francis (1970). Es retirà definitivament del cinema.


En 1945 guanyà l'Oscar a la millor actriu per la seva interpretació de "Mildred Pierce" en la pel·lícula del mateix nom, de Michael Curtiz, amb Jack Carson com a coprotagonista. Va ser la pel·lícula de Joan Crawford per excel·lència i la va recuperar de "les cordes" i la rellançà de nou després de la Guerra.

Joan Crawford no va estar present a la cerimònia de lliurament dels Oscars adduint que estava malalta. Mentre la escoltava per la ràdio. Quant es va assabentar que havia guanyat, va cridar a la premsa a la seva habitació i va acceptar el guardó.



La Crawford va sobreviure a tot. Va ser una estrella durant cinquanta anys, i semblava capaç d'elevar-se per sobre de totes les irrellevàncies, les destralades conspiratives, les seves actuacions exagerades i les crítiques dolentes. Era més important per a ella que el públic l'estimés, i milers ho van fer en les diferents fases de la seva carrera.



F. Scott Fitzgerals una vegada va escriure d'ella: "No pot canviar les seves emocions enmig d'una escena sense haver de passar per una espècie de desfiguració de la seva cara com ho faria Jekyll i Hyde"

Joan Crawford va morir el 10 de maig de 1977, a Nova York, als 73 anys.

video gentilesa de "sanyorker"
Fonts utilitzades : Llibre “Leading Ladies”, Don Macpherson and Louise Brody
Wikipedia i altres de la xarxa

Fotos de la xarxa.