Avui 19 de maig es commemora el 50è aniversari dels "Fets del Palau".
Els primers mesos de
El diumenge 21 de juny de
Degut al rebuig creixent a Catalunya (va tenir el seu moment alguit amb la visita que, Franco, realitzà a Barcelona el 30 d’abril del mateix any, on se’l va rebre de la manera que es mereixia, i se’n va anar amb la cua entre les cames) en contra de la dictadura, el Régimen va muntar l’anomenada Operación Cataluña, consistent a cedir el castell de Montjuïc a la ciutat, una Carta municipal per a Barcelona i la compilació del dret civil català.
Dins d'aquests actes de desgreuge envers Catalunya, es va organitzar un concert de l'Orfeó Català, al Palau de
La manipulació imposada a l'Orfeó Català amb censures i quotes no només es considerava una intromissió política, sinó que furgava directament en el fons de la identitat i sentiments dels catalans.
Joves de l'Acadèmia de Llengua Catalana, acompanyats d'altres amics i activistes, estaven decidits a anar al Palau de
Jaume Casajoana (1930-2001), integrant de L'Acadèmia, s'entrevistà amb Jordi Pujol. Planejaven fer una de sonada. La gent es movia. Reunions i compra massiva d'entrades. Una cinquena part de les butaques del galliner i una quantitat important del primer pis quedarien ocupades per policies de paisà.
El 19 de maig de 1960, dia dels fets, la policia va entrar al Palau abans que el públic ocupant les butaques estratègicament, de tal forma que, als integrants de l'Acadèmia, els era impossible agrupar-se, quedant dispersos i envoltats de policies.
El concert començà enmig d'una gran tensió que es palpava en l'ambient. Algunes persones van ser detingudes per repartir fulls amb la lletra d'"El cant de la senyera", que havia estat vetat pel governador,
Al tercer acte, quan arribà el moment en què s'havia d'haver interpretat la cançó prohibida, tot el Palau, de peu dret, es posà a aplaudir durant minuts i minuts, sense deixar sentir els cantaires que interpretaven un altre peça. No s'acabava mai... De sobte, quan els aplaudiments minvaven, va aparèixer, a la primera filera del galliner, un home alt i fort, era Josep Espar, que, dempeus i amb una veu potent, començà a cantar: "Pel damunt dels nostres cants..." Li seguien la resta de membres de l'Acadèmia i el public assistent. Tots van cantar amb ell i esclatà l'escàndol.
Les forces del mal es desfermaren. "¡A ése! ¡A ése!", bramaren. S'intercanviaren cops de puny, la gent no només es defensava, sinó que atacava, la policia estava sorpresa. Els sentiments estaven per sobre de la prudència, i la dignitat, per damunt de la claudicació. El cor de l'Orfeó s'hi va afegir al cant. Era una barreja de cants, crits, cops i aplaudiment. El ministre d'Educació, Jesús Rubio, exclamava: "Esto es impresionante ¡Dios mio! ¡Esto es increible".
Van ser detinguts vint persones, entre elles, Joan Amigó, Enric Bastardas, Jaume Casajoana, Ignasi Espar, Magí Sanmartí, Lluís Maria Sunyer i Lluís Porcel. Tots ells membres de l'Acadèmia de Llengua Catalana. Van ser apallissats i torturats pels agents de la Brigada Social.
El dia 22 a la nit, tres dies després dels Fets del Palau, va ser detingut Jordi Pujol.
La policia culpà, tot i no ser al Palau, Pujol de ser el cap de tot aquell moviment emergent. El 13 de juny de 1960 li van fer un "consejo de guerra" i el menaren a la presó amb set anys de condemna. Aquest fet motivà una llarga i extensa campanya, l'anomenada "Pujol-Catalunya". En el seu parlament al judici, Pujol va dir: "Som una joventut que puja lentament però obstinada".
"Todos los catalanes son una mierda" de Xavier Polo. (Raval Edicions SLU, Proa. Abