"PER CATALUNYA!".
"En el moment en què els soldats anaven a disparar, cridà amb fermesa i clarament: "Per Catalunya"!.
Com a tots els condemnats a mort que es troben en capella, li fou preguntat si desitjava res. Amb un punt d'humor demanà pa amb xocolata d'Agramunt, aquella xocolata que, quan era infant, menjava amb delit al seu poble del Terròs, a l'Urgell. Les seves germanes, sabent que el farien content, n'hi havien portat. Després demanà una ampolla de conyac. En prengué un parell de copes escasses. Va estampar la seva signatura a l'etiqueta i lliurà l'ampolla al governador militar del castell, el tinent coronel Joaquín Pascual Sánchez, com a prova d'agraïment pel tracte correcte que havia rebut durant el seu empresonament a Montjuïc. Al seu defensor, el capità Colubí, que amb tanta dignitat i tant de coratge havia actuat en la seva defensa, li regalà els botons de puny d'or que duia. Li digué que, ja que no podia pagar-lo, volgués acceptar aquell petit obsequi com a penyora de gratitud.
L'hora de l'execució havia estat assenyalada per a les sis del matí, quan comença a fer-se clar el mes d'octubre. Aquell dia, però, va néixer molt ennuvolat, talment que en aquesta hora encara era fosc. L'execució, per tant, s'hagué de demorar fins que es fes clar, en compliment del que disposava la llei espanyola en aquest cas. Cal dir, tanmateix, que no sempre eren tan exigents en el cumpliment d'aquesta legalitat. Al Camp de la Bota, lloc habitual de les execucions en la post-guerra a Barcelona, si en el moment de l'afusellament encara era fosc, els fars dels cotxes de la comitiva i àdhuc del cotxe dels serveis de la funerària suplien la llum del dia.
Mentre esperava que claregés, el president Companys, amb la comitiva que l'acompanyava, romangué al pati d'armes del castell, passejant i fumant un cigarret. En començar a fer-se clar, ell mateix s'adreçà als que l'acompanyaven i els va dir simplement: "Vamos ya...". Un testimoni franquista remarca que ho va dir serenament, sense immutar-se, com si aquelles paraules que pronunciava no l'acostessin fatalment al moment de la mort.
La comitiva fúnebre començà a caminar en silenci cap al fossar de Santa Eulàlia. on l'havien d'afusellar, ja que al de Santa Elena, lloc que havia estat l'habitual de les execucions al castell de Montjuïc, les autoritats franquistes havien prohibit d'afusellar-hi cap republicà, car aquest fossar havia estat utilitzar durant la guerra per executar-hi els partidaris del "Movimiento" condemnats a mort pels tribunals republicans. Iniciava la marxa un soldat portador d'una creu alçada; el seguien dos altres soldats més, que il·luminaven el camí amb dos potents focus de gasolina; després seguia el president Companys, que continuava fumant una cigarreta, acompanyat dels dos sacerdots i del defensor, i, finalment, el jutge militar, el governador del castell amb altres persones. Tancava la marxa un piquet de la guàrdia civil manat per un oficial.
La comitiva es dirigí cap al passadís subterrani que, descendint de l'esplanada nord del castell, comunica amb el fossar de Santa Eulàlia, que dóna sobre l'Exposició. El descens es va fer lentament, en fila índia. El silenci era total, impressionant, només trencat per la fressa dels passos. En arribar al fossar, la comitiva es va refer. Companys tornà a parlar animadament amb els dos sacerdots que l'acompanyaven, i se'l veié somriure. Després s'acomiadà dels seus acompanyants més immediats i, molt especialment, del seu defensor, al qual abraçà. I, amb un pas decidit, anà a situar-se al peu del mur.
El piquet que l'havia d'executar estava integrat per soldats d'infanteria. El manava un tinent provisional que havia estat elegit per torn rigorós. Era molt jove. Se'l veia emocionat, com n'estaven també molts dels presents. L'oficial s'acostà al president Companys per tal d'embenar-li els ulls i posar-lo d'esquena al piquet d'execució. Ell però, amb un gest sobri i sense pronunciar nu in sol mot, refusà el drap i es mantingué de cara, mirant sense titubejar el piquet. En la tènue llum d'aquella matinada, destacaven les seves sabatilles de roba blanca i el mocadoret blanc que duia, com sempre, a la butxaca superior de l'americana. En el moment en què els soldats anaven a disparar, cridà amb fermesa i clarament: "PER CATALUNYA!".
Aquestes foren les seves darreres paraules.
Caigué malferit, malgrat que els soldats havien disparat des d'una distància d'uns sis metres. L'oficial que manava el piquet se li acostà per donar-li el tret de gràcia. Emocionat, desconcertat, li tremolava el pols. Va haver de repetir els trets per acabar l'execució. Després, s'ajupí per comprovar la mort i, en fer-ho, recollí discretament el mocador blanc que Companys duia a la butxaqueta de l'americana. Era xop de sang. Va guardar-lo.
Eren les 6.30 del matí, aproximadament. Tenia 58 anys,
La seva execució corresponia a la número 2.761 de les festes oficialment a Catalunya pel règim franquista des que havia estat ocupada la ciutat de Barcelona, el 26 de gener de 1939."
El President Companys, Afusellat. Josep Benet i Morell, 2005. Edicions 62.
LLUIS COMPANYS I JOVER in memoriam
President de la Generalitat de Catalunya
afusellat al castell de Montjuïc de Barcelona el 15 d'octubre de 1940
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada