Jo em preguntava, quan passava amb cotxe per la ciutat judicial,: “serà la Belén?. Possible la Pantoja i el Juliàn?. Potser el d’Ubrique, la Campa i la mare d’aquesta?. Norrrrrrrr... Tot aquell desplegament de mitjans informatius, com no podia ser d’altra manera, era degut a la presència, per enèsima vegada, dels “senyors” Millet i Montull, a la ciutat de la justícia. Ni que és tractes d’una pel·lícula Hollywoodiana: furgonetes amb les parabòliques als sostres, redactors, tècnics i càmeres preparats per a sortir en directe... Que més puc dir... La parafernàlia d’aquests últims mesos.
Aquesta vegada no havien estat citats pel magistrat Solaz, jutge que instrueix el cas del Palau de la Música (recordeu?. Millet i Montull, per a sorpresa (?) de propis i estranys, van robar, que se sàpiga fins ara, trenta milions i escaig d’euros). Va ser la jutge Miriam de Rosa, per l’afer “hotel del Palau”, qui els va requerir per a prendre’ls declaració. Sembla ser que els nomenats personatges no tenien prou amb la quantitat robada al Palau que, a més a més, es van embutxacar més d’aquest altre “negoci”.
El que sorprèn més de tot això és que la declaració va acabar amb els dos encausats a la presó. Hores d’ara es troben a Brians 2.
Els camins de la justícia, com els del Senyor, són inescrutables i aquesta, i no una altra, ha de ser l’explicació del per què, el jutge Solaz, els mantenia en llibertat i, la seva col·lega, als a ficat entre reixes per molt menys.
Ah! Encara recordo quan, el llavors alcalde de Jerez, Pedro Pacheco, va assegurar “la Justicia es uncachondeo”. Corria l’any 1985 i aquesta frase va fer córrer rius de tinta. Es van esquinçar vestidures. Va estar a punt de costar-li un disgust. Era el més greu que s’havia escoltat en la història de la jove democràcia contra aquest poder de l’estat, la Justícia. Quin adjectiu se li hauria de posar ara a la justícia?.
Un dels abocats, a declaracions a RAC1, deia que aquesta decisió de la jutge causava alerta social (?)... Cony! Serà a les entitats bancàries de les Bahamas, Cayman, Hong Kong... perquè deixaran d’ingressar suculentes sumes.
Jordi Pina, advocat d'en Fèlix Millet, molt contrariat, assegurava que, tan el seu client com Montull, sortiran de la presó i recomanà al conseller d'economia, Antoni Castells, que "dilluns vingui esmorzat" a declarar com a testimoni. "Pobrets, quina injustícia que estan fent amb ells, tan innocents i engabiats (jo els enviaria a galeres!)." Quins bons advocats que són, el senyor Jordi Pina i Pau Molins... si no fos perquè s'han posat a defensar lo indefensable.
Un últim apunt per al Sr. García-Bragado i similats, "l'ignorància no serveix d'excusa respecte a l'incompliment de la llei".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada