Joan Oliver (Pere Quart) va escriure, al 1969, aquests versos. Havien passat trenta anys des del final de la Guerra Civil. Ara fa quaranta-u de la seva escriptura i setanta-u de l'acabament de la guerra. El que Pere Quart plasmava en els versos continua estant de actualitat. Podrien haver estat escrits fa uns dies o uns mesos. Tot està, si fa o no fa, igual...
Tinc una pedra a les mans. Cada nit la deixo caure al pou profund del son i la'n trec l'endemà, xopa de vida.
divendres, d’abril 30, 2010
QUATRE MIL MOTS. Joan Oliver (Pere Quart)
Joan Oliver (Pere Quart) va escriure, al 1969, aquests versos. Havien passat trenta anys des del final de la Guerra Civil. Ara fa quaranta-u de la seva escriptura i setanta-u de l'acabament de la guerra. El que Pere Quart plasmava en els versos continua estant de actualitat. Podrien haver estat escrits fa uns dies o uns mesos. Tot està, si fa o no fa, igual...
dijous, d’abril 29, 2010
AVUI MÉS QUE MAI... SER DEL BARÇA ÉS EL MILLOR QUE HI HA!
dimarts, d’abril 27, 2010
El Tribunal Constitucional des de la barrera
Com, suposo, tots heu sentit i vist, El País ha fet pública una foto on es veuen tres magistrats del Tribunal Constitucional presenciant, el passat diumenge, una cursa de braus a la plaça de toros de la Maestranza de Sevilla. Aquest són: el vicepresident, Guillermo Jiménez (cinquè per l'esquerra), Manuel Aragón (a la seva dreta amb barba) i Ramón Rodríguez Arribas (a continuació). En aquest punt vull recordar que, Guillermo Jiménez, és el nou ponent sobre la sentència de l'Estatut.
Ahir, la presidenta del TC, María Emilia Casas, demanava respecte per a la institució que presideix davant el que va qualificar com una "desproporcionada i intolerable campanya de desprestigi empresa des de certs sectors polítics i mediàtics". Si no fos per la serietat del tema seria per a trencar-se de riure.
Aquesta senyora demana respecte per a un organisme que està mostrant, des de fa quatre anys, que no en té cap mirament ni respecte pels catalans. El Tribunal que presideix la senyora Casas ni tan sols compleix amb la Constitució. Aquesta, en el seu títol IX, article 159.3. diu: "El període de designació dels membres del Tribunal Constitucional tindrà una durada de nou anys i es renovaran per terços cada tres anys". Doncs bé, en aquest moments, la composició del Tribunal es troba de la següent manera :
Presidenta : María Emilia Casas, Vicepresident: Guillermo Jiménez Sánchez (recordem que és el nou ponent), Vicente Conde Martín i Jorge Rodríguez-Zapata; van esgotar els seus mandats l'any 2007. El jutge, Roberto García Calvo, va morir l'any 2008 i està pendent la seva substitució.
A quatre jutges més els hi caducarà el mandat el proper més de novembre.
A totes llums, aquest "alt" tribunal, no està legitimat per a decidir sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. De fet ningú ho estaria donat que estem parlant d'una llei orgànica que va ser aprovada pel Parlament de Catalunya, "retallada" i aprovada per les Corts Generals espanyoles (Congrés i Senat) i, finalment, ratificada pel poble català.
També es tracta d'un tribunal totalment polititzat i, sembla, segueix les directrius que donen els dos partits majoritaris a Espanya.
Ses senyories veien les curses de braus (per cert, al costat d'en Jorge Cadaval de "los Morancos"), la presidenta fent declaracions sobre respecte, el president del govern espanyol, Rodríguez Zapataro, demanant que cal deixar-los treballar (?) i el Partit Popular... millor obviar-lo.
A què esperen els nostres polítics per a fer un cop de puny i dir basta?. No és pot tolerà que continuïn trepitjant els nostres drets.
