Ha estat una campanya insípida, avorrida, sense propostes clares que fessin al soci decantar-se per un o un altre candidat. Sí és cert que no es podien fer cap de les proposicions que són habituals a les campanyes per a la presidència d'un club de futbol. Ningú amb un mínim de seny plantejaria canvis a la plantilla, cos tècnic... Impossible oferir jugadors, entrenador, director esportiu. Tanmateix sí que hem sentit crítiques de'ls un als altres. Està clar que no tots han dit la veritat i que, més d'un, menteix.
Tots volen ser el president del Barça. Un lloc molt llaminer. Una posició que, qui la té, deixa de ser una persona anònima i passar a ser un dels prohoms de la societat barcelonina i, per extensió, de la catalana. Una de les persones que, a partir de la seva elecció, serà el centre de mitjans de comunicació. La seva vida passarà a ser pública. Ell es pensarà que el seu poder és il·limitat i que podrà fer i desfer al seu antull i, segurament, no serà conscient de què, el seu nou estatus, té data de caducitat. Que el Barça no és d'ell i pertany a tots els socis. Ah! i jo em pregunto... ¿on s'acaba l'amor pel club i comença l'amor pel poder?
Bé, ha arribat el dia. Demà diumenge votarem i, amb els nostres vots, decidirem el futur del nostre estimat Barça. M'agradaria saber què hi pensa en Pep. Qui és el seu candidat. Amb qui creu que podrà tenir un millor feeling i fer la seva feina sense intervencions no desitjades. ¿Som, tots plegats, conscients de que, la nostra decisió, podria accelerà la marxa d'en Guardiola de la banqueta del Barça?. ¿Que les idees del nou president podrien ser diametralment oposades a les que coneixem ara?. Hem de recordar que ell no va signar cap contracte i que només es va comprometre a continuar un any més com a entrenador.
Tinc quasi decidit el meu candidat i cent per cent segur a qui dels quatre no votaré.
Demà anirem a complir amb el nostre dret democràtic i participar en el canvi de la directiva. Esperem decidir el millor pel nostre BARÇA.
VISCA EL BARÇA i VISCA CATALUNYA!
Tots volen ser el president del Barça. Un lloc molt llaminer. Una posició que, qui la té, deixa de ser una persona anònima i passar a ser un dels prohoms de la societat barcelonina i, per extensió, de la catalana. Una de les persones que, a partir de la seva elecció, serà el centre de mitjans de comunicació. La seva vida passarà a ser pública. Ell es pensarà que el seu poder és il·limitat i que podrà fer i desfer al seu antull i, segurament, no serà conscient de què, el seu nou estatus, té data de caducitat. Que el Barça no és d'ell i pertany a tots els socis. Ah! i jo em pregunto... ¿on s'acaba l'amor pel club i comença l'amor pel poder?
Bé, ha arribat el dia. Demà diumenge votarem i, amb els nostres vots, decidirem el futur del nostre estimat Barça. M'agradaria saber què hi pensa en Pep. Qui és el seu candidat. Amb qui creu que podrà tenir un millor feeling i fer la seva feina sense intervencions no desitjades. ¿Som, tots plegats, conscients de que, la nostra decisió, podria accelerà la marxa d'en Guardiola de la banqueta del Barça?. ¿Que les idees del nou president podrien ser diametralment oposades a les que coneixem ara?. Hem de recordar que ell no va signar cap contracte i que només es va comprometre a continuar un any més com a entrenador.
Tinc quasi decidit el meu candidat i cent per cent segur a qui dels quatre no votaré.
Demà anirem a complir amb el nostre dret democràtic i participar en el canvi de la directiva. Esperem decidir el millor pel nostre BARÇA.
VISCA EL BARÇA i VISCA CATALUNYA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada