dijous, d’abril 29, 2010

AVUI MÉS QUE MAI... SER DEL BARÇA ÉS EL MILLOR QUE HI HA!






Guardiola, Migueli, Kluivert, Rivaldo, Stòitxkov, Ferrer, Saviola, Luis Enrique, Overmars, Ronaldinho, Romario i molts, molts més van estar ahir al Camp Nou. No, és clar, no físicament, però sí en les samarretes de milers i milers de afeccionats que, per assistir-hi al partit, és van tornar a posar les que, segurament, feia molts anys que tenien guardades dintre dels armaris. No vaig notar olor a naftalina però, està clar que, per seu aparent bon estat, segur que la farien servir per la seva correcta conservació.

L'Estadi presentava un aspecte fantàstic. 96.214 afeccionats van assistir-hi. La majoria d'ells amb samarretes blau-grana, bufandes, mocadors, gorres. Espectadors que no van parar d'animar, cantar, aplaudir i acompanyar al seus jugadors de forma incondicional. Va ser, sens dubte, el millor de la nit.

Ha estat l'únic dia que, durant tot el partit, no em va se possible escoltar la radio, cosa que m'agrada fer mentre veig el partit en directe. M'ho impedia l'enorme soroll que hi havia. De tots es coneguda la "fredor" de l'afeccionat del Barça, capaç de passar-se setanta-cinc minuts, dels noranta que dura un partit, en el més absolut silenci. Aquest no va estar el cas d'ahir perquè, com he comentat, des de les vuit (quaranta-cinc minuts abans del començament) i fins que l'estadi es buidà totalment tothom va estar corejant frases i cants sense interrupció.

L'equip va saber estar a l'alçada de les circumstàncies i durant tot el partit va jugar i lluitar incessantment per a aconseguir el triomf. No va estar possible. L'Inter va venir a defensar-se i tant és així que la possessió de la pilota va estar en 75% - 25% a favor del Barça. Poques oportunitats per a marcar, l'adversari no va venir a jugar a futbol i sí, fent servir el vocabulari de Mourinho, a fer teatre, tirar-se a la piscina, simular lesions, perdre temps...

I que puc dir de Mourinho?. Doncs que és una de les persones més malament educada, impresentable, prepotent i altres qualificatius no precisament bons, que he vist a ma vida. Deu pensar-se que és un déu perquè a passat d'ajudant d'entrenador a entrenador. Diuen que serveix per a dirigir equips d'elit i que és un dels millors "misters" i no seré jo que ho negui (no entenc tant de futbol com per a saber-ho) però sí tinc claríssim que, com a persona, deixa molt a desitjar.

Ahir, després del partit, Mourinho va dir que "està clar que acabaré la meva carrera sense entrenar al Barça". Oh, i tant!. És que no sé si jo continuaria sent soci si a algun president se li ocorregués fixar-lo. Mai ha sigut, ni ho és, ni ho serà bo pel Barça. Sí, si us plau, que'l fitxi el Madrid!, segur que s'entendrà d'allò més bé amb en Ronaldo i companyia. I no dic res amb en Florentino qui, segur, li pagarà una milionada. Fins i tot, amb una mica de sort, li fan fill adoptiu de la "capital i corte".

Nosaltres tenim no solament al millor entrenador, sinó a la millor persona. Mai surt una paraula de crítica de la seva boca, sempre defensa als seus jugadors, no es fica amb el àrbitres ni amb el equips i entrenadors rivals. És intel·ligent la qual cosa fa que els seus comentaris i fets vagin en concordança amb l'ànima d'aquest club i de la seva afició.

Als socis, seguidors i simpatitzants només dir-vos o millor recordar-vos (crec que no és del tot necessari), que seguim tenint el millor equip del món. Aquesta eliminatòria tan sols ha estat un incident i que a ben segur, de haver estat una mica més fi l'equip, la hagués passat sense cap problema. L'Inter no té, ni de bon tros, el nivell del Barça. Aquest entrenador i la majoria de jugadors ens seguiran donant alegries. Han arribat a la semifinal de la Champions, a la lliga porten 86 punts i segueixen depenent d'ells mateixos per a assolir el campionat...

PEP, si us plau, no ens deixis mai!. Gràcies, a tu i als teus jugadors, per totes les alegries que ens hau donat i les que han d'arribar-hi.

VISCA EL BARÇA!