diumenge, de març 07, 2010

ARA SI! A CATALUNYA ABOLIREM LES CURSES DE BRAUS?


Avalada per més de 180.000 signatures (130.000 més de les necessàries), la plataforma “PROU.CAT”, va presentar al Parlament de Catalunya, al estiu de 2009, una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), demanant la prohibició de les curses de braus a Catalunya.

El passat 18 de desembre, la proposició de llei, va ser objecte d’un debat de totalitat en el Ple del Parlament sobre la valoració general del text, l’oportunitat, els principis i els criteris que informaven la proposta, així com de les esmenes presentades a la totalitat . PSC-CpC, PP i C’s van presentar esmenes a la totalitat del test a fi de què, la Cambra Catalana, rebutgés debatre la proposta. La votació va ser secreta. Les diputades i diputats de la cambra catalana tenien, dels seus corresponents grups, llibertat de vot. Els resultats van està molt igualats : 59 es van mostrà en contra a admetre-la a tràmit mentre que 67 ho van fer a favor. Cinc es van abstenir i quatre més no van votar. D’aquesta forma el Parlament de Catalunya admetia, a tràmit, la “Iniciativa Legislativa Popular” (ILP) contra les curses de braus.

Seguin el procediment legislatiu comú, aquesta setmana a començat, en comissió, les compareixences de les organitzacions i els grups socials, proposats pels diferents grups parlamentaris, interessats en la regulació d’aquesta proposició de llei.

Deixen de banda la idoneïtat, o no, del moment en què, aquesta ILP, s’ha admès a tràmit, (hi ha qui pensa que; donat l’època de crisi i el greus problemes en que, el país, es troba immers; la llei s’hauria d’haver deixat per la propera legislatura -a la fi de cada legislatura caduquen tots els tràmits parlamentaris pendents d’examen i de resolució pel Parlament, no així les Iniciatives Legislatives Populars, que poden sé tramitades en la següent legislatura-), el cert es que s’han complert tots els tràmits legals requerits per aquesta mena de tràmits. A més, qui l’han presentat són entitats i grups que no pertanyen a cap grup polític ni se’ls coneix tendències encara que, cap suposar, que les seves ideologies deuen inclinar-se cap a les esquerres (bé, en aquest punt s’ha de subratllar que, el PSC-CpC, és un grup d’esquerres, o així se’l considera, i està a favor de les curses de toros). Hom pot tenir la seguretat de què, aquesta proposta d’abolició, no s’ha fet per cap debat identitari com, per un altra banda, volen fer creure el Partit Popular i els mitjans de comunicació afins a ell.

No podia ser d'un altra manera i, com era d’esperar, des de les espanyes més reaccionaries, ràncies, inquisidores, anti-catalanes; han començat a polititzar el tema, a radicalitzar-lo, a titllar-nos i acusar-nos de què hem creat un debat identitari perquè, com és sabut, molts catalans no se senten, no ens sentim, espanyols (i com ens hem de sentir amb aquest atacs furibunds!). Les i els mateixos que “juren davant la Biblia”, que el castellà és perseguit a Catalunya. Curiós, molt curiós algunes declaracions :

- Mariano Rajoy (President del Partit Popular, principal partit de l’oposició, i que aspira a governar Espanya) :
• “los abolicionistas no soportan el carácter nacional de la fiesta

- Esperanza Aguirre (presidenta de la Comunitat de Madrid. En estat permanent de “guerra” per tal d’aconseguir la presidència del seu partit) :
• “Los toros son un arte que merece la pena declarar como Bien de Interés Cultural (BIC) para que estén bien protegidos", donat que "no sólo los monumentos o museos deben protegerse, sino también los bienes inmateriales.”

La Sra. Aguirre, també, preveu mesures de foment de la festa nacional, com la introducció de programes escolars divulgatius. “A nadie le puede extrañar, porque la cultura taurina es algo que desde tiempo inmemorial está en la cultura española y mediterranea”, va dir la Aguirre. “No hay más que ver desde Goya, Picasso, García Lorca y fuera de nuestra cultura, Hemmingway y Orson Welles, se han ocupado de los toros como arte porque es un bien cultural a proteger”, va subratllar la presidenta de l’Executiu madrileny.

- Hervé Schiavet (Batlle de ArlesFrança-) :
• “Aquest espectacle és un element d’identitat del sud de França i moltes ciutats d’Europa”

- Serafín Castellano (conseller de Gobernació de la Generalitat Valenciana) :
• “No debemos caer en un debate simplista y utilizar los toros como un motivo más para rechazar todo lo español. Por ese motivo, desde el Consell vamos a seguir defendiendo las tradiciones artísticas y culturales valencianas, y también las nacionales como sucede en el caso de los toros”.

Per nomenar-lo d’alguna forma direm que, si més no, són curiosos, molt interessants tots aquest comentaris i més que, del mateix estil, s’han fet i es continuaran fent en els propers dies, mesos i setmanes. Tota aquesta gent i molta més defensant, a foc i espasa, la “fiesta nacional."

No crec que mai, ningú d’aquests, hagi fet cap declaració a favor de la nostra llengua, el Català”, ens al contrari, només l’han atacat i continuen fent-lo. El Sr. Schiavetti i el Sr. Castellano, ¿s’han parat a pensar, en alguna ocasió, que ens uneix una llengua?. ¿Fan o han fet alguna cosa per a protegir-la , recuperar-la, ensenyar-la?. A més de la llengua, també, unes tradicions, una cultura uns llaços comuns. No els importa i es dediquen, en cor i ànima, a atacar i torpedinar tot el que els hi faci olor a català; fent tot els possibles perquè, les seves comunitats, ens acabin odien.

La “Comunidad de Madrid” declararà, les curses de braus, “Bien de Interés Cultural” (BIC). A aquella se li han sumat les comunitats de “València” i Murcia”. Segurament seguiran més. Esgrimeixen que és “arte”, “tradición”, “identidad nacional”, “que nos une” i no sé quantes bajanades més.

La Classificació de les Arts o Belles Arts, segons la Wikipedia, és : arquitectura, dansa, escultura, música, pintura, poesia i literatura en general. Son generalment acceptades, també, les següents arts: cinematografia, fotografia i el còmic.

Critiquen als polítics catalans per fer aquest debat i no preocupar-se dels actuals problemes. Que estan fent ells?. ¿Que no estan marejant la perdiu i desviant les prioritats dels seus ciutadans i seguidors cap el que passa a Catalunya i que, en principi, no els hauria de preocupar?. Que no tenen res millor a fer?. Que no han de vetllar per benestar dels seus conciutadans?. No, és millor tenir Catalunya als seus punts de mira,... A part de aconseguir que els seus administrats mirin cap a un altres lloc, els atacs a Catalunya resulten rentables. Una font inesgotable de vots.

Qui ha creat, i crea, el debat identitari?. Nosaltres els catalans?. NO!. ELLS!. Sempre el mateix discurs: “la bandera, el himno nacional, el rey, la selección nacional, el ejército, el flamenco, la fiesta nacional. Todo lo que nos une...”. T’has de sentir, per força, identificat amb tot això. O estàs amb ells o contra ells.

Uneix?. A qui?. Identifica?. A qui?.

“Ells són aquí entre nosaltres,
amb la ignorància feta llei,
la seva raó el fanatisme,
brutalitat el seu poder.

Ells són aquí entre nosaltres,
Però nosaltres on som?
A vosaltres ho pregunto
Que sou amics, i que sou molts.
Ells són aquí entre nosaltres
Però nosaltres on som.

(Ells són aquí. Lluís Llach)