ANTISISTEMA LEVI'S 501

En declaracions a RAC1, un portaveu dels grups, malament anomenats, antisistema, reconeixia que, la manifestació de col·lectius "alternatius" del passat 29 de setembre, se'ls va anar de les mans. Malgrat aquest reconeixement, el noi entrevistat no va fer autocrítica (ni crítica) dels greus aldarulls que va haver, durant tota la tarda, al centre de Barcelona. És més, ho va justificar tot dient que, tot plegat, és responsabilitat del sistema. De les polítiques capitalistes i neoliberals que fan que hi hagi mal estat en bona part de la població i que, els aldarulls, van ser deguts a atacs de ràbia d'aquesta ciutadania. Va assegurar que, es tornarien a repetir i, segur, amb més violència.

En referència al cotxe de la guàrdia urbana cremat, va manifestar que havia estat degut a un coet malament dirigit o desviat. Un accident... Que no es pretenia cremar el cotxe amb els dos guàrdies que hi eren dintre. Quins collons! Si no l'haguessin llençat no s'hagués cremat el vehicle.

Aquest jovent, com estan emprenyats amb el sistema i la societat en la que els hi ha tocat viure-hi, no se'ls hi acudeix res millor, per a arribar a assolir els seus objectius de canvi, que manifestar-se creant el caos per allà on passen. Trenquen i cremen contenidors i mobiliari urbà els quals, tot sigui dit de passada, els paguem entre tots i totes. Totes i tots els que, ens agradi o no aquesta societat, paguem els nostres impostos i ens comportem com éssers civilitzats (si més no ho intentem). Assalten i saquegen botigues portant-se'n tot el que poden arreplegar fins i tot, com hem vist en algunes ocasions, caixes registradores. L'última una botiga de Levi's. Es dediquen a atacar mossos d'esquadra, guàrdia urbana, bombers i, fins i tot, serveis d'assistència.

Un dels seus senyals d'identitat és l'ocupació (no de treball sinó d'okupa) de locals. Segons aquests col·lectius, donat que l'ajuntament no fa llocs on la joventut pugui reunir-se i expressar-se, ells han de "expropiar" edificis per a fer els seus "tallers", expressions artístiques, reunir-se i... viure-hi.

A tot això jo em pregunto: aquest nois i noies, en algun moment de la seva vida, s'han plantejat o han buscat feina? Tenen clar com volen viure? Han pensat com viuran quan siguin més grans? ¿Què tal vegada no s'aprofiten de les avantatges del sistema al qual ells reneguen? Seguretat Social, prestacions socials... Què potser no fan servir les noves tecnologies tan presents en el nostra dia a dia d'aquest món capitalista i elitista. Ordinadors, mòbils, xarxes socials...

No dic que no tinguin la seva raó i estiguin disconformes amb la societat capitalista, però el que no poden fer es reclamar canvis de la forma que ho fan. Han de pensar que si tots, els que discrepem d'alguna cosa, ho manifestéssim d'aquesta manera, ni ells podrien sortir al carrer.

No es pot ser permissiu amb aquests grups, i, quan més aviat posin mecanismes per al seu control millor anirem tots. Seria molt greu esperar desgràcies personals per començar a actuar.

D'aquesta manera fan les seves reivindicacions els bretols, disbauxatsa i malfactors.