CREURE EN EL DEMÀ

dijous, d’abril 21, 2011

SETMANA SANTA A CATALUNYA. PROCESSÓ I DANSA DE LA MORT DE VERGES.

La Processó

http://cultura.gencat.net/cpcptc/Festes/Data/Pildoras/Pack5/img5_35.asf

La Passió de Verges, que s’escenifica únicament la nit de Dijous Sant, conserva les característiques més tradicionals d’aquesta mena de representacions de Setmana Santa. Hi ha qui afirma que la processó podria estar datada l’any 1347, però l’estructura actual ens ha arribat, almenys des del segle XVIII. El text que es representa, que és el més antic de les passions que es fan a Catalunya, va ser revisat i adaptat per Fra Antoni de Sant Jeroni cap a l’any 1773 a partir de diversos textos anteriors

http://cultura.gencat.net/cpcptc/festes/FitxaFesta.aspx?IdPack=2&IdPildora=110

La Dansa de la Mort

En el decurs de la processó hi destaca una veritable joia única de la cultura popular: la Dansa de la Mort. En aquesta dansa, cinc esquelets salten al so d’un tabal, col·locats en forma de creu i amb un seguici de quatre personatges més, els quals, amb torxes, il·luminen el quadre i hi aporten l’aire tètric que hi dóna sentit.

El cos principal de la Dansa de la Mort és format per dos adults (la Dalla i la Bandera) i tres infants (dos Platets, que porten un plat amb cendra, i el Rellotge, que assenyala un rellotge sense broques).

La Mort ens avisa que no perdona ningú (amb la bandera), ens sega la vida (amb la dalla) i ens recorda que a qualsevol hora (rellotge sense broques) acabarem convertint-nos en cendra (platets).

http://www.laprocesso.com/

dimecres, d’abril 13, 2011

14 D'ABRIL DE 1931. PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA CATALANA.

Pel pacte de Sant Sebastia de 17 d'agost de 1930, els partits polítics republicans d'Espanya es posaren d'acord en un disseny global per a l'imminent canvi de règim que incloïa l'autonomia política de Catalunya dins l'anhelada República. Arran de les eleccions municipals de 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola. Aquesta proclamació preocupà el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un pacte amb els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya, en inexacta recuperació del nom medieval de la Diputació del General. L'arxiu sonor que ens ha arribat avui dia («proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica»), sinó que l'original és la proclama dita abans. El govern provisional de la República catalana era format

President = Francesc Macià
Conseller de Política = Ventura Gassol
Conseller d'Instrucció = Rafael Campalans (USC)
Conseller de defensa = Joan Casanovas i Maristany (Estat Català)
Conseller d'Hisenda = Casimir Giralt (Partit Republicà Radical)
Conseller d'Economia i Treball = Manuel Serra i Moret (USC)
Conseller de Comunicacions = Manuel Carrasco i Formiguera (Acció Catalana)
Conseller d'Obres Públiques = Salvador Vidal i Rosell (UGT)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_Catalana

Catalans :
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.
D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.
Preguem que cada català, aixì com tot altre ciutadà residenta a Catalunya, es faci càrrec de l’enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre tots nosaltres
Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.
Barcelona, 14 d’abril de 1931.
El President
FRANCESC MACIÀ

diumenge, d’abril 10, 2011

21,37%: BARCELONA DECIDEIX FA HISTÒRIA.

21,37%: Barcelona Decideix fa Història

«Mai, ni en el més remot dels nostres somnis, podíem haver imaginat un resultat així». El portaveu de Barcelona Decideix, Alfred Bosch, visiblement emocionat, ha anunciat la xifra final de participació del referèndum sobre la independència de Catalunya a la ciutat de Barcelona.

10 d'abril de 2011

«Hem fet història; això pulveritza tots els referents imaginables», ha afegit. Es referia al fet que s’han superat tots els barems de comparació, com ara la consulta de la Diagonal (12,2%), els vots que van fer alcalde Jordi Hereu (14,8%) i s’han triplicat els vots obtinguts per formacions de programa independentista a la ciutat (6,4%, sumant ERC, SI i RCat). La participació supera, aixi mateix, els resultats obtinguts per socialistes i populars a les darreres eleccions al Parlament i voregen els resultats de CiU en la victòria d’Artur Mas del 2010 (22,5%) «Qui digui que votar sobre la independència no interessa als barcelonins», ha assegurat Bosch, «és que no toca de peus a terra».

Aquesta dada gairebé duplica la frontera dels 10 punts, la xifra que l’organització s’havia fixat com el mínim llindar de l’èxit. David Vinyals, responsable d’Informàtica Electoral de la plataforma, ha destacat l’evolució del vot, i ho ha comparat amb altres cites. També ha comentat que el sistema ha funcionat a la perfecció, malgrat els mitjans limitats amb que ha comptat la consulta «sense gastar ni un cèntim dels contribuents, en contrast amb l’Ajuntament, que fa poc va gastar 4 milions d’euros de tothom en una consulta francament qüestionable». Segons ha explicat el responsable d’Administració Electoral de Barcelona Decideix, Eduard de Càceres, a les 20 h, en tancar les urnes, havien votat un total de 257.645 ciutadans, que sobre el padró correspon a un 18,14%, dels quals 13.394 corresponen a persones de 16-18 anys o estrangers que no formen part del cens electoral. Sobre el cens d’electors de Barcelona (Parlament 2010), per tant, els 244,251 electors censats que han emès el seu vot corresponen a un 21,37% del cens.

A les 9.45 del matí han visitat les urnes a la Rambla Joan Puigcercós, president d'ERC, i Jordi Portabella candidat a l'alcaldia. A les 10.30h, han votat el president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, i l’alcaldable de CiU Xavier Trias, acompanyats del regidor Joaquim Forn i del president de la federació de Barcelona de CDC, Jordi Martí, tots ells a la seu d’Òmnium Cultural. També han votat Dolors Camats, portaveu d’ICV, i el candidat a l’alcaldia per ICV Ricard Gomà, que ho ha fet a l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample. També ha anat a votar Santiago Espot, candidat de SI, acompanyat dels diputats Alfons López Tena i Uriel Bertran. Així mateix, ha votat una delegació de la CUP encapçalada per Xavier Monge, i una de Reagrupament amb Ignasi Planes (candidat de la coalició Unitat per Barcelona), acompanyat de Joan Carretero i Rut Carandell. L'exconseller Antoni Castells ha votat a títol individual al seu barri, el Putxet. El seu vot s’afegeix al d’altres autoritats que han votat avui com Joana Ortega, vicepresidenta de la Generalitat i consellera de Governació; Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement i el titular del Departament de Cultura, Ferran Mascarell. També ho ha fet Marta Ferrussola, l’esposa de l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol.

Del món de la cultura, cal destacar la junta d’Òmnium Cultural, liderada per la presidenta Muriel Casals; el popular Toni Soler, i altres personalitats, així com representants del món sindical i econòmic que han exercit el vot en diversos punts de la ciutat.

Més entrada la nit, s’oferiran els resultats de l’escrutini, dels sí i dels no i vots en blanc.

http://www.barcelonadecideix.cat/noticia/4132/21-37-barcelona-decidex-fa-historia

dimarts, de març 22, 2011

MARATÓ DE BARCELONA 2011

El passat diumenge 6 de març es va celebrar la 33a edició de la Marató de Barcelona. Per tercer any consecutiu vaig posar el meu granet de sorra com a voluntari. Era al kilòmetre 28.5, a l'alçada de la Catedral. Total uns cinquanta voluntaris i voluntaries, de la associació esportiva "CoRReDoRS.CaT."

Una molt bona experiència. Un matí ple de bones sensacions. Un dia per a gaudir d'un esdeveniment únic a la ciutat.

Aquesta edició va marcar un record de participació amb més de quinze-mil corredores i corredors, esdevenint la setena prova amb més participants de tota Europa. Tots i totes rera un objectiu, acabar els 42,195 km de què es composa aquesta exigent prova atlètica.

Ara bé, hi ha una sèrie de participants els quals ens donen exemple de un coratge, ganes de tirar endavant i viure dignes de elogi i amb qui, tots nosaltres, ens hauriem de emmirallar quan, en molts moments de les nostres vides, ens enfonsem per coses importants i, tot sovint, per problemes fàcils de resoldre. Tota la meva admiració per tots ells i elles.