Els nostres representants han d'actuar i ràpid i, si no serveixen, o no volen, que deixin els seus escons. No pot ser que el poble encapçali les reclamacions pels nostres drets i llibertats i els qui ho han de fer es barallin per mantenir o aconseguir "la cadira".
Mai encaixarem en el model Espanyol així que, quan més aviat siguem tots conscients, millor ens anirà.
dilluns, d’abril 26, 2010
BLACK EYED PEAS. "I Gotta Feeling" on Oprah Winfrey Show Chicago 2009
El culpable d'aquesta barbaritat és l'australià Michael Gracey, especialista en "flash mobs". Per als que no us soni, un "flash mob" vindria a ser quan un munt de gent queda per internet per fer alguna "marcianada" sense avisar al mig de la ciutat, tipus quedar congelat a l'estació Grand Central de Nova York, fer un musical en un centre comercial o omplir el metro de bessons.
Aquí us deixo els videos d'aquesta gran "gresca".
MOLT i MOLT BO... BONÍSSIM. EL VIDEO DE YOUTUBE. TAMBÉ PODEU CLICAR L'ENLLAÇ DE "SORISOMAIL". TOTS DOS ESTAN MOLT BÉ.
cliqueu aquí
dissabte, d’abril 24, 2010
LEVI'S. Els texans mundialment coneguts
Viatja a San Francisco el 1853 per obrir una petita botiga de merceria, que creix fins a convertir-se en un pròsper negoci.
Levi Strauss & Co.va ser la primera companyia en la història en produir "blue jeans". El 1872, Jacob Davis, un sastre lituà que li comprava regularment peces a Levi li va comunicar a aquest l'inconvenient que presentaven els seus pantalons: les butxaques es descosien fàcilment amb el dur treball de la mina. Tots dos can trobar una possible solució: reforçar les cantonades de les butxaques amb rivets. Li suggereix que junts demanin la patent del procés i el 20 de maig de 1873 arriba la concessió d'aquesta i de la marca registrada de EUA. Així oficialment naixia els primers pantalons rivetejats de Levi's. S'inicia la producció de la peça de vestir més fabricada de tots els temps: el "jean" o texans
Mor als 73 anys. Els seus nebots hereten el negoci, que roman en actiu fins als nostres dies. Al llarg de 2008, Levi Strauss va tancar la seva última fàbrica als EUA per traslladar tota la seva producció a països del tercer món, on la mà d'obra és més barata.
Levi's 501 Change
anunci de Levi's 501 produït per Smuggler
Levi's Jeans TVC: Change
Levi's : Change (versió gai). Marca: LEVI 501. Agències de publicitat: BBH, NY, USA
Levi's Odyssey
L'anunci gran clàssic de BBH per als pantalons texans Levi's. Simplement impressionant. Aquesta és la versió 60 segons.
Levi's 501 Classic
Levi's 501 Classic - 1989 the best
1984 - Levis Button-Fly 501 Jeans
Anunci prohibits - Levis
Aquest és un que va ser prohibit a Anglaterra com a comercial de Levis Jeans.
Levis Commercial "Fall" (1994) Oilrig
1944. Temps de guerra. Pantalons texans Levi's 501 escassegen. Levi's - The Original Jeans Levis Clàssic comercials a partir de 1994
BOOK. Nou producte revolucionari.
divendres, d’abril 23, 2010
FELIÇ DIADA DE SANT JORDI!
Un sonet per a tu:
Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia
amb els mots de conèixer i estimar.
Discretament l'escrit i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.
Un sonet per a tu; només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.
Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.
Miquel Martí i Pol
FELIÇ DIADA DE SANT JORDI!
dimecres, d’abril 21, 2010
CATALUNYA EN TEMPS DE GUERRA: el front i la rereguarda als cartells de la Col·lecció Fornas.
Donació Fornas
Català Pic, Pere. Aixafem el feixisme [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Comissariat de Propaganda [1936]. 100 x 70 cm
Donació Fornas
Bas i Blasi, Martí. Front Popular! Front de victòria i de llibertat! Barcelona: Sindicat de Dibuixants Professionals UGT [1937] (Barcelona: Gràf. Ultra). 140 x 100 cm
Companys camperols: tots a sembrar: ajudeu els vostres germans del front!: lliureu la batalla de la sembra [Barcelona]: Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya [ca 1936-1939]. 100 x 70 cm
El més petit de tots: la mascota de la Revolució [Barcelona]: Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya [1937] (Barcelona: Gráfica Manen). 70 x 97 cm. Al cartell: Mod. 49
Fontserè, Carles. Llibertat! [Barcelona]: F.A.I. [1936?] (Barcelona: Gràfiques Boix). 140 x 100 en dues parts de 70 x 100 cm
Madrileños! Cataluña os ama: palabras pronunciadas por el Presidente Companys, en el mítin celebrado en la Monumental el 14 de marzo de 1937, en ocasión del Día de Madrid. Barcelona: Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya [1937?]. 110 x 77 cm
Porta, M. Feixisme no! [Barcelona]: Sindicat de Dibuixants Professionals UGT [1937?] (Barcelona: Graf. Ultra). 100 x 70 cm
Repa Lienas. 25 desembre 1933-25 desembre 1936: Catalunya continuarà el seu camí. Barcelona: Atlàntida [1936?]. 100 x 70 cm. Cartell imprès per commemorar el 3er. aniversari de la mort de F. Macià. Fotografia de F. Macià
Per la millor defensa, per la victòria acolliu els refugiats de Madrid [Barcelona]: Comissió d'Agitació i Propaganda. UGT [1938?] (Barcelona: J. Barguñó). 103 x 72 cm
dilluns, d’abril 19, 2010
SLEEPBOX.
diumenge, d’abril 18, 2010
dijous, d’abril 15, 2010
JAPÓ - 日本. REGAL PER ALS SENTITS - 感覚への贈り物. 1
KYOTO - 京都. 1:
Kyoto, o Heian Kyò -平安京, va ser la capital del Japó des de l'any 794 fins al desplaçament del govern a Tòquio al 1868, quan va tenir lloc la restauració Meiji. La ciutat, envoltada de muntanyes, es troba situada a la regió de Kansai -関西地方, districte de Kinki -近畿地方, a la part centreoccidental de l'illa de Honshu -本州.
Una experiència per a mi excepcional va ser les passejades pels barris de Gion - 祇園 i Pontocho - 先斗町, a la ciutat de Kyoto - 京都. Barriades típiques del país, cases tradicionals de fusta i canya "machiyas -町屋/町家". Un dia gris i plujós. Caminant sota la pluja, tranquil·lament, sense presses; observant cada detall, cada gest, cada edifici, cada botiga, cada casa de te “ochaya -御茶屋!”, cada parc, el riu “Kamogawa -鴨川”. Intentant esbrinar on hi havia una “okiya - 置屋” (on resideixen les geishes). Quan la trobava esperava per si hi sortia alguna. En dues ocasions vaig tenir sort i les vaig veure, acompanyades de les seves “okasan -岡三” (“mare”). He de dir que; malgrat la creença generalitzada de què són prostitutes de luxe; les geishes es dediquen a entretenir als seus clients, ja sigui recitant versos, tocant instruments musicals, o mitjançant la conversa. Dins de la comesa de la Geisha pot produir-se el flirteig o el coqueteig amb els homes, així com jocs d’insinuacions, però, els clients, saben que no poden esperar res més enllà. Quan vaig visità Kyoto just feia unes setmanes que havia llegit “Memòries d’una geisha” d’en Arthur Golden. Caminant per aquells districtes veia a la “Chiyo-chan ”, la protagonista del llibre, i tots els llocs que el llibre descriu: “ochayes”, “okiyes” , el riu, el “kabuki”. Tot, absolutament tot, ho podia reconèixer. Quines experiència!
茶店御茶屋は、京都、日本で最も有名な歴史Ochayes です