6 d'agost de 1945. Són les 08:15 hores a Hiroshima (Japó). Els seus habitants fa hores que han despertat i, intenten portar una vida el més normalitzada possible que, en un contest de guerra i bombardeijos diaris, era de subsistència.
El bombardeig "B-29", bateixat amb el nom d'Elona Gay, s'havia enlairat sis hores abans de la base nord-amèricana a Tinian (Illes Mariannes Septentrionals). L'aparei anava pilotat per tinent coronel Paul Tibbets, a qui se li assignà una missió secreta. Sobre l'avió hi havien carregat un macabre enginy anomenat "Little Boy". Es tractava de la primera bomba atòmica que anava a ser llançada contra una ciutat. Feta d'urani enriquit, amb una potència equivalent a 15.000 tones de TNT, "Little Boy" havia estat preparada per a esclatà a 560 metres d'alçada sobre la ciutat. Mai abans havia estat provada.
Tibbets va prema el botó de llançament quan es trobava a uns 9.450 metres d'alçada sobre Hiroshima. La bomba explotà a les 08:15:45 am (JST), aproximadament, al arribar als 600 metres d'alçada.
Una columna de fum i foc, color gris-morat, sorgiren a la terra, a una temperatura aproximada de 4000º, que calcinà a milers de persones i deixar la població arrasada.
Tots els edificis que es trobaven en un quadrant de 13 kilòmetres del centre de la explosió quedaren totalment destruïts. Va ser impossible establir les morts pels efectes directes de l'explosió però es calculà que aproximadament 90.000 i, cap el final de 1945, hi eren unes 166.000 persones a causa dels primers efectes de la bomba. Al llarg dels anys següents molts milers més van continuar morint a cause de malalties provocades per l'exposició a la radiació. La gran majoria van ser i son morts civils.
Els nord-americans esperaven la rendició immediata de Japó. Això no va succeir. Els japonesos ni imaginaven que es tractava d'una bomba atòmica. Fins el 8 d'agost no ho esbrinà un científic nipó. El govern japonès calcular malament i, pensant que els Estats Units només disposaven d'una bomba atòmica, van resistir i mantenir-se armats. El 9 d'agost, la segona bomba va ser llançada sobre la ciutat de Nagashaki.
Els supervivents de les explosions, els hibakuska, han esdevingut el símbol d'una lluita contra la guerra i les armes atòmiques a tot el món. Al Japó no han estat reconeguts com a supervivent i se'ls ha deixat a la seva sort, perquè les explosions de Hiroshima i Nagasaki han estat durant molt de temps un tema tabú.
Fins quant l'horror de les guerres? Fins quant el desarmament nuclear?
El bombardeig "B-29", bateixat amb el nom d'Elona Gay, s'havia enlairat sis hores abans de la base nord-amèricana a Tinian (Illes Mariannes Septentrionals). L'aparei anava pilotat per tinent coronel Paul Tibbets, a qui se li assignà una missió secreta. Sobre l'avió hi havien carregat un macabre enginy anomenat "Little Boy". Es tractava de la primera bomba atòmica que anava a ser llançada contra una ciutat. Feta d'urani enriquit, amb una potència equivalent a 15.000 tones de TNT, "Little Boy" havia estat preparada per a esclatà a 560 metres d'alçada sobre la ciutat. Mai abans havia estat provada.
Tibbets va prema el botó de llançament quan es trobava a uns 9.450 metres d'alçada sobre Hiroshima. La bomba explotà a les 08:15:45 am (JST), aproximadament, al arribar als 600 metres d'alçada.
Una columna de fum i foc, color gris-morat, sorgiren a la terra, a una temperatura aproximada de 4000º, que calcinà a milers de persones i deixar la població arrasada.
Tots els edificis que es trobaven en un quadrant de 13 kilòmetres del centre de la explosió quedaren totalment destruïts. Va ser impossible establir les morts pels efectes directes de l'explosió però es calculà que aproximadament 90.000 i, cap el final de 1945, hi eren unes 166.000 persones a causa dels primers efectes de la bomba. Al llarg dels anys següents molts milers més van continuar morint a cause de malalties provocades per l'exposició a la radiació. La gran majoria van ser i son morts civils.
Els nord-americans esperaven la rendició immediata de Japó. Això no va succeir. Els japonesos ni imaginaven que es tractava d'una bomba atòmica. Fins el 8 d'agost no ho esbrinà un científic nipó. El govern japonès calcular malament i, pensant que els Estats Units només disposaven d'una bomba atòmica, van resistir i mantenir-se armats. El 9 d'agost, la segona bomba va ser llançada sobre la ciutat de Nagashaki.
Els supervivents de les explosions, els hibakuska, han esdevingut el símbol d'una lluita contra la guerra i les armes atòmiques a tot el món. Al Japó no han estat reconeguts com a supervivent i se'ls ha deixat a la seva sort, perquè les explosions de Hiroshima i Nagasaki han estat durant molt de temps un tema tabú.
Fins quant l'horror de les guerres? Fins quant el desarmament nuclear?
Yasuko Yamagata tenia 17 anys quan va ser testimoni de l'atac. Ella estava a la classe en la seva escola secundària. Més tard va veure el cadàver d'una dona i un nen. La dona semblava que estava corrent al mateix temps que els dos cosos s'estaven incinerant.
Yoshihisa Yokoyama. Aquest dibuix és de la cremació de cossos pel riu
Kyyoshi Wakai tenia 39 anys en el moment del bombardeig. Va afirmar que hi havia milers de supervivents mig morts a la vora del riu i molts cadàvers flotant en els dies posteriors al bombardeig.
Kazuo Matsumura tenia 32 anys. Hi era a 1300 metres de l'epicentre de l'explosió. Comentar que la pell de la gent queia i mantenien els braços estirats per devant d'ells, com si fossin zombis, per evitar que la pell se'ls hi enganxés.
Kenichi Nakano tenia 48 anys quan va ser testimoni del bombardeig sobre Hiroshima.
La Justificació oficial dels bombardejos va ser la de salvar vides nord-americanes en la invasió del Japó. No obstant això, molts comandaments militars van discrepar de que fossin necessaris. D'altres van considerar que assentaria un precedent ètic que algun dia atormentaria als EE.UU. Aquestes són les paraules de l'almirall William Leahy:
"Les possibilitats letals de la guerra atòmica en el futur són alarmants. La meva sensació era que, en ser els primers a usar-la, havíem adoptat un estàndard ètic comú als bàrbars de l'Edat Mitjana. No vaig ser ensenyat a fer la guerra d'aquesta forma, i aquelles no es poden guanyar mitjançant la destrucció de fones i nens".
Molts dels supervivents d'Hiroshima i Nagasaki es van convertir en defensors de la pau i el desarmament nuclear. Ells són testimonis privilegiats d'aquest tràgic succés i el seu missatge sobre els horros de la guerra són arguments de pes per a la pau i l'eliminació de les armes de destrucció massiva. Les obres d'art anteriors son fetes per alguns dels supervivents d'Hiroshima que van ser testimonos de primera mà dels atacs. Van perdre familiars i amics i ells mateixos van patir els efectes de per vida al minvar la seva salut. Per no parlar dels efectes psicològics al presenciar un dels esdeveniments més terribles de la història de la humanitat.
Manifestació contra la guerra. Barcelona
Des del capvespre
d'una mirada incerta
l'infant pregunta.
L'oreig recorda
la blava llum dels dies
perduts per sempre.
Algú desperta
de tant en tant la fera.
Maleït sigui!
Quan el vent torni
no trobarà cap arbre
ni cap mirada.
Al forc dels dies
només hi creix tristesa;
lluny, algú canta.
El vol sinistre
dels grans ocells de presa
confirma l'ombra
Fosca, s'escola
la tarda. On són els rostres,
les pedres, l'aigua?
La pau, pregonen,
i amb la boca petita
criden la guerra.
Més aspre encara
que els crits més sorollosos,
aquest silenci.
Ds de l'angúnia
del fang i la misèria
hi ha uns ulls que ens repten.
HAIKÚS EN TEMPS DE GUERRA (Miquel Martí i Pol)
d'una mirada incerta
l'infant pregunta.
L'oreig recorda
la blava llum dels dies
perduts per sempre.
Algú desperta
de tant en tant la fera.
Maleït sigui!
Quan el vent torni
no trobarà cap arbre
ni cap mirada.
Al forc dels dies
només hi creix tristesa;
lluny, algú canta.
El vol sinistre
dels grans ocells de presa
confirma l'ombra
Fosca, s'escola
la tarda. On són els rostres,
les pedres, l'aigua?
La pau, pregonen,
i amb la boca petita
criden la guerra.
Més aspre encara
que els crits més sorollosos,
aquest silenci.
Ds de l'angúnia
del fang i la misèria
hi ha uns ulls que ens repten.
HAIKÚS EN TEMPS DE GUERRA (Miquel Martí i Pol)
Enllaços d'aquesta entrada :
http://www.segunda-guerra-mundial.com/2gm-hiroshima.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Bombardeos_at%C3%B3micos_sobre_Hiroshima_y_Nagasaki
http://ca.wikipedia.org/wiki/Little_Boy
http://ca.wikipedia.org/wiki/Paul_Tibbets
http://www.tinian.org/
http://ca.wikipedia.org/wiki/William_D._Leahy
http://en.wikipedia.org/wiki/Boeing_B-29_Superfortress
http://www.spaciousplanet.com/world/guide/survivors-art-the-atomic-bombing-of-hiroshima
http://www.segunda-guerra-mundial.com/2gm-hiroshima.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Bombardeos_at%C3%B3micos_sobre_Hiroshima_y_Nagasaki
http://ca.wikipedia.org/wiki/Little_Boy
http://ca.wikipedia.org/wiki/Paul_Tibbets
http://www.tinian.org/
http://ca.wikipedia.org/wiki/William_D._Leahy
http://en.wikipedia.org/wiki/Boeing_B-29_Superfortress
http://www.spaciousplanet.com/world/guide/survivors-art-the-atomic-bombing-of-hiroshima
