17 CAVALLS

(foto: 20 minutos.es)

Estem al segle XXI, en mig d'una crisi gegantina. Es retallen les pensions i els salaris. Es pugen els imposts. El torrent d'aturats és constant. Espanya està en el punt de mira de la comunitat internacional. Assenyalats per tothom. La corrupció política desbocada. La confiança en els representats del poble, els polítics, sota mínims. Les nubarrades negres s'han instal·lat sobre nostre i tot indica que per una llarga, molt llarga temporada.

Mentrestant, llegeixo "el govern espanyol es gasta 305.000 euros (que surten de les butxaques dels contribuents) per la cura, neteja i alimentació de disset cavalls de la Casa Reial". I per què, la Corona, vol aquest equins?, doncs ni més ni menys que per al desplaçament d'ambaixadors, sobre luxosos carruatges, fins al Palau Reial de Madrid. Els duu perquè puguin presentar, al borbó, les seves credencials.

Sembla ser que la tradició ve del segle XVI i és desig, de la Monarquia i el Govern, mantenir-la.

Amb tota seguretat les ambaixades tenen, al servei exclusiu del seu màxim inquilí (i senyora o senyor), cotxes de luxe (d'últimes fornades) i els seus corresponents xòfers. No sé gens ni mica de protocol però, jo em pregunto, ¿què no podrien pas fer-los servir per a menesters com els de les credencials?

Trobo, a més, que aquesta tradició queda rància, molt i molt arcaica. Vaja, hortera a més no poder...

(foto de la xarxa)

«La independència de Catalunya serà un gran negoci per Espanya»

Antoni Abad, Dret Constitucional.
18.05.2010

Viure uns anys als Estats Units i treballar a les universitat de Standford i Buffalo com a professor de Dret Constitucional, li ha fet veure amb un altre perspectiva l’independentisme. Ho té igual de clar, però diu coses diferents.

L’encara militant d’ERC («ja no m’hi trobo còmode, però...») i autor de la Constitució de Catalunya, el mallorquí i nét de sabadellencs, Antoni Abat Ninet, 35, va tornar ahir a Sabadell per saludar el seu amic Oriol Garriga («sap més de la meva família que ningú de la meva família», diu rient).

És el pare de la Constitució Catalana.
L’he fet per Reagrupament. Com també he fet un dictamen jurídic sobre la viabilitat de la consultes populars.
Si es fan és que són viables.
Em refereixo a un referèndum vinculant. He demostrat que en base a la nova Llei de Consultes Populars Catalanes aprovada al Parlament (una llei per cert molt mal feta) es pot incoar un procediment de consulta popular vinculant.
M’està dient que si el Parlament de Catalunya vol, ja pot convocar un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya ara mateix i que això serà legal?
Exactament.
Però la Constitució Espanyola diu que Espanya és indivisible.
Sí, però en cap moment diu que no es pugi declarar l’autodeterminació. El dret a l’autodeterminació és un concepte extra-constitucional reconegut en tota la doctrina internacional.
Segur?
Absolutament. El dret internacional ho deixa ben clar. La Declaració Universal dels Drets Humans, els Drets Fonamentals dels Pobles i moltes resolucions de l’ONU diuen que tot poble té dret a l’autodeterminació.
I si només participa un 20%?
Perfecte. Majoria absoluta. Al referèndum de la Diagonal ha votat el 12% i el donen per bo.
El següent pas serà, com va fer el seu besavi, sortir al balcó i declarar la independència unilateralment?
Clar. No hem de demanar permís a l’estat espanyol per independentizar-nos. Faltaria més. És més inteligent negociar amb Brussel·les que amb un estat que ens oprimex.
Brussel·les ho acceptarà?
Clar, prima la democràcia. Els pobles fan les lleis, no les lleis els pobles.
Però Madrid pressionarà Brussel·les.
El president de la Unió Europea, Van Rumpoy, va llegir el meu article sobre una independència catalana pro-europea i li va semblar molt bé. Em va dir que no hi hauria cap problema.
No em puc imaginar un president espanyol acceptant-ho.
Doncs és mot fàcil. Algun dia s’adonaran que a Espanya li compensa que Catalunya sigui independent.
Per què?
Perquè des de fa deu anys Catalunya és deficitària per l’estat Espanyol. Els hi costem diners.
Però no dieu els independentistes que l’espoli fiscal espanyol ens està arruïnant?
Al revés, pels espanyols es un bon negoci que Catalunya s’independitzi. Per ells serà beneficiós.
Explíqui’m-ho.
Jo no sóc economista i certament no discutiré la balança fiscal. Però afirmo que el preu que està pagant Espanya per tenir Catalunya annexionada ara mateix és ruinós.
Demostri-ho.
Només en conflictivitat...
Això sí, es traurien un pes de sobre.
I això costa diners. Tots els maldecaps que origina l’encaix de Catalunya a Espanya tenen un cost.
Econòmic?
Social, cultural, polític... Perden tant de temps, tant esforç i tanta energia per Catalunya, el desgast que provoca Catalunya tant al PSOE com al PP és tan gran, que es pot quantificar en milions d’euros. És temps i diners que podrien aplicar a... no sé, a la nanotecnologia per exemple.
I l’Estatut?
Igual. Tenim un Tribunal Constitucional paralitzat des de fa quatre anys per culpa de Catalunya. Doncs tot això que s’estalviaran.
No sé...
I de passada resoldrien el seu problema identitari. Per primera vegada tindran raó: Espanya i Castella seran una mateixa cosa. Model francès.

Ens haurien d’estar agraïts

Besnét de Jaume Ninet

El seu besavi, Jaume Ninet i Vallhonrat, va ser el regidor sabadellenc del Círcol Republicà Federal que va proclamar la República Catalana, l’abril de 1931, des del balcó de l’Ajuntament de Sabadell. El mateix Ninet va ser principal impulsor del Camp d’Aviació de Sabadell i un dels artífex que del túnel del tren sota Horta Novella. «Em sento hereu de l’empenta nacionalista del meu besavi», diu.

Font: Diari de Sabadell (18.5.2010)
Text i foto: Víctor Colomer

Aznar Receives UN Watch Guardian of Freedom Award

Estic fet un embolic!. Pensava que tenia un concepte clar sobre el significat de la paraula "democràcia". Avui crec que me l'han desmuntat.

Llegeixo, no sense estupefacció, la noticia : "Aznar rep a Ginebra un premi com a "defensor de les democràcies fortes i unides"". Aquest guardó li ha concedit l'organització no governamental, UN Watch, que té l'objectiu de supervisar l'actuació de les Nacions Unides i promoure els drets humans al món. Fundada al 1993 i amb seu a Ginebra (Suïssa).

Almenys que "democràcies fortes i unides" sigui sinònim de: EE.UU. + Regne Unit + Espanya; no entenc res. Aquestes tres "democràcies fortes..." es van unir per a començar una guerra contra Irak la qual encara no ha acabat. Els ex-dirigents dels dos primers països van reconèixer el seu error (van mentir descaradament, sense cap pudor) al creure que hi havien armes de destrucció massiva cosa que no ha fet l'Aznar.

Bé, el cas és que el tema no té desperdici. A sobre, a la web d'aquesta organització parla de: "his excellency Jose Maria Aznar", llavors l'assumpte ja és per a fer caure de cul.

El senyors de UN Watch no s'han mirat la biografia de l'ex-president del govern espanyol. De haver-lo fet haguessin trobat frases dites per ell durant varies èpoques de la seva vida i que el retraten. Aqui van algunes perles "famoses"...

• "Los jóvenes falangistas están cansados de dar y no recibir; están cansados de escuchar promesas y recibir fracasos; están cansados de escuchar "bonitos discursos" que sólo sirven para crear más confusionismo del que ya hay, para crear el verdadero rostro de quienes los pronuncian. Yo como joven y habiéndome llegado un ejemplar de las Obras Completas de José Antonio Primo de Rivera, ya he tomado una decisión." (Revista SP, 1969)
• "Vientos de revancha son los que parecen traer algunos de los Ayuntamientos recientemente constituidos. Las calles dedicadas a Franco y a José Antonio lo estarán a partir de ahora a la Constitución. En Valencia la Plaza del Caudillo pasará a llamarse del "País Valencia". Y no hemos hecho más que empezar. Se dedican a borrar la historia." (La Nueva Rioja. 9.5.1979)
• "¿Qué tiene que ver el Parlamento con la calle?" (La Nueva Rioja, 25.7.1979)
• "Cuando se está en quinto o sexto de bachillerato o se es un poco revolucionario o no es nada." (Refiriéndose a sus escritos de juventud en los que se declaraba falangista independiente. Jerusalén, 10.4.1995)
• "Yo soy el milagro." (Entrevista The Wall Street Journal, 20.5.1997)
• "Pujol es el responsable de la grave crisis política, moral y económica que afecta a España." (19.9.1995)
• "Pujol es una persona con alto sentido de la responsabilidad que comprende lo que significa la oportunidad que tenemos." (10.3.1996)
• "Me llamó Fraga al despacho de la Presidencia de la Junta de Castilla y León y me comunicó que había pensado en mí. Colgué el teléfono y marqué el de mi casa para decirle a mi mujer: "Ya está. Nos ha tocado. He dicho que sí." (Refiriéndose a su designación como candidato de AP a la Presidencia del Gobierno. El Mundo, 4.9.1996)
• "Augusto Pinochet me parece un personaje que pertenece a la historia de Chile y a su modelo de transición política." (4.2.1998)

Sobre el seu avi, Manuel Aznar Zubigaray (qui a una entrevista al ABC declarà: “ Desde el 18 de Julio juré servicio completo a Franco. No he encontrado hasta hoy ninguna razón para cambiar de opinión “), Jose Maria Aznar va dir :

"El 10 de Noviembre de 1975 murió mi abuelo paterno Manuel. Os podría contar muchas cosas cobre él. Pero me limitaré a apuntaros algunos datos. Para empezar, debéis saber que sobre él se han escrito muchas inexactitudes. Hay mucho ignorante y mucho rencoroso. No niego la mayor: mu abuelo era profudamente conservador, lo que le convierte al lenguaje actual en un centrista recalcitrante. Y tampoco puedo engar que su influencia en mi manera de pensar y actuar ha sido decisiva, incluso determinante.

Es verdad que colaboró con entusiasmo con el Generalísimo Franco. Es verdad también que en nuestra Guerra Civil se sumó con in disimulado entusiasmo al bando que le era más familiar y que se dice que más o menos fue el sublevado. Es verdad que ocupó cargos de responsabilifaf en el régimen anterior: Embajador, Presidente de la Agencia EFE, director deLa Vanguardia Española, la revista Semana, etc. Pero, ¿y qué?. Lo importante no es eso. Lo importante es que me supo transmitir unos valores, me introdujo en el difícil arte de desconfiar de todo y de todos. Esto es importante. Ese era mi abuelo Manuel, el mismo que el tal Azaña despreció, el mismo que un sociata exiliado como un tal Indalecio Prieto le dedicó un artículo faltón "Historia de un Perillán" que no le deja especialmente bien. Pero también, y eso me emociona recordarlo, es el mismo que escribió un libro apasionante que he releído hasta sabérmelo de memoria y cuyo nombre lo dice todo: "Historia Militar de la Guerra Civil". Os lo recomiento. Es muy ameno y cuenta con detalle lo que sucedió en lo que él llamaba con acierto "nuestra guerra de liberación". En fin, como tantas veces digo últimamente, mi abuelo fue, en una palabra: un liberal de lo que ya no hay. Pura Leyenda mediàtica." (font : http://www.losgenoveses.net/Personajes%20Populares/aznar/directorioraiz/elabuelomanuel.htm)

Hi ha coses que es porten a la sang i els gens.

BANKSY. MURS I GRAFITS

Banksy (Bristol, Regne Unit, 1975) és un artista del carrer conegut a nivell mundial.

Els seus grafits fets amb plantilla (tècnica coneguda com pochoir) són molt coneguts a Londres, encara que ha fet algunes obres a d'altres ciutats com Los Angeles. S'esforça per mantenir el seu nom ocult, i els seus llibres els publica com a Robin Banksy. La premsa suposa que el seu nom real és semblant, però podria tractar-se d'una broma per la seua similitud amb l'expressió robing banks (robant bancs).

LLIBRE D'ABSÈNCIES. EN RECORD D'EN DAVID.

ELS OBJECTES

La certesa de tu no m’abandona,
viu en objectes compartits que havíem
estimat molt i que jo estimo encara,
forteses de no res que m’acompanyen
ara que tu te n’has anat per sempre.

Tot és or a la guerra dels silencis
i escreix de tu si tanco els ulls per veure’t.

Distant com ets i ja irrecuperable,
no deixaràs d’acompanyar-me sempre
en allò que estimàvem com si fos
una part de nosaltres, tal vegada
la part més clara, íntima i senzilla.

Miquel Martí i Pol (Llibre d'ansències 1984)


QUASI ELEGIA

Faig recompte i no em manca cap imatge.
A les golfes dels anys i amb poca empenta
faig recompte de mi per evocar-te.
Teu és ara l'espai de privilegi
entorn del qual em cerco i m'edifico,
i teu el buit que empleno amb la mirada
cada cop que el silenci em trenca els versos.
Escric per tu i en cada mot hi arrisco
tot un futur que tu no podràs veure
però et pertany, perquè és l'espai que havíem
somiat junts, escric per fer més pura
la quietud, més clara la bellesa
i la vida molt més harmoniosa.
L'amor em mou, l'amor a cada cosa,
per ínfima que sigui, i l'esperança
de desvetllar, com més la veu se senti,
més afany per comprendre'n la profunda
simplicitat i estimar-la amb més força.
De tot arreu la vida em sol·licita
i em sento viure arreu, mentre tu vetlles
l'espai de mi mateix que saps que sempre
t'ha de pertànyer per més anys que visqui
i em somrius des del teu ignot exili.
Faig recompte de mi: no pas gran cosa,
prou que ho saps bé, però em complau poder-te'l
oferir com aquell pom de flors seques
que vas posar-me damunt de la taula
i va durar mentre tu t'esllanguies.

Miquel Martí i Pol (Llibre d'ansències 1984)

Mes enllà de l'Arc de Sant Martí ....

En uns moments on tot son incerteses, la foscor de "la tormenta" ens aclapara, els taurons dels mercats estan a l'aguait, les epidèmies econòmiques acaben amb moltes il.lusions, els habitants de "la caverna" surten dels seus amagatalls, i els dinosaures de "toga i gomina" jutgen a tot un poble, sempre va be pensar que hi pot haver quelcom millor mes enllà de l'Arc de Sant Martí ...

"VIVA JUPITERRRR Clarament que sense cinturó està molt millor"

"Júpiter perd un dels seus grans cinturons de núvols".

El "Diario de Sabadell", en la seva edició digital d'avui dissabte, pública una "interessant" noticia sobre el planeta Júpiter: "Júpiter perd un dels seus grans cinturons de núvols".

És possible que aquest article no interessi a molta gent però si pot interessar la fotografia que, para il·lustrar -lo, han penjat a la pàgina i si no fer-li un cop d'ull. L'afegeixo al comentari per si, a l'hora de que vulgueu entrar-hi i llegir-la, l'han tret..

Aquí la teniu :

L'enllaç : http://www.diariosabadell.com/__n1364612__Jupiter_pierde_uno_de_sus_grandes_cinturones_de_nubes.html

Ah! no oblideu de llegir els comentaris dels lectors : "VIVA JUPITERRRR Claramente que sin cinturon está muchisimo mejor"

Qui diu que els diaris són aborrits? Això són noticies positives davant la crisi!.

Feliç cap de setmana.