Mira que s'ha de ser ximpleta. Jo ja ho sabia. Estava segur que se t'avançaria l'amic Rivera. Sí, avui, el teu estimat amic i company en el camí per intentar fer desaparèixer el català, ha estat a la seu del Defensor del Pueblo per lliurà un escrit a la seva titular en funcions, Mª Luis Cava de Llano. i instant-la a portar, al Tribunal Constitucional, el recentment aprovat "Codi de Consum de Catalunya", per considerar-ho inconstitucional. Et sona el TC? No? Aquell grupet de senyors amb rostres d'altres temps i molta, però que molta mala baba... No, encara no hi caus? Alguns són afeccionats als toros i als puros Habanos... Sí, dona, sí, on vosaltres hi poseu uns "amiguetes" i els vostres col·legues del PSOE els seus afins, d'aquesta manera fan el que espereu d'ells. Ah! que ja has caigut de la figuera, me n'alegro dona. Clar, no m'estranya que no ho recordessis. Quan temps fa que no hi aneu? Un mes? Es això, massa temps. A més, amb tan sortir als mitjans de comunicació no tens temps ni per a cercar nous assumptes els quals puguin ser recorreguts davant el TC. Dons l'Albert ja ha posat fil a l'agulla contra el nou Codi de Consum... Pren nota i espavila que no se't torni a avançar. Per cert, la senyora Cava va ser d'Alianza Popular", oi? No, per res...
Bé, Alícia, filla, no et preocupis, no has estat l'única. També s'ha avançat al molt il·lustre diputat José Domingo. Aquest sí que té un motiu per a presentar recurs de tota aquella llei, decret, norma, nota interior o post-it... que digui quelcom sobre el català. Ell no el sap i ni ganes d'aprendre'l, li és molt més fàcil que quedi prohibit i només es pugui parlar en la intimitat de la llar catalana.
Tranquil·la Camacho, que hi hauran més oportunitats. La teva carrera política està arribant al cim. A Gènova han d'estar tots cofois per la teva bona tasca al capdavant del PPC. Riu-te tu de l'Acebes, Zaplana, Camps, Esperanci... Vas camí de superar a tothom. A aquest pas et veig ordenant la invasió de Catalunya, la qual cosa faria que superessis, fins i tot, al vostra tòtem, el tot poderós Ansar, el rei de reis.
Però, compta! Ho sé del cert, que els presidents del PPC han de tenir les maletes preparades per quan, des de la mateixa seu central, a Madrid, arribi l'ordre per fotra't la puntada al culet (en el teu cas "culazo"). Recorda! Aleix Vidal-Quadres, Alberto Fernández Díaz, Josep Piquer, Daniel Sirera i... tu a continuació... De res et serviran els serveis prestats hi també t'arribarà el dia. Però tu ni et preocupis, quan t'arribi aquesta fatídica data tindràs el suport de tots els teus compatriotes, que recordaran el bé que els hi vas fe lluitant i recuperant el seu malmès idioma quan , si no hagués estat per tu, podria haver estat engolit pel potent i tot poderós català.
Qui ho havia de dir, oi? Albert Rivera, president del partir Ciudadanos i diputat al Parlament de Catalunya per Barcelona. Aquest senyor, que va estar nomenat president d'aquell partir,a dit (això sí, amb pilotes) per seus creadors, un grup d'intel·lectuals catalans entre els quals es trobaven :
Albert Boadella : ara auto-exiliat de Catalunya i enrolat, com a mercenari, en les hosts de l'Esperanza Aguirre, qui el va nomenar director artístic del Teatro del Canal, Fa declaracions las quals, al meu parer, el deixen retratat. Entrevistat a "libertaddigital" :
""Preguntado por si se ha perdido el concepto de torero como héroe, no duda en arremeter contra el fútbol en un momento de euforia futbolística nacional. "Ahora tenemos a esas putas bien pagadas que llenan los estadios. Son mercenarios que se venden al mejor postor. Encima el público es mucho más salvaje. Cuando hay una buena corrida, nadie va a cascar la Cibeles".
Pert cert, Boadella va rebre, al 2008, el Premio Españoles Ejemplares que entrega la Fundación para la Defensa de la Nación Española, per "ha sufrido en sus carnes la persecución de ciertos sectores nacionalistas catalanes".
També, en la creació d'aquell partir, hi era l'Arcadi Espada (qui ara recolza a la Rosa Díez i el seu UPyD. També en Boadella s'apropat a aquest partit). Ens podem fer una petita idea del tarannà del senyor Espada sentint la discurssió que va tenir, a Onda Cero, amb la periodista Júlia Otero. Hi ha per a socar-hi pa.
Bé, Alícia, filla, no et preocupis, no has estat l'única. També s'ha avançat al molt il·lustre diputat José Domingo. Aquest sí que té un motiu per a presentar recurs de tota aquella llei, decret, norma, nota interior o post-it... que digui quelcom sobre el català. Ell no el sap i ni ganes d'aprendre'l, li és molt més fàcil que quedi prohibit i només es pugui parlar en la intimitat de la llar catalana.
Tranquil·la Camacho, que hi hauran més oportunitats. La teva carrera política està arribant al cim. A Gènova han d'estar tots cofois per la teva bona tasca al capdavant del PPC. Riu-te tu de l'Acebes, Zaplana, Camps, Esperanci... Vas camí de superar a tothom. A aquest pas et veig ordenant la invasió de Catalunya, la qual cosa faria que superessis, fins i tot, al vostra tòtem, el tot poderós Ansar, el rei de reis.
Però, compta! Ho sé del cert, que els presidents del PPC han de tenir les maletes preparades per quan, des de la mateixa seu central, a Madrid, arribi l'ordre per fotra't la puntada al culet (en el teu cas "culazo"). Recorda! Aleix Vidal-Quadres, Alberto Fernández Díaz, Josep Piquer, Daniel Sirera i... tu a continuació... De res et serviran els serveis prestats hi també t'arribarà el dia. Però tu ni et preocupis, quan t'arribi aquesta fatídica data tindràs el suport de tots els teus compatriotes, que recordaran el bé que els hi vas fe lluitant i recuperant el seu malmès idioma quan , si no hagués estat per tu, podria haver estat engolit pel potent i tot poderós català.
Qui ho havia de dir, oi? Albert Rivera, president del partir Ciudadanos i diputat al Parlament de Catalunya per Barcelona. Aquest senyor, que va estar nomenat president d'aquell partir,a dit (això sí, amb pilotes) per seus creadors, un grup d'intel·lectuals catalans entre els quals es trobaven :
Albert Boadella : ara auto-exiliat de Catalunya i enrolat, com a mercenari, en les hosts de l'Esperanza Aguirre, qui el va nomenar director artístic del Teatro del Canal, Fa declaracions las quals, al meu parer, el deixen retratat. Entrevistat a "libertaddigital" :
""Preguntado por si se ha perdido el concepto de torero como héroe, no duda en arremeter contra el fútbol en un momento de euforia futbolística nacional. "Ahora tenemos a esas putas bien pagadas que llenan los estadios. Son mercenarios que se venden al mejor postor. Encima el público es mucho más salvaje. Cuando hay una buena corrida, nadie va a cascar la Cibeles".
Pert cert, Boadella va rebre, al 2008, el Premio Españoles Ejemplares que entrega la Fundación para la Defensa de la Nación Española, per "ha sufrido en sus carnes la persecución de ciertos sectores nacionalistas catalanes".
També, en la creació d'aquell partir, hi era l'Arcadi Espada (qui ara recolza a la Rosa Díez i el seu UPyD. També en Boadella s'apropat a aquest partit). Ens podem fer una petita idea del tarannà del senyor Espada sentint la discurssió que va tenir, a Onda Cero, amb la periodista Júlia Otero. Hi ha per a socar-hi pa.
Plataforma per la llengua:
En aquests moments hi ha 192 lleis de l'Estat que imposen l'etiquetatge, les instruccions i les garanties en castellà de pràcticament tots els productes que es distribueixen a Catalunya, cadascuna d'aquestes normatives, naturalment, amb el seu corresponent règim sancionador. Aquestes lleis, juntament amb els centenars de legislacions que obliguen a utilitzar el castellà en molts altres àmbits, comporten que aproximadament per cada llei que el Govern fa per afavorir el català a Catalunya, l'Estat espanyol en faci 50 afavorint el castellà en aquest mateix territori.
L'actual llei espanyola del consumidor (Reial Decret Legislatiu 1/2007) té dos articles lingüístics pels quals fa obligatori el castellà a Catalunya en l'etiquetatge, instruccions i garanties dels productes, el 18 (que diu: "Sense perjudici de les excepcions previstes legalment o per reglament, les indicacions obligatòries de l'etiquetatge i presentació dels béns o serveis comercialitzats a Espanya han de figurar, almenys, en castellà, llengua espanyola oficial de l'Estat"). I el 125 ("La garantia comercial s'ha de formalitzar almenys en castellà, i, a petició del consumidor i usuari, per escrit o en qualsevol altre suport durador i directament disponible per al consumidor i usuari, que sigui accessible a aquest i d'acord amb la tècnica de comunicació utilitzada"). En tots dos casos, l'obligació és molt més directa que no pas en el cas del Codi de Consum pel que fa al català, i també es preveuen sancions i multes lingüístiques per a qui no acompleixi aquestes normatives.
Hi ha més de 500 lleis que imposen el castellà i discriminen el català a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada