dissabte, de juny 26, 2010

MULTA DE 6.000 EUROS


Ahir, a l'estació de Renfe del baixador de Castelldefels, una noia russa va estar sorpresa creuen les vies del tren pel mateix lloc on van morir dotze joves la revetlla de Sant Joan. En aquesta ocasió sí que hi havia seguretat privada la qual, immediatament, va detenir a la noia fins que van arribar els mossos i la van identificar. Li pot caure, o li ha caigut una multa de 6.000 euros.

Segurament la noia no entenia res del que li estava passant i li deien. Possiblement en alguna ocasió ja havia vist com d'altres persones feien servir aquest mètode per a estalviar-se temps i no trobava, ni va pensar mai, que era prohibit. Portés poc o molt temps a Catalunya segur que mai va veure ningú que vigilés el compliment de la normativa.

Ahir, amb tota seguretat, no va estat el seu dia de sort i, per a la seva desgràcia, els responsables del ferrocarril havien posat un vigilant, persona que el dia de la revetlla no hi era com, casi segur, no hi ha en cap estació de la xarxa de rodalies Renfe. Naturalment la seva presència era deguda al greu accident que, la nit de Sant Joan, va costar la vida a dotze joves quan van està
envestits per un tren de llarg recorregut en el moment que travessaven les vies.

La multa em sembla tan exagerada que és més que probable que mai li hagin imposat a ningú. Qui sap, podria ser que mai hagin posat cap multa de cap import a cap infractor. La jove russa podria entrar en els anals de la història catalana per haver estat la primera persona en ser sancionada, per aquest motiu, amb una quantitat tan i tan desorbitada.

Algú l'hauria d'haver informat que les normes, en aquest país, s'han de complir com en tots però més quan hi ha una classe política i empresarial senyalada i en el punt de mira per les responsabilitats que els hi podria pertocà per indeficiències en la xarxa d'estacions.

Quant torni al seu país segur que se'n recordarà durant molt de temps i comentarà amb amics i familiars. "Un país ben estrany Catalunya. La gent travessa les vies sense cap control, per milers pugen sense pagar en els transports públic, embruten carrers i platges, es pixen on li rota, escopeixen sense parar, et roben a qualsevol lloc i els lladres no van a presó... sembla ser que mai passa res però hi ha un dia, el podríem nomenar "el dia del t'ha tocat cara babau!" el qual enganxen una desgraciadeta o desgraciadet i rep per tots.




3 comentaris:

Joan Escoda i Prats ha dit...

És així de trist, però és així.
Aquest "Païs" no té solució i si la té, està tant amagada que ningú la troba.
Em sap molt greu dir-ho, però la gent no ha entès que vol dir democràcia i encara avui, no sap conviure en armonía. Sembla que l'únic sistema que entén sigui la dictadura.
Tant sols feu-vos aquestes preguntes:
Quan vás a peu, et pares al trobar un semàfor en vermell?.
Quan vás a peu circules per la vorera de la teva dreta?.
Quan agafes l'ascensor esperes que tothom baixi abans d'entrar?.
Si és així ets un 10 com a ciutadà.
Si no és aixi, i m'enganyes, t'engayes tu mateix.
En aquest món res pot ser gratuït, per poc que costi, te de valdre quelcom.
L'esser humà d'aquesta contrada no més sap entendre les coses quan es te de rascar la butxaca.
Si la gent no te el més mínim sentit comú, penso que és el millor que es pot fer és fer que es rasquin la butxaca, tal vegada apendrán a comportar-se.
Algú pensa amb el pobre conductor del tren?. Ningú. No siguem falsos.

Joan Escoda i Prats.

Manel ha dit...

Joan, estic d'acord amb tu, donat que no s'entén el que és viure-hi respecten les normes s'han de posar sancions, però no crec adient multar amb 6000 euros per creuar les vies. Tot ha d'anar amb consonància amb la falta i sembla ser que aquesta no és la millor forma de pedagogia. Aquest tema em recorda a un altra de fa uns dies en el que, a un guàrdia civil, li queien set anys de presó per posar dues multes de trànsit (sembla ser per faltes no comesses) a la seva ex-escunyada. Tot plegat sembla un disbarat. En el meu cas intento complir les normes (no en el tema dels semàfors quan vaig a peu, però estic fent millores) perquè soc molt conscient de què és l'única forma de poder viure-hi en societat a més que són els valors i comportament que em van ensenyar.
Per cert, tens molta raó, ningú parla del conductor a qui li costarà superar l'accident so el que ho aconsegueix.
salut

Cildemer ha dit...

Olá Manel!
Muchas gracias por ter visitado mi canto y ser mi seguidor!

También voy seguir su blog;o)

Buena semana y un abrazo de Lunéville, Lorraine.