Tanmateix, al carrer hi ha un altra show el qual es presenta, si hi cap, més cridaner, amb menys llums però més plomes, més tacons i més disfreses. Molts hi volen arribar a primeres vedettes i, per aconseguir-ho, no dubten a fer mans i mànigues. Com a messies, salvadors de la seva pàtria (que no és la meva), prometen impossibles, menteixen, fan aflorar el pitjor de les persones i les enfronta. "Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres amb vestit d'ovelles, i per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu" (Mt 7, 15-16).
La falsa profeta del PP. La seva lluita aferrissada en pro de tot el que significa espanyol i espanyolitat... La seva lluita aferrissada contra tot el que és català i catalanitat... És possible que, tot allò, la dugui a guanyar uns quants vots més dels que en té ara però, de segur, no la durà més enllà d'on han arribat els que l'han predecit, és a dir... la puntada al cul i l'ostracisme. La proscripció li arribarà amb tota seguretat però, fins que això no passi, ella i els seus hauran fet mal, molt de mal. Qui sap, és possible que, donat la divisió que s'està creant en el si de la societat catalana, la deterioració sigui irreparable. Ella estarà cofolla d'haver fet el millor per Catalunya i mai, a la resta de la seva vida, reconeixerà les seves males arts, les bastes mentides, el seguidísme vers els seus superiors del carrer Gènova Madrileny... Tot per a aconseguir fer-se un furadet, un nom entre els actors d'aquest país però, com tothom sap, d'actors i actrius hi han hagut, i hi ha, de bons i de dolents i, aquesta senyora, pertany al segon grup: al dels dolents, malintencionats, malèvols, malvats...
El Rivera, senyor que, ni en el millor dels seus somnis, pensà que podria aconseguir un escó al Parlament de Catalunya. Ell, que el van nomenar, president del seu partit, a dit. Ciudadanos, creat per un grup de ressentits, rancuniosos amb Catalunya. Insatisfets de la seva vida. Carronyers! Uns personatges que, al poc temps, van abandonar la "associació" creada i van emigrar al partit de la Rosa Díez, UPyD. I, en el millor dels casos, van "desaparèixer" del mapa polític i no tan del mediàtic.
Ciudadanos, va aconseguir tres escons de diputats al Parlament. Dels tres diputats, només Rivera utilitzà el català a l'hemicicle. Naturalment, com no podia ser d'un altra manera, és permès l'ús del castellà, faltaria més. Tan el català com el castellà son idiomes oficials. El senyor Robles i el senyor Domingo, no el feien servir per desconeixement de l'idioma. Després d'un cisma al grup Mixt, els tres diputats van agafar camins diferents. El senyor Robles deixà l'escó i va passar a formar part de UPyD. El senyor Domingo continuà com a Diputat però per lliure. També es presentarà per UPyD a las properes eleccions al Parlament de Catalunya. Ells, que volien salvar, als espanyols, de "les urpes independentistes, catalanistes...", van acabar barallats entre ells. Només tres i no es posaven d'acord, però volien canviar el país.
Ara, Rivera, promet treure l'obligació de tenir el nivell C de català pels funcionaris de la Generalitat de Catalunya. I, jo, em pregunto: com pensa que serem atesos els catalanoparlants?. Potser, aquell senyor, creu que ens conformarem a ser atesos en castellà? Qui sap si, el que pensa, és que podem tornar a èpoques franquistes. Tant és el que pugui pensar el personatge, no cedirem! Té gràcia que, ell, vagi pregonant el bilingüisme. Tanmateix, podria fer el mateix amb el castellà, que no sigui obligatori, llavors "bona nit i tapa't".
El PP i Ciudadanos es disputen les carronyes, disposats a arribar on faci falta per a assolir els seus objectius.
"Cómeme el coco, negro"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada