PRESSUPOST EN POLÍTICA EXTERIOR 2011

Tot@s, en algun moment, hem sentit les crítiques en contra dels diners que, el Govern de Catalunya, es gasta en (segons diuen els seus detractors: PP, "Ciudadanos, la "caverna", etc) les "ambaixades" catalanes a l'exterior, oi? 

Bé, m'agradaria donar una mica de llum a aquest tema perquè, amb tota seguretat, som molts els que, fins a la data, no tenim clar de què parlen quant es refereixen a "ambaixades".

Primer:  no són ambaixades en el sentit estricta que, tot@s pensem. És a dir, no tenen les mateixes tasques de les que, el Govern Espanyol, té arreu. Les tasques de les catalanes (que no són ambaixades sinó oficines comercials) són, principalment, les de promoció comercial i cultural. És a dir, afavoreixen les vendes de productes catalans en els països on estan situades, la qual cosa representa un suport i vàlua molt important per a les empreses catalanes. També és important el seu treball per a què, la cultura catalana, sigui coneguda i valorada internacionalment.

Segon:   Les crítiques, exclusivament, van dirigides a les oficines comercials catalanes. No se escolten retrets envers les que, les demés CC.AA., també tenen fora del territori espanyol.

Tercer:  El cost de les oficines comercials catalanes, a l'any 2011, va ser de 34,62 milions d'euros. Aquesta xifra representa 4,59 euros/persona/any.  Per sota d'aquesta despesa només estan les comunitats de Galícia (3,90) i Múrcia (1,44).

Quart:  El patrimoni, només d'alguna de les ambaixades de l'Estat Espanyol, cobriria, amb escreix, la totalitat dels pressupostos, en Política Exterior, de totes les CC.AA.

Una petita mostra de despeses en ambaixades espanyoles:

- 380.000 per al projecte de residència de l'ambaixador a Canberra
- 344.964,84 en el nou consolat general en Cantó
- 115.000 € en banderes, mastelers i escuts oficials
- € 141.000 en roba de llit i tovalloles de bany
- € 430.000 per al consolat espanyol a Xangai
- 320.000 € en coberteria de gala i servei de taula
- 6.369.197,28 euros per a la nova ambaixada espanyola al Marroc
- 390.000 € restauració del Palau-Ambaixada espanyola al Vaticà
- 840.000 € d'ampliació de l'ambaixada espanyola a Moscou
- 460.000 € per als jardins de l'ambaixada de París (tota l'ambaixada catalana a París costa 400.000).
- 324.000 euros en neteja a l'ambaixada alemanya
- 320.000 euros en jocs de taula

I així podriem continuar fins a...

Recentment, a arrel d'un vídeo difós per Internet, l'ambaixador espanyol a Polònia, va ser destituït. El motiu va ser la celebració d'una festa, a la seu diplomàtica, durant l'Eurocopa de futbol. No s'ha de ser massa perspicaç per a arribar a la conclusió de què, la dita festa, la vam pagar entre tot@s els ciutadans de l'Estat. I, aquesta, perquè va transcendir però, quants es faran, de festejos, a càrrec del contribuent, i no transcendeixen?!
Patètic!

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2011. CATALONIA'S NATIONAL DAY 2011

FELIÇ DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2011
HAPPY CATALONIA' S NATIONAL DAY 2011

JOSEP GUARDIOLA, MEDALLA D'HONOR DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

No se m'acudeix res més a dir que: Pels déus, quin parlament! Realment, en Pep, és un home extraordinari, no solament pels èxits amb el Barça, que també, sinó, i sobre tot, per la seva forma de ser, per la seva intel·ligència, per la seva humanitat, el seu amor als seus, a la feina, el seu amor al país... El seu respecte per tot i tothom. Quan i quan hauríem d'aprendre del Guardiola, dels seus valors. Com podria canviar el País si, totes i tots, actuéssim com ell. Sabéssim reconèixer i valorar lo positiu de la nostra feina, estiméssim el que fem i el som. Treballar i estimar ens ha de treure del forat on, en aquests moments, ens trobem; individual i col·lectivament. Econòmicament i com a país. Només ens cal: "aixecar-nos ben d'hora, pencar molt i fer-ho sense excuses ni retrets, creieu-me que aquest és un país imparable. Visca Catalunya!

Miquel Martí i Pol
SOLSTICI

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

MOLT HONORABLE PRESIDENT HERIBERT BARRERA i COSTA

Heribert Barrera i Costa (Barcelona, 6 de juliol de 1917 - 27 d'agost de 2011). Va ser un químic i polític barceloní, membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president del restaurat Parlament de Catalunya des del 1980 fins el 1984 (el setè des de la seva constitució). Era fill de Martí Barrera i Maresma, diputat al Parlament de Catalunya i Conseller de la Generalitat de Catalunya. Va dedicar la seva vida a la lluita per la República Catalana i els drets de Catalunya.

PEP GUARDIOLA. PAÍS PETIT PERÒ... AMB UN PARELL!

Aquesta tarda, per fi, Pep Guardiola, ha respòs a Mourinho tal i com, l'impresentable aquest, es mereix. Orgullós de l'entrenador del Barça. Mai, el meu equip, ha tingut un entrenador com el Josep Guardiola i, estic casi segur, mai tindrà un altra com ell. És el que hi ha, així de bo i així de trist.

Des de la seva arribada, a l'entitat blanca, Mourinho ha estat atacant, directa i indirectament, al Barça com entitat, als integrants de l'equip i, com no, a l'entrenador. Fins avui, en Pep, ha anat aguantat les sortides de to de l'entrenador de Chamartin. Aquesta tarda, la roda de premsa del portuguès, s'ha sortit de mare atacant, directament, al Pep. Comentaris que, com no podria ser d'altra manera, ha fet contestar al Guardiola. Aquí estan comentaris i "retalls" de premsa perquè, els que encara no esteu assabentats, us podeu fer la idea dels fets.

Mourinho: "Guardiola inaugura la categoria de tècnics que critiquen els encerts dels àrbitres"

GUARDIOLA: “A José li regalo la seva Champions particular fora del camp”

GUARDIOLA: “A la sala de premsa Mourinho és el “puto” amo. A les 20:45 parlarem sobre la gesta”

"els catalans, com el Barça, som d'un país que ha patit moltes derrotes però sempre ens aixequem", "el meu país és tant petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí",

També a parlat de "la Central Lechera", referint-se als mitjans de comunicació madrilenys els quals, "aborregadament", segueixen les pautes del president del Madrid, Florentino Pérez.

Avui, en Pep, a visualitzat, Mourinho, amb una tifa sobre el cap que li regalima. Li ha perdut el respecte que, com antics companys (quatre anys que van passar junts al Barça), segur que li tenia.

I ara us deixo uns videos de "Carackòvia" per a riure una estona. Molt bons!

Dos pensadors a Crackòvia: Eduard Punset i Sergio Ramos

SANT JORDI 2011. QUINA DIADA!

Sí, ha caigut al bé i mig de la Setmana Santa. Dissabte Sant. Tot feia pensar que, la venda de llibres, cauria estrepitosament. Nou-cent mil cotxes sortien de Barcelona, nou-centes mil famílies. Hom ha sortit a donar un tomb pensant-se que, el centre de Barcelona, es trobaria com "Atacama". Com cada any, he sortit amb ganes de gaudir, en aquest dia meravellós, de la meva ciutat. Oh! "sorpresa", un mar de persones recorria les Rambles, la Plaça de Catalunya, La Rambla de Catalunya, la Plaça Sant Jaume, el carrer del Bisbe... tots els carrers adjacents. Milers i milers de ciutadans i milers de turistes. Les sortides per la Setmana Santa no ha estat excusa per a, com cada any per aquesta Diada, Barcelona es cobris de colors; amb llibres, roses, mares i pares; fills i filles, parelles, enamorats, solitaris... Tots i totes amb una idea en comú, fruir intensament d'un dia únic i incomparable. Com no pot ser d'una altra manera, regalar llibres i roses estava en el pensament de tothom.

I la venda de llibres a estat gens menyspreable, dinou milions d'euros de facturació és la previsió del gremi de llibreters. Les roses no han estat a l'alçada i baixen un vint per cent.

No crec errar si dic que, al món, no hi ha festa que iguali aquesta. És el nostra dia dels enamorats. Regalem roses a la dona estimada, a la mare, a les filles, a l'amiga, a la companya... a les dones. També, per què no? a homes. Regalem i ens regalem llibres. Els centres de les ciutats, viles i pobles, s'omplen de gent amb ganes de ser part de la diada i, any rere any, ho aconsegueixen. Molts han estat els que han volgut traslladar-la a les seves ciutats, països; però l'èxit no ha estat possible assolir-lo.

Si mai heu estat a Catalunya, coincidint amb un Sant Jordi, no podeu saber el que és i el que significa. Us convidaria a venir i compartir, amb tots nosaltres, una festivitat que ens omple i ens enorgulleix.

http://www.ara.cat/reportatges/Sant_Jordi-diada-Emili_Teixidor-Sergi_Pamies_3_467983199.html

Per Sant Jordi és tradició un llibre, una rosa i un petó.

SANT JORDI

Des de Barcelona, Catalunya:

FELIÇ DIADA DE SANT JORDI!

¡FELIZ DIA DE SANT JORDI!

HAPPY SANT JORDI'S DAY!

フェリズは、DIAドSant Jordiに！

Un Llibre i una Rosa, per a tu

Un Libro y una Rosa, para ti

A Book and a Rose, for you

本とあなたのためのバラ

SETMANA SANTA A CATALUNYA. PROCESSÓ I DANSA DE LA MORT DE VERGES.

La Processó

http://cultura.gencat.net/cpcptc/Festes/Data/Pildoras/Pack5/img5_35.asf

La Passió de Verges, que s’escenifica únicament la nit de Dijous Sant, conserva les característiques més tradicionals d’aquesta mena de representacions de Setmana Santa. Hi ha qui afirma que la processó podria estar datada l’any 1347, però l’estructura actual ens ha arribat, almenys des del segle XVIII. El text que es representa, que és el més antic de les passions que es fan a Catalunya, va ser revisat i adaptat per Fra Antoni de Sant Jeroni cap a l’any 1773 a partir de diversos textos anteriors

http://cultura.gencat.net/cpcptc/festes/FitxaFesta.aspx?IdPack=2&IdPildora=110

La Dansa de la Mort

En el decurs de la processó hi destaca una veritable joia única de la cultura popular: la Dansa de la Mort. En aquesta dansa, cinc esquelets salten al so d’un tabal, col·locats en forma de creu i amb un seguici de quatre personatges més, els quals, amb torxes, il·luminen el quadre i hi aporten l’aire tètric que hi dóna sentit.

El cos principal de la Dansa de la Mort és format per dos adults (la Dalla i la Bandera) i tres infants (dos Platets, que porten un plat amb cendra, i el Rellotge, que assenyala un rellotge sense broques).

La Mort ens avisa que no perdona ningú (amb la bandera), ens sega la vida (amb la dalla) i ens recorda que a qualsevol hora (rellotge sense broques) acabarem convertint-nos en cendra (platets).

http://www.laprocesso.com/

14 D'ABRIL DE 1931. PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA CATALANA.

Pel pacte de Sant Sebastia de 17 d'agost de 1930, els partits polítics republicans d'Espanya es posaren d'acord en un disseny global per a l'imminent canvi de règim que incloïa l'autonomia política de Catalunya dins l'anhelada República. Arran de les eleccions municipals de 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola. Aquesta proclamació preocupà el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un pacte amb els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya, en inexacta recuperació del nom medieval de la Diputació del General. L'arxiu sonor que ens ha arribat avui dia («proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica»), sinó que l'original és la proclama dita abans. El govern provisional de la República catalana era format

• President = Francesc Macià
• Conseller de Política = Ventura Gassol
• Conseller d'Instrucció = Rafael Campalans (USC)
• Conseller de defensa = Joan Casanovas i Maristany (Estat Català)
• Conseller d'Hisenda = Casimir Giralt (Partit Republicà Radical)
• Conseller d'Economia i Treball = Manuel Serra i Moret (USC)
• Conseller de Comunicacions = Manuel Carrasco i Formiguera (Acció Catalana)
• Conseller d'Obres Públiques = Salvador Vidal i Rosell (UGT)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_Catalana

Catalans :

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Preguem que cada català, aixì com tot altre ciutadà residenta a Catalunya, es faci càrrec de l’enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre tots nosaltres

Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d’abril de 1931.

El President
FRANCESC MACIÀ

21,37%: BARCELONA DECIDEIX FA HISTÒRIA.

21,37%: Barcelona Decideix fa Història

«Mai, ni en el més remot dels nostres somnis, podíem haver imaginat un resultat així». El portaveu de Barcelona Decideix, Alfred Bosch, visiblement emocionat, ha anunciat la xifra final de participació del referèndum sobre la independència de Catalunya a la ciutat de Barcelona.

10 d'abril de 2011

«Hem fet història; això pulveritza tots els referents imaginables», ha afegit. Es referia al fet que s’han superat tots els barems de comparació, com ara la consulta de la Diagonal (12,2%), els vots que van fer alcalde Jordi Hereu (14,8%) i s’han triplicat els vots obtinguts per formacions de programa independentista a la ciutat (6,4%, sumant ERC, SI i RCat). La participació supera, aixi mateix, els resultats obtinguts per socialistes i populars a les darreres eleccions al Parlament i voregen els resultats de CiU en la victòria d’Artur Mas del 2010 (22,5%) «Qui digui que votar sobre la independència no interessa als barcelonins», ha assegurat Bosch, «és que no toca de peus a terra».

Aquesta dada gairebé duplica la frontera dels 10 punts, la xifra que l’organització s’havia fixat com el mínim llindar de l’èxit. David Vinyals, responsable d’Informàtica Electoral de la plataforma, ha destacat l’evolució del vot, i ho ha comparat amb altres cites. També ha comentat que el sistema ha funcionat a la perfecció, malgrat els mitjans limitats amb que ha comptat la consulta «sense gastar ni un cèntim dels contribuents, en contrast amb l’Ajuntament, que fa poc va gastar 4 milions d’euros de tothom en una consulta francament qüestionable». Segons ha explicat el responsable d’Administració Electoral de Barcelona Decideix, Eduard de Càceres, a les 20 h, en tancar les urnes, havien votat un total de 257.645 ciutadans, que sobre el padró correspon a un 18,14%, dels quals 13.394 corresponen a persones de 16-18 anys o estrangers que no formen part del cens electoral. Sobre el cens d’electors de Barcelona (Parlament 2010), per tant, els 244,251 electors censats que han emès el seu vot corresponen a un 21,37% del cens.

A les 9.45 del matí han visitat les urnes a la Rambla Joan Puigcercós, president d'ERC, i Jordi Portabella candidat a l'alcaldia. A les 10.30h, han votat el president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, i l’alcaldable de CiU Xavier Trias, acompanyats del regidor Joaquim Forn i del president de la federació de Barcelona de CDC, Jordi Martí, tots ells a la seu d’Òmnium Cultural. També han votat Dolors Camats, portaveu d’ICV, i el candidat a l’alcaldia per ICV Ricard Gomà, que ho ha fet a l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample. També ha anat a votar Santiago Espot, candidat de SI, acompanyat dels diputats Alfons López Tena i Uriel Bertran. Així mateix, ha votat una delegació de la CUP encapçalada per Xavier Monge, i una de Reagrupament amb Ignasi Planes (candidat de la coalició Unitat per Barcelona), acompanyat de Joan Carretero i Rut Carandell. L'exconseller Antoni Castells ha votat a títol individual al seu barri, el Putxet. El seu vot s’afegeix al d’altres autoritats que han votat avui com Joana Ortega, vicepresidenta de la Generalitat i consellera de Governació; Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement i el titular del Departament de Cultura, Ferran Mascarell. També ho ha fet Marta Ferrussola, l’esposa de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol.

Del món de la cultura, cal destacar la junta d’Òmnium Cultural, liderada per la presidenta Muriel Casals; el popular Toni Soler, i altres personalitats, així com representants del món sindical i econòmic que han exercit el vot en diversos punts de la ciutat.

Més entrada la nit, s’oferiran els resultats de l’escrutini, dels sí i dels no i vots en blanc.

http://www.barcelonadecideix.cat/noticia/4132/21-37-barcelona-decidex-fa-historia

AUCA DE LA CONSULTA PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

AUCA DE LA CONSULTA PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA
que es festeja i es difon per la xarxa i per mig món


1. La llibertat no es demana,
tenim dret a decidir.
Vota el que et doni la gana,
tant val el no com el sí.

2. Si és cert que en democràcia
de tot es pot parlar clar,
¿com és que alguns no els fa gràcia
que vulguem anar a votar?

3. Amb o sense dictadura,
no fa gràcia als espanyols
que ens imposen la cultura,
tant si vols com si no vols.

4. “Por derecho de conquista”
ens van fer empassar el borbó
i ara amb els tancs a la vista
engolim Constitució.

5. El seu concepte d’Espanya
és despòtic i excloent.
Fa tres segles que ens escanya,
aquesta mena de gent.

6. No estan pel federalisme
ni per la diversitat
i, com en temps del franquisme,
ens imposen la unitat.

7. En l’esport no hi manera
que ens admetin tal com som
i ens fan alçar una bandera
que és més pesada que el plom.

8. Per cada euro que aquí torna
ens en cobren dos o tres
i encara ens diuen amb sorna:
“Com Espanya no hi ha res”.

9. Si tenim clara una cosa,
perquè ha quedat demostrat,
és que Espanya avui fa nosa.
El que ens cal és ser un estat.

10. Ara, doncs, ja va sent hora
de poder manifestar,
als de lluny i als de la vora,
on porta el seny català.

11. Què voleu més democràtic
que un referèndum obert?
Què voleu de menys dogmàtic?
Què voleu amb més encert?

12. Tenim dret a dir la nostra
i que es vegi com pensem.
L’Estatut és baix de sostre.
Catalans som i serem!

13. Apa, gent, no fem més l’ase
i exercim el dret a vot.
Que ningú no es quedi a casa
arrupit i amb el cap cot.

14. I escrivim la nova història
fent un gest de llibertat
seguint la convocatòria
per la nostra dignitat.

15. Permeteu-me, doncs, que acabi
com el canonge Collell,
un vigatà que era un savi
i que era tot un gat vell:

16. «No captem el dret de viure,
dret que no es compra ni es ven,
poble que mereix ser lliure,
si no l’hi donen, se’l pren».

Lo Gaiter del Calders
Manresa. Pla de Bages, 2010

Del Tribunal Constitucional a la independència. Passant pel Québec

Del Tribunal Constitucional a la independència. Passant pel Québec.

Jordi Pujol
Editorial / 25 de gener de 2011

Podria passar que d’aquí a un temps en el tema de la relació entre Espanya i Catalunya ens haguéssim d’afrontar amb el dilema següent: o l’Espanya que el Tribunal Constitucional ha dibuixat, sota pressió descarada del PP, posició entre ambigua i per sota mà també contrària del PSOE i el suport majoritari de l’opinió pública espanyola, o la independència

Fa uns anys semblava que podríem evitar aquesta disjuntiva. Fa trenta, o trenta-cinc anys, i fins i tot en fa deu semblava viable que una evolució favorable de la interpretació de la Constitució i els efectes positius d’una col·laboració política, econòmica i d’hàbits convivencials entre Catalunya i Espanya anés consolidant una estructura de l’Estat espanyol que permetés el reconeixement clar i consolidat de la personalitat pròpia i diferenciada de Catalunya. Amb respecte i garantia de la identitat, amb un gruix de competències que realment signifiquessin un autogovern molt important i amb el finançament adequat per atendre bé els seus ciutadans i elaborar i aplicar projectes col·lectius ambiciosos. Naturalment, això havia de comportar una contribució lleial i a fons per part de Catalunya al progrés democràtic, econòmic, social i de prestigi d’Espanya. És el que des d’aquests editorials n’hem dit alguns cops el projecte Vicens Vives/Espriu.

Això ha fracassat. Des de fa uns anys s’ha anat consolidant un model homogeneïtzador, de sostre competencial molt baix, és a dir, d’autogovern molt limitat i sotmès a un creixent ofec financer.

Això encaixa del tot amb la concepció de sempre d’Espanya, amb l’objectiu que sempre ha tingut: un poder polític unificat, una centralització econòmica i una uniformització lingüística i cultural de signe castellà. És el final de Catalunya com a nació, llengua, cultura i consciència col•lectiva. No demà mateix, però a poques dècades vista. A través d’un procés gradual de marginació i de residualització de la catalanitat.

Perquè a hores d’ara és ingenu pensar que es podrà frenar el procés d’anar cargolant l’Autonomia, i de fet la identitat, l’autogovern i l’economia de Catalunya amb noves negociacions, com pretenen encara alguns socialistes catalans. Si algun canvi hi pot haver de moment més fàcil és que sigui per a mal que per a bé.

Per tant, l’alternativa a això ara ja només podria ser la independència.

-------------------------------

Com hem dit suara, durant molts anys el nacionalisme català majoritari no ha estat independentista. Ha jugat la carta d’un autonomisme que garantís políticament i administrativament un sostre alt, econòmicament viable i amb garantia identitària. I refusava els requeriments que alguns sectors li feien que s’adherís a l’independentisme. Tenia arguments per a fer-ho.

Ara ja no en té.

Ara pot tenir arguments de viabilitat (no de viabilitat econòmica. Una Catalunya independent és viable). També de voluntat de no posar en perill la cohesió interna catalana. Però fins i tot aquest perd pes a mesura que s’accentua tant i tant el tracte econòmic discriminatori, amb repercussions socials i humanes. Ara no té arguments polítics i cada cop menys arguments sentimentals. O econòmics.

L’opció independentista és de difícil realització. L’altra, la que ens imposa Espanya, la dels partits espanyols i de les Institucions espanyoles, no és tan difícil perquè equival a rendir-se. I a acceptar la marginació i l’ofec de Catalunya. Per tant, fàcil. Però és el nostre final col·lectiu.

Arribat el cas, gent que mai no hauria somiat de fer-ho, votaria independència.

-------------------------------

Hi hauria hagut una manera d’evitar això. Que s’hagués acceptat que Catalunya és un poble amb personalitat pròpia, amb dret a ser respectat i considerat com a tal. I això era possible dintre d’Espanya.

Però requeria, en primer lloc, no negar-se a l’evidència. I a la justícia. I per tant no negar-li el dret a la seva identitat i a un autogovern adequat a la seva Història i a la seva vocació. Cosa possible malgrat que la Constitució acabés incorporant la generalització autonòmica. Però d’una manera que deixava oberta la porta als fets diferencials. Una porta que es va tancar aviat (amb l’excepció dels drets històrics del País Basc i de Navarra, i els concerts corresponents).

-------------------------------

Però ara ja és criteri molt general que el “café para todos” fou un error, i pitjor encara ha estat la forma com s’ha dut a terme, i com se’n vol culminar l’aplicació. Ho diuen ja, sense embuts, gent de primer fila tant del PSOE com del PP. Ahir mateix ho va dir en Bono. Tota una sorpresa. Fins i tot algun, pocs de moment, diuen que potser hi hauria la possibilitat de redreçar aquesta situació. Parlen, per exemple, que cal admetre que “Cataluña es el Québec de España”.

El Québec no es trobaria bé en el Canadà, ni tractat correctament si se l’equiparés a Alberta, Labrador, Ontario o la Colúmbia Britànica, territoris d’arrel anglesa, anglòfons i d’origen històric molt diferent al del Québec.

Això hauria estat en el seu moment una bona solució. Ara és possible?

En tot cas entre la independència i ser el Québec espanyol molta gent votaria això segon. Però podria molt ben ser que per Espanya l’estatus del Québec sigui tan intolerable com la independència.

Mentre esperem el dia d’un hipotètic referèndum oficial i vinculant, els catalans un objectiu clar sí que el tenim: reforçar-nos internament. En economia, en creativitat cultural, en reforçament de la nostra societat civil, ... Sense esperar gaire ajut ni gaire justícia. Però amb la confiança que ens dóna una constatació: a Catalunya tenim país. HI ha gent amb iniciativa. Ara també, malgrat la crisi i l’hostilitat espanyola. I mentre hi hagi país hi haurà futur. I el país anirà aplicant dia a dia el seu dret a decidir.

CASTELLS, PATRIMONI DE LA HUMANITAT - WORLD HERITAGE

Els Castells catalans han estat incorporats a la Llista Representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Un comitè de la UNESCO, reunit a Nairobi (Kenya), els ha triat entre les 51 candidatures que es presentaven.

També han estat inclosos, a la Llista, el Flamenc, que ha comptat amb l'impuls del Govern d'Espanya i el suport de Múrcia i Extremadura, així com amb gran suport institucional, d'artistes i particulars. El Cant de la Sibil·la i la Dieta Mediterrània han sigut les altres dos afegides a la Llista.

Felicitats a tots però, especialment, als Castells els quals, amb aquesta nominació fan que, Catalunya, sigui més coneguda arreu.