diumenge, d’agost 22, 2010

RIPOLL, VILA COMTAL, BRESSOL DE CATALUNYA




21.08.10

La Vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, Girona. El municipi està voltat per les ribes dels rius Ter i Freser.

Es tenen constàncies de presència humana des de l'edat del bronze (1500-600 aC.), quan se sap que un petit nucli humà de població vivia a prop dels rius, com ho evidencia algun dolmen com el de Sot de Dones Mortes o de Pardinella.

Amb la reconquesta del territori entre la Cerdanya i el Barcelonès fet pel comte Guifré el Pilós (840-897), aquest comte va iniciar la repoblació de la zona, utilitzant com a element d'atracció dos cenobis: Santa Maria de Ripoll i el monestir de Sant Joan de les Abadesses.

El Reial Monestir Benedictí de Santa Maria de Ripoll fou fundat pel comte Guifré el Pilós l'any 879. El 20 d'abril de l'any 888 fou solemnement consagrat i dedicat a Santa Maria.

L'importància creixent del monestir de Ripoll com a centre cultural amb biblioteca, scriptorium i escola monàstica medieval motivà successives ampliacions de l'edifici, essent la realitzada per l'abat Oliba (1008-1046) la que conformaria les seves formes definitives: 60 per 40 metres en un edifici de pedra de formes austeres i massisses, de cinc naus, amb un cos d'edifici davanter damunt del qual s'alçaren dues torres de campanars i, en la part posterior, un grandiós transepte coronat per un absis central i tres absidioles a cada costat.

El temple ha sofert diverses restauracions. En especial la realitzada després del terratrèmol de 1428 la de 1830 que va reduir a tres les cinc naus originals. Les dimensions de la nau principal són les originals: 60 m de llarg per 9 d'ample. En el creuer i en els murs de la nau central es troben les tombes de molts dels comtes de Besalú i de Barcelona com Guifré el Pilós, Ramon Berenguer III i IV.

L'obra principal del monestir i de l'escultura romànica de Catalunya, és la portalada del segle XII. es divideixen set franges horitzontals on es representen escenes bíbliques, històriques i al.legòriques. La rica iconografia combina els grups temàtics entre motius florals de gran exuberància i ornamentacions de línies geomètriques, sense cap lloc on el cisell no s'hagi deixat sentir. A ambdós costats del portal hi ha les imatges mutilades de Sant Pere i Sant Pau.

El claustre del temple consta de dos pisos. Fou iniciat en el segle XII, però la seva construcció quedà paralitzada fins a finals del segle XIV. La galeria superior es completà en el segle XVI. Té forma trapezo‹dal i consta de 112 arcs semicirculars i 252 columnes de capitells esculpits amb motius religiosos, mitològics i populars.

El monestir, sens dubte, és el lloc de visita inexcusable quan vas a Ripoll, tanmateix hi han altres llocs interessants per a veure:

l'Scriptorium on ens podrem assabentar de com, els monjos, copiaven manuscrits i il·luminaven còdex fabricats amb pergamí, escrits amb plomes d'oca i amb titna feta amb sutge.

L'Escriptori de Santa maria de Ripoll, va deixar un copiós llegat de manuscrits dels segles X, XI i XII, dels més rellevants d'Europa en els aspectes paleogràfic, textual i artístic. Una part considerable s'han perdut al llarg del temps; els còdexs conservats es troben majoritàriament a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, a Barcelona, tot i que cal anar fins a la Biblioteca Nacional de París o a la Biblioteca Apostòlica del Vaticà per poder contemplar les pàgines de les dues grans bíblies manuscrites al Monestir de Santa Maria al segle XI.

Els camins dels Bisbe i Abat Oliba és una ruta d'art romànic que uneix les comarques del Bages, Osona i Ripollès utilitzant com a fil conductor el Bisbe i Abat Oliba.

La Farga Palau. Ripoll ha estat al llarg de la història el bressol de la industrialització de Catalunya, perquè s'hi han realitzat diverses activitats industrials. La Farga Palau de Ripoll és un dels darrers exemples d'una indústria històrica, la farga catalana, que va tenir un paper molt important en el desenvolupament industrial per a l'obtenció del ferro durant els segles XVII i XVIII. Els productes més importants sortits de la Farga eren les armes de focs, els claus i les reixes.

És molt agradable donar un tomb pel poble, una vila tranquil·la i hospitalària on trobareu història, cultura, art i racons plens d'encant.

Aquesta vegada no us puc recomanar cap restaurant perquè no va haver sort.


video cortesia de enxavier

2 comentaris:

Pepe ha dit...

Solo ese pórtico merece la pena, más allá de su valor sentimental...

Manel ha dit...

Hola Pepe, buenos días.
Tienes razón, el pórtico es una maravilla y, nada más por eso, bien vale una visita.