"MIREM A TRAVÉS DE LES ESQUERDES"

Crisi, guerres, fam, milions de refugiats i desplaçats, canvi climàtic, destrucció de boscos i rius, massificació, corrupció... Tot això és on, ara mateix, el món es troba immers. Tenim nosaltres alguna responsabilitat?. ¿Hem pensat, ni que sigui per un moment, si podem fer quelcom per a variar aquest rumb funest?. ¿Ens fa, la nostra comoditat, tancar els ulls i mirar a un altra costat?. Hem de començar a "mirar a través de les esquerdes" i preguntar-nos en què podem ajudar, què podem fer nosaltres en favor de la terra...

Si no és així, què deixarem als nostres fills?

"No heretem aquesta terra dels nostres avantpassats, la prenem prestada per als nostres fills." dita Sioux

Nine Inch Nails - Right Where It Belongs

See the animal in his cage that you built
Are you sure what side you're on?
Better not look him too closely in the eye
Are you sure what side of
the glass you are on?
See the safety of the life you have built
Everything where it belongs
Feel the hollowness inside of your heart
And it's all
Right where it belongs

What if everything around you
Isn't quite as it seems?
What if all the world you think you know
Is an elaborate dream?
And if you look at your reflection
Is it all you want it to be?
What if you could look right
through the cracks?
Would you find yourself
Find yourself afraid to see?

What if all the world's inside of your head
Just creations of your own?
Your devils and your gods
All the living and the dead
And you're really all alone?
You can live in this illusion
You can choose to believe
You keep looking but you can't find the woods
While you're hiding in the trees

What if everything around you
Isn't quite as it seems?
What if all the world you used to know
Is an elaborate dream?
And if you look at your reflection
Is it all you want it to be?
What if you could look right
through the cracks
Would you find yourself
Find yourself afraid to see?


Nine Inch Nails - Right where it belongs (Just on pertany)

Mira l'animal en la seva gàbia que tu vas construir
Estàs segur del costat en què et trobes?
Millor no mirar-lo massa a prop als ulls
¿Estàs segur de la part
del vidre en què et trobes?
Mira la seguretat de la vida que has construït
Tot a on li pertany
Sent la plenitud dins del teu cor
¿I tot està…
adequadament on pertany.

Què passa si tot el que t'envolta
No és com sembla?
¿Què passa si tothom que creus que coneixes
És un elaborat somni?
I si mires el teu reflex?
És tot el que voldries que fos?
¿Què passaria si poguessis mirar
a través de les esquerdes?
¿Podries trobar-te a tu mateix…
trobar-te a tu mateix espantat de veure?

Què passa si tothom està dins del teu cap
Només creacions pròpies?
Els teus dimonis i els teus déus
Tota la vida i la mort
I estàs real i totalment sol?
Pots viure en aquesta il·lusió,
Pots triar creure.
Segueixes buscant, però no pots trobar el bosc,
Mentre estàs amagat entre els arbres.

¿Què passa si tot el que t'envolta
No és com sembla?
¿Què passa si tothom que creus que coneixes
És un elaborat somni?
I si mires el teu reflex?
És tot el que voldries que fos?
¿Què passaria si poguessis mirar
a través de les esquerdes?
¿Podries trobar-te a tu mateix…
trobar-te a tu mateix espantat de veure?




un bri d'esperança

Mes enllà de l'Arc de Sant Martí ....

En uns moments on tot son incerteses, la foscor de "la tormenta" ens aclapara, els taurons dels mercats estan a l'aguait, les epidèmies econòmiques acaben amb moltes il.lusions, els habitants de "la caverna" surten dels seus amagatalls, i els dinosaures de "toga i gomina" jutgen a tot un poble, sempre va be pensar que hi pot haver quelcom millor mes enllà de l'Arc de Sant Martí ...

HISTÒRIES DE LA PUTA MILI. Deu anys sense servei militar obligatori.

Avui fa deu anys que el govern espanyol va suprimir el servei militar obligatori. Aquesta fita va ser sobretot possible gràcies als objectors de consciència, molts dels quals van patir judicis i presó per sol fet de fer prevaler la decisió de la seva consciència.

Encara que a mi m'hagués agradat més no fer-la vaig estar, durant catorze llargs mesos, a Càceres. Els tres primers al campament de Santa Ana. Recordo la inutilitat d'aquells dies d'instrucció en els quals, principalment, t'ensenyaven a marcar el pas i desfilar per al dia de la tan "patriòtica" "jura de bandera". Tot era molt "kafkià" però recordo quan s'adjuntaven a totes les companyies i fèiem l'assaig complet de la "jura". El comandament que la dirigia feia posar genoll a terra (un genoll a terra i l'altra flexionat) al crit (això sí, molt castrense) "rodilla en tierra", llavors els dos mil o tres mil reclutes havíem de "clavar" el genoll en el sòl. El comandament cridava: "no se ha oido". La primera vegada pensava "però que cony s'ha de sentir?". Ho vaig saber al moment, pretenia que, literalment, piquéssim amb el genoll en el ciment del camp d'instrucció i, naturalment, que se sentís el cop. Fot-te!, no estaria parlant seriosament!. I tan seriosament que parlava ". Suposo que molts ho feien però jo no, no estava disposat a fotre'm els genolls. Una altra història era picar el subfusell i que, per descomptat, es sentís ... Que bestieses!.

Com tots els que van fer la mili obligatòria, podria explicar una i mil anècdotes, però no us avorriré amb això.

Sí comentar que vaig poder suportar tot aquell temps gràcies als amics i companys, que em van ajudar en els moments complicats i amb els qui vaig compartir molts i inoblidables moments. Uns quants d'aquells amics, després de tants anys, encara els conservo, senyal de l'estreta amistat que ens va unir. Gràcies a tots!

Per sort, tot allò ja és història i ara, als joves, no se'ls talla la seva vida per aprofitar-se d'ells i tenir esclaus al servei del poder militar.

fotos d'en Josep Losada, publicades a l'Avui.cat.

Doncs no, no han retirat l'escut franquista de la façana de l'edifici de Capitania General de Barcelona. Ni tan sols han tocat una ploma de l'àguila de la dictadura. Tenia entès que el retirarien i, crec no estar errat, tapar no és el mateix que retirar. Sembla que el mateix ha passat amb el de la caserna del Bruc i passarà amb el del Govern Militar.

Trenta cinc anys fa de la mort del dictador colpista i ara, després de tres dècades i mitja, només hi fan un rentat de cara. Serà que els hi costa perdre la simbologia feixista?. L'anyoren?. O, pitjo encara, tenen esperança de tornar-la a utilitzar?. Quina por!, oi?.

He llegit que l'escut no es pot treure perquè forma part de l'edifici (?). I què...? Quina collonada!. Que no m'expliquin "sopàs de duro". Que no hi ha una llei que obliga retirar-los?. Doncs que la compleixin!

No crec que, a Alemanya, hi quedin signes nazis, ni tan sols perquè poguessin forma part de cap edifici.

És que mai ens podrem deslliurà d'aquella lacra?. Sempre ha d'haver quelcom que ens la recordi?. Que no tenim prou amb alguns partits i polítics i mitjans de comunicació?.

I pensar que, la ministra de defensa, és la senyora Chacón...Encara que també va passar, pel mateix ministeri, el Senyor Narcís Serra...

Per cert, quin nyap!