23 de març de 1904 neix, a San Antonio (Texas), Lucille Fay Le Sueur, coneguda en el món cinematogràfic amb el nom de Joan Crawford. Considerada com un dels mites del Setè Art.
En 1925 va ser llançada com actriu per la Metro Goldwyn Mayer. La seva primera pel·lícula d'éxit va ser "Sally, Irene and Mary" (Com les papallones).
Va portar una vida sexual promiscua, amb homes i dones. Betty Davis, amb qui va protagonitzar "What Ever Happened to Baby Jane"?, de Robert Aldrich (1962) (Què se n'ha fet de Baby Jane?), va arribar a dir d'ella: "Va anar amb totes les estrelles masculines de la Metro, excepte amb la Lassie". Ambdues es tenien un odi mutu, arribant a ser unes aferrimes rivals dins i fora del món del cinema.
A la dècada dels 30 va ser una de les estrelles més populars de la Metro, arribant a compartir cartell, fins en vuit ocasions, amb en Clark Gable. L'última pel·lícula dels dos com a protagonistes va ser : "Strange Cargo" de Frank Borzage (1940).
Al 1944 abandonà la Metro i treballar amb la Warner Brothers, Columbia i RKO.
Es casà cinc vegades. L'últim marit va ser Alfred Nu Steele, president de la firma Pepsi-Cola. A la mort d'aquest va deixar, a la Crawford, com a membra de la mesa directiva d'aquella empresa. Quan la seva carrera cinematogràfica va declinà, es va dedicar més als negocis.
Les seves ocupacions empresarials, religioses (es va fer de l'Església de la Cienciologia als anys setanta) i l'alcoholisme van fer que s'anés allunyat del cinema.
Un dels treballs més celebrats va ser la interpretació de "Vienna" en la pel·lícula "Johnny Guitar", de Nicholas Ray (1954), coprotagonitzada amb l'actor Sterling Hayden qui va dir, referint-se al seu caràcter: "No existeixen els suficients diners a Hollywood perquè em decideixi a tornar a treballar al costat de Joan. I m'agraden els diners"
D'altres treballs
:
The Taxi Dancer, 1927, amb Owen Moore.
Chained, 1934, amb Clark Gable.
Above Suspicion, 1943, amb Fred MacMurray.
La seva última pel·lícula va ser "Trog", de Freddie Francis (1970). Es retirà definitivament del cinema.
En 1945 guanyà l'Oscar a la millor actriu per la seva interpretació de "Mildred Pierce" en la pel·lícula del mateix nom, de Michael Curtiz, amb Jack Carson com a coprotagonista. Va ser la pel·lícula de Joan Crawford per excel·lència i la va recuperar de "les cordes" i la rellançà de nou després de la Guerra.
Joan Crawford no va estar present a la cerimònia de lliurament dels Oscars adduint que estava malalta. Mentre la escoltava per la ràdio. Quant es va assabentar que havia guanyat, va cridar a la premsa a la seva habitació i va acceptar el guardó.
La Crawford va sobreviure a tot. Va ser una estrella durant cinquanta anys, i semblava capaç d'elevar-se per sobre de totes les irrellevàncies, les destralades conspiratives, les seves actuacions exagerades i les crítiques dolentes. Era més important per a ella que el públic l'estimés, i milers ho van fer en les diferents fases de la seva carrera.
F. Scott Fitzgerals una vegada va escriure d'ella: "No pot canviar les seves emocions enmig d'una escena sense haver de passar per una espècie de desfiguració de la seva cara com ho faria Jekyll i Hyde"
Joan Crawford va morir el 10 de maig de 1977, a Nova York, als 73 anys.
video gentilesa de "sanyorker"
Fonts utilitzades : Llibre “Leading Ladies”, Don Macpherson and Louise Brody
Wikipedia i altres de la xarxa
Fotos de la xarxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada