Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris toros. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris toros. Mostrar tots els missatges

dimarts, d’agost 17, 2010

Celebraran el "greuge per la prohibició de les curses de braus" en lloc de l'entrada, el 9 d'octubre de 1238, del Rei Jaume I

El tema és tan esperpèntic que, de vegades, crec que tothom s'ha tornat boig. Sembla ser que, el govern Valencià, no té cap problema (crisi, atur, llengua, imputacions judicials per corrupció política...) per això a decidit ficar-se de cap en un gran esdeveniment. No serà un altra que "un gran acte" en desgreuge al món taurí. Segons el diari digital: levante-emv.com : ""Per donar-li més relleu a aquesta clara contestació a la recent prohibició de les curses a Catalunya, el Consell estudia celebrar aquest nou gran esdeveniment el divendres 8 d'octubre, vigília del Dia de la Comunitat Valenciana. I perquè no falti de res, a més d'una cursa de toros i exhibicions de les diferents modalitats de "bous al carrer", l'exaltació taurina inclourà un "sopar-popular" a càrrec del pressupost del Consell.""

El 9 d'octubre es commemora l'entrada, a la ciutat de València, de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238. Si tot tira endavant, a partir d'aquest any, sembla ser, es commemorarà el greuge fet pels catalans, al poble espanyol, amb la prohibició de la seva "Fiesta Nacional"

El senyor Camps, i el seu govern, sap molt bé com tenir al seu poble "entretingut" i que no pensin en allò que els hi podria perjudicar i molt. Ja sabem com d'eficient és l'atac a Catalunya, oi?.


"La Generalitat Valenciana en defensa de la xarlotà

Toni Cucarella (bloc Vilaweb, 12 d'agost de 2010)

Tants problemes com tenim els valencians, un dels més greus el de la corrupció política, i el govern del PP es preocupa per la «fiesta nacional» o siga els bous. Així, han decidit d’organitzar un descomunal acte d’exaltació taurina, a manera de desgreuge per la prohibició de les corregudes de bous a Catalunya. La data escollida és la vespra del 9 d’Octubre, «si Dios quiere y con permiso de la Autoridad».

""Dia de la Comunitat Valenciana

GRAN XARLOTÀ

Gran actuació còmico-taurino-musical amb la Banda Playera del Rus i les actuacions estrelars del Beato Torero, El Xino Volantinero de la Font, el cantaor de xirigotes Finito Castellano, el Mangante Fabra i les famoses vedettes Bonig & Sánchez de León, més conegudes com Les Xufes d’a Gallet.

Entrà de baês."





Toros: crisis de afición, que no de subvenciones

Julio Ortega Fraile

13.11.08


"Cuando se asegura que las corridas de toros gozan de una estupenda salud y que son un espectáculo seguido y defendido por un gran número de ciudadanos, quieren hacernos creer que la creciente sensibilidad a favor de la prohibición de esta forma de tortura legalizada es una patraña esgrimida por cuatro animalistas desquiciados que no responde a la realidad.

Valgan de ejemplo las muy recientes declaraciones del conocido ganadero Victorino Martín a propósito de la presencia de la Fiesta en los medios de comunicación: “Estamos maltratados y agraviados. No se entiende que el segundo espectáculo de masas de este País no esté en la televisión estatal”.

A ver cómo hacemos para digerir los argumentos de los taurinos desde la honestidad. Difícil, muy difícil es admitirlos como sinceros y no dudar de la honradez moral de sus propagadores si analizamos tanto sus manifestaciones en otras circunstancias como su comportamiento en un aspecto en el que jamás van a mantener el engaño que utilizan frente a la Sociedad por conveniencia: la salvaguarda de sus intereses económicos cuando van ligados a este sector.

Podrán, cara a la galería, asegurar que las plazas están a rebosar; que la afición tiene repuesto en las nuevas generaciones; que lo que ellos llaman “arte” – yo prefiero denominarlo sadismo- entusiasma a una mayoría de la Población. Podrán, en un intento de acicalar para hacerlo atractivo un crimen todavía consentido, hablarnos de la “Fiesta más culta” y echar mano de Hemingway o Lorca, como suelen hacer, pretendiendo que la mención de sus nombres nos sirva de indiscutible aval para enaltecer el tormento que sufre el toro; ahora resulta que el hecho de ser un novelista o un poeta afamado lleva parejo el que tengamos que comulgar con todas las filias del escritor, como si entre los grandes artistas de cualquier disciplina no los hubiese con ideas sobre determinadas materias cuando menos cuestionables. Pero claro, a falta de razones tiran de tópicos que a estas alturas muy pocos se creen ya, empezando por ellos mismos.

Sin embargo y centrándonos en la cuestión de si las corridas de toros tienen muchos o pocos seguidores y aún dejando de lado las encuestas –que una y otra vez corroboran que alrededor de un 80% de los ciudadanos están en contra- el mejor indicador de cuántos partidarios tienen es la propia actitud de los que viven de la tauromaquia, pero no el guión que ya se saben de memoria a fuerza de repetirlo y que tiene el mismo valor que el sufrimiento del toro para ellos, ninguno, sino sus decisiones cuando se ve afectado su bolsillo. Porque a la Sociedad intentarán confundirla, pero lo que es cierto es que ellos mismos no se van a engañar ya que está en juego su dinero y ante eso, no hay farsa que valga.

Si yo tengo un negocio que vive de la asistencia del público al mismo; si el número de apasionados a la actividad que ofrezco es tan extraordinario que constituye el “segundo espectáculo de masas de este País”; si la Mesa del Toro, en su desesperado y patético intento de que desde el Parlamento Europeo no llegue cualquier día las prohibición a esta salvajada, se presentó en Bruselas con toda su parafernalia de trajes de luces, banderillas, capotes y estoques, afirmando que “toda España” gritaba ¡Olé! cuando se hundían los catorce centímetros de hierro de la pica en cuerpo del toro reventándolo internamente; si todo eso es cierto… ¿a cuento de qué voy yo, empresario taurino, a tener miedo de que mi ocupación resulte ruinosa para mí?. Cualquier propietario de una firma daría saltos de alegría si aquello de lo que vive es el entretenimiento que ocupa el segundo lugar en las preferencias de los ciudadanos y encima, teniendo la exclusiva de su representación en determinada zona, como ocurre con los que explotan las plazas de toros.

Pero he aquí que nos encontramos con noticias como la siguiente, fechada esta misma semana: “La Empresa Sarot Asesores, S.L. ha manifestado al Ayuntamiento de Teruel su deseo de abandonar la explotación de la Plaza de toros por su falta de rentabilidad económica…Juan José Marqués, Gerente de Sarot Asesores, S.L., comentó que en los últimos años la Empresa ha perdido mucho dinero, porque va muy poca gente a la plaza”.

Yo no tengo ninguna duda de que en una mesa de debate, teniendo enfrente a personas comprometidas en poner fin al maltrato a los animales, los mismos señores que admiten en otro ámbito que las plazas están casi vacías y que cada día hay menos afición, dirían que no hay español que no beba los vientos por José Tomás y que todos disfrutamos viendo la secuencia: “pica haciendo el mete-saca, banderilla ensartada, estocada, toro tambaleándose, toro vomitando sangre y toro ahogándose entre estertores”. Pero luego, cuando ya no necesitan emplear sus dotes teatrales, cuando ya no están representando la función mediática, cuando lo que está en juego es su patrimonio, entonces no tienen más remedio que admitir que las corridas no son el segundo espectáculo de este País, que las plazas no se llenan y que no es cierto que haya relevo generacional entre los aficionados.

Por eso tiemblan de tal modo y empiezan a hablar de agravio, de maltrato –ellos, de maltrato, cuánto cinismo, si no fuese tan trágico el asunto sería hasta gracioso que los que viven de la tortura de seres vivos se sientan maltratados- al saber que ya está circulando por la calle la idea de negarnos a colaborar económicamente de modo forzoso con la tauromaquia a través de las subvenciones que recibe de todos los españoles por medio de la declaración de la renta. Comprenden que sin esa importante inyección de dinero se acabó su negocio, una actividad brutal y repugnante que como es lógico a medida que la sociedad progresa, va perdiendo simpatizantes y seguidores. De ahí sus intentos farfulleros y ridículos de querer embaucar a la ciudadanía y a los representantes políticos europeos, tratando de dotar de gran trascendencia y repercusión a su particular exhibición de la tortura sobre criaturas irracionales y de ese modo seguir recibiendo unas partidas de fondos sin las cuales, se les viene abajo todo el entramado, un montaje macabro apuntalado en el dolor, la crueldad, las mentiras y la muerte.

Claro que si por un lado la Sociedad cada día se expresa de forma más generalizada y contundente en contra de esta carnicería, si se suceden los actos de protesta, si el activismo a favor de los derechos de los animales está más vivo que nunca, si los medios de comunicación se van sumando a este sentimiento que aboga por acabar con tradiciones sanguinarias e inhumanas, por el otro vienen gobiernos regionales como el de la Comunidad de Madrid, que en los presupuestos de 2009 destinará un total de 367.900 euros para “la promoción económica, cultural y educativa de la Fiesta de los toros”, así como 2,6 millones de euros para la ejecución de las obras necesarias para el mantenimiento de la Plaza de las Ventas –una iniciativa muy loable si se dejase de celebrar en la misma el suplicio y muerte de toros y se emplease únicamente para actos formativos y lúdicos para el Pueblo sin exaltación de la tortura- y por si fueran poco esas cantidades, la Señora Esperanza Aguirre también dedicará 600.000 euros para “subvencionar espectáculos taurinos y promocionar su dimensión social y cultural”, ya que según se indicó desde el Gobierno madrileño: “la promoción de la Fiesta de los toros es una capítulo calificado como importante”.

Y ahora, ¿qué hacemos?, ¿tragamos, lloramos o expresamos nuestro parecer de forma clara?. Se permite el Partido Popular de Madrid hablar de la función educativa y cultural de las corridas de toros y de promoverlas dado el alto interés que, según ellos, tiene esta atrocidad para todos los ciudadanos, niños incluidos por supuesto. ¿Labor educativa?, ¿cultura?, si los políticos que gobiernan en Madrid se creen realmente que el sufrimiento de un toro, su agonía y su muerte cumplen una función pedagógica e instructiva es que padecen algún tipo de patología incompatible con la responsabilidad de administrar y gestionar los intereses del Pueblo, y si saben que tales afirmaciones constituyen una aberración, entonces no son dignos de ostentar sus cargos por mentir conscientemente a los ciudadanos.

Las corridas de toros tienen los días contados y su fin va a venir tanto porque no podemos seguir consintiendo que el dolor, la violencia, el abuso sobre otros seres y el crimen sigan siendo actividades legitimadas por un Código desfasado y ennoblecidas por unos cuantos partidarios de las mismas que, por no respetar, no lo hacen ni con el derecho de los niños a que no se les transmita la brutalidad como un valor lícito y positivo y también, porque no tardando llegará el día en que todos los ciudadanos que están en contra de un espectáculo tan inmundo digan que ya basta de financiarlo a la fuerza. En ese momento cerraremos uno de los capítulos más nefastos y vergonzosos de nuestra historia y con él, la tremenda e intolerable afrenta que supone que a falta de servicios públicos adecuados, necesarios y exigibles, se empleen tales cantidades de dinero en subvencionar corridas de toros o bestialidades como el Toro de la Vega de Tordesillas o el Toro Júbilo de Medinaceli, tradición cafre y feroz esta última donde las haya y que por cierto tendrá lugar este mismo mes. Pero no van a gozar de la impunidad mediática y del desconocimiento por parte de la Sociedad del que disfrutaban estos energúmenos en ediciones pasadas, porque este año van a ser muchas las personas que acudan en autocares desde diferentes puntos de España el próximo domingo día 9 a la Localidad Soriana, con la intención de expresar su repulsa a que se “distraigan” ensartándole unas bolas en los cuernos al toro con material inflamable, que les prendan fuego y que el animal corra despavorido mientras caen sobre él restos incandescentes que lo abrasan. Así es como se divierten los “angelitos” de Medinaceli que organizan y participan en su Toro Júbilo y en ese pasatiempo dantesco, también se emplea dinero público. ¿Lo seguimos consintiendo?."

Madrid protegeix les matances de toros, Euskadi les promociona, Catalunya les debat

dijous, de juliol 29, 2010

PP I PSOE RETROBEN EL FILÓ CATALÀ. A ESPANYA JA NO PREOCUPA LA CRISI I L'ATUR, TOTHOM GIRA EL CAP CAP A CATALUNYA "SEMPITERNUS CONSULATIONIS"


A veure si puc tenir una mica de llum i veure cap a on van els trets. Fins fa pocs dies el Partit Popular i Ciudadanos deien, una i mil vegades, que els problemes dels catalans eren altres i que cap ciutadà de Catalunya tenia interès per l'Estatut i que s'havia de treballar pels problemes reals que sí els preocupaven: l'atur galopant, la crisi econòmica, l'ajut a les persones amb dependència... El de sempre.

Ahir, amb l'aprovació, per part del Parlament de Catalunya, de la llei per a la prohibició de les curses de braus a Catalunya, el Partit Popular i Ciudadanos tornaren a la càrrega. També, com no podia ser d'una altra manera, la majoria de mitjans de comunicació estatals.

Perquè sembla, l'Estatut no era un problema capdal a la vida dels catalans però sí deu ser, segons aquells, un greu daltavall la prohibició dels toros. Jo, particularment, fa dos dies que no puc dormir pensant què faré, a partir d'ara, els diumenges a les cinc de la tarda.

Donarem una ullada a algunes de les declaracions i comentaris fets pels polítics, premsa, "intel·lectuals"...

La senyora Camacho diu que, "el PPC anirà al Congrés i al Senat per canviar la legislació sobre les curses de braus." Tampoc descarta la via del Tribunal Constitucional.

Mariano Rajoy, naturalment, també hi ficà cullerada (qui més) i atribueix la prohibició a "la recerca de diferències absurdes". Considera que amb la votació del Parlament es "restringeixen drets i llibertats dels ciutadans" i "coarta la llibertat dels ciutadans" i confirma les paraules de la Camacho (estic segur que la Alícia va parlar amb un discurs fet des de la seu central "pepera" al carrer Gènova de Madrid) en el sentit de què, el PP, "defensarà la llibertat al Congrés i al Senat".

Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid va dir que el Parlament ha decidit prohibir les corrides per "trencar els llaços" entre Catalunya i l'Estat i aconseguir que "el que tot el món reconeix com un símbol de la identitat d'Espanya desaparegui de Catalunya". A més, Aguirre creu que la prohibició pretén "enfrontar els espanyols."

Lorenzo Olarte Cullen (ex-president del govern de Canaries), "des de que tinc us de raó sóc nacionalista (espanyol, segur), me he mogut sempre dintre de la ortodòxia constitucional (va iniciar la seva marxa política durant el franquisme)." "Després d'haver-se iniciat des de fa algun temps una implacable persecució contra les curses de toros, per meres raon polítiques, abrigallades per un sector ideològic que és mínim en l'Estat espanyol." "Perquè segons sembla existeixen alguns que per estimar tant als animals -per ventura per tenir una mica en comú amb ells, com és la irracionalitat. prefereixen abans que el "descabello" del toro, el tir en el clatell del ser humà".

Ángeles González-Sinde (Ministre de Cultura), al seu judici, les curses de braus "clar que son cultura", "tenen molt sentit i plena vigència a 2010", dons s'enmarquen dintre de les "arts de representació de la vida".

ElMundo.es, en portada, hi ha una foto d'en president Montilla junt amb el vicepresident Carod, i sota titulen: "Triunfaron los animales"

Podria col·lapsar el bloc posant comentaris, articles, editorials... tots d'aquest estil. I ja no diguem si començo a referir-me a comentaris dels lectors... Tots, en una paraula... "per a llogar-hi cadires".

Primer recordar que, aquesta llei, a sorgit d'una ILP "Iniciativa Legislativa Popular", avalada per més de 180.000 signatures. Aquesta proposició de llei va complir lo establer en la Constitució Espanyola (art. 87.3 i Llei Orgànica 3/1984 , del 26 de març) i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (art. 62.1 i la llei 1/2006, del 16 de febrer). La Mesa del Parlament de Catalunya la va admetre a tràmit i la va passar a la comissió corresponent la qual va elaborar la llei. Finalment va ser el Ple del Parlament qui, en sessió plenària del passat dia 28, la va aprovar per 68 vots a favor, 55 en contra, 9 abstencions i tres diputats que no van votat. Els diputats de CiU i PSC tenien llibertat de vot cosa que no passava amb la resta de partits representats a la Cambra: ERC, PPC, ICV-EUIA i grup Mixt. A aquestes alçades ja tothom coneix tota aquesta informació encara que jo la vull remarcar per a deixar clar, diàfan, que la llei no ha pogut estar més democràtica. Per sort, a Catalunya, la nostra representació parlamentaria és molt més amplia i plural que a Espanya on, com tothom sap, el bipartidisme s'ha imposat en els darrers anys.

A tota la gent que acusen de "llei identitària", "trenca els llaços", "tot el món reconeix com un símbol d'identitat espanyola", "pretén enfrontar als espanyols", "nacionalistes catalans", "alguns que prefereixen el tir en el clatell del ésser humà abans que que el -descabello-", "meres raons polítiques, abrigallades per un sector ideològic que és mínim a l'Estat Espanyol"... Jo els hi diria :

1r. Qui són els identitaris? Nosaltres? NO!, Vostès, que s'embolcallen amb la "roja i guarda", es posen la montera per barret i,ballant sevillanes i tocant les castanyoles, defensen a capa i espasa la seva identitat, la qual cosa no em semblaria malament si no fos perquè volen, exigeixen; que tots i totes abracem el seu nacionalisme sense di ni piu. Els hi recordo que, per aquestes raons, milers de persones van ses assassinades durant i després de la Guerra Civil.

2n. Qui collons està enfrontant a qui?. No van ser vostès qui van presentar el recurs, contra l'Estatut d'Automia de Catalunya, al Tribunal Constitucional? No van ser vostès qui van recollir signatures, per tot el seu territori nacional, en contra d'aquest Estatut? No van ser vostès que, no solament van callar quan tot l'Estat feia boicot als productes catalans, sinó que al justificaven i encoratjaven? ¿No van ser vostès els que van posar una falca publicitaria a Andalusia on s'instava als andalusos a no venir a Catalunya perquè se'ls obligaria a parlar en català i els seus fills no ho podrien fer en Castellà? No són vostès els que neguen la unitat de la llengua catalana? ¿No són vostès els que demanen una aportació extra per a la Comunidad de Madrid perquè, segons la seva presidenta, també és bilingüe? No són vostès que estan en contra del Català a la franja de Ponent? No van ser vostès qui dia sí i dia també, vociferaven la ruptura d'Espanya? No són vostès qui asseguren que el castellà està en perill en Catalunya? ¿No són vostès els que van aprovar la llei (8/1991, de 30 d'abril) contra la tortura als animals a les Canàries, sense que ningú digués res? No són vostès els que van preferir que, Endesa, quedes en mans italianes abans que catalanes? ¿Qui va entregar, a Air Berlin, el premi "Españoles ejemplares", per considerar que havia rebut atacs per part del secessionisme català i balear, desprès de retirar la llengua catalana dels seus vols?... I això podria anant enumerant infinitats d'actes contra nosaltres per part de vostès i els seus seguidors....

La Llei s'ha elaborat i aprovat amb totes les garanties democràtiques i vostès, fent servir el seu tarannà autoritari, anti-democratic, nacionalista ranci i caduc, pretenen anular-la pels mitjans que siguin i, si els va malament ,acudint novament al TC (els hi haurien de fer un despatxet).

3r.
S'ha d'estar molt, però que molt malament per a arribar a dir que hi ha qui prefereix el tir en el clatell d'un ésser humà. A més una persona que, la seva carrera política, la va començà amb el règim franquista

4r. Se'm fa difícil aceptar que, la senyora González-Sinde, ministra de cultura, digui que la crueltat que s'empra en les corregudes de toros és art. M'agradaria m'expliquès on és l'art: ¿potser quan la gent embogeix veient al "picador" clavar-li la llança una vegada i una altra al toro? O potser quan el toro li clava les banyes al cavall i aquest treu els bodells a la vista de tothom?. És possible que amb "la suerte de las banderillas"? Ah!, sí, segur que el saltet que dona el "bandellidero" al estil "Rudolph Nureyev". També pot ser quan el "maestro" entra a matar, marcant paquet, amb la seguretat del poc perill que corre donat que, la bèstia, ha estat severament castigada i ferida. La senyora ministra s'ho hauria de fer mirar.

El TC hauria de ampliar plantilla i quedar-se sense vacances. Impossible que donin a la bast amb tot el que, relacionat amb lleis i assumptes catalans, deuen rebre diàriament. A més, donat que van trigar quatre anys per a treure la sentència de l'Estatut, diria que, sas senyories, no són uns cracs en les tasques que se'ls confia. Tanmateix, els magistrats ja no tenen edat per a masses festes i, les úniques que es poden permetre són, precisament, les curses de toros. Això sí, se'ls permet un havà i estar darrera la tanca.

Ull! alguns magistrats podrien ser recusats per ser públic i notòria la seva afició als toros.

Vergonyós i penós el que fan per a aconseguir el poder. Atacar Catalunya sempre els hi dona bons resultats i els hi surt de franc però, compte!, tot té el seu límit i aquest ja està més que sobrepassat. Ja passa de taca d'oli que deia un cartell a la manifestació del 10J.

Igualment és molt trist que, amb tots el atacs que rebem els catalans, hi hagi tan de silenci a Espanya. Personatges que defensen qualsevol causa arreu del món, són incapaços de dir ni un mot quan es tracte de Catalunya. El mateix dic del PSOE i d'altres.

Faig meus alguns comentaris llegits aquest dies:

En resposta a un article del director de elPeriòdico.es, Enric Hernàndez, titulat "Fent amics", l'amic Vicenç diu:

"Lamentablement, ja no es tracta de restablir ponts Sr. Hernandez. Ja fa massa temps que aquests s'han trencat. I la famosa "pedagogia" catalana ja sembla mes un conte per anar a dormir que altra cosa. Els vincles ibèrics s'estan esberlant i nomes ens queda Europa. Així de cru."

L'amic Jaume, al seu bloc, diu:
"Jo vull que la llei contra les corrides arribi al TC. És el millor que ens pot passar. Ja estic veient un altre 10 de juliol gloriós i, de nou, un model caduc d’estat en evidència davant de tot el món civilitzat.

Aquesta foto és fantàstica
. Ho diu tot. Sembla una imatge fixa del NO-DO, i que serveix per a definir clarament la línia que separa la civilització de la barbàrie, el respecte per les institucions democràtiques de l’“ordeno y mando”, el centralisme polític i social de la pluralitat cultural, l’extemporaneïtat de la modernitat, la caspositat del progrés. I els catalans fa temps que sabem a quin costat de la línia volem ser".

Un altre Jaume, també al seu bloc: “Rajoy diu que no es poden anteposar qüestions identitàries a la defensa de la llibertat dels ciutadans. Té raó, llàstima que qui ha convertit aquest assumpte en una qüestió identitària sigui el PP ja que ho veuen com un atac a les tradicions espanyoles per part de catalans malignes, i això ho fan embolicats en la seva bandera i amb la muntera per barret, i tocant les castanyoles. Només cal veure que Rajoy anuncia la presentació d'unes mocions el mes de setembre per tractar de forçar al PSOE a pronunciar-se sobre si creu en la nació espanyola…”.

El Xavi, parlant del torero Enrique Guillén, que va entrar a una seu d'ERC, amb un grup de gent, i la va destrossar a més de ferir a un dels nois que es trobaven dintre diu: "En un rampell d'espanyolisme i defensa de l'ofici l'ha emprès a hòsties contra una seu d'ERC a l'Eixample de Barcelona. És clar que ara sí que Espanya es trenca. Tant de tenir por de l'Estatut, i és la prohibició dels toros qui ho aconseguirà. Quant de temps hem perdut, doncs, amb l'Estatut , si era així de fàcil".

Em sento molt orgullós de ser català i que, el meu país, hagi donat un pas tan important per a acabar amb el maltractament als animals. Estem un pas més proper al món civilitzat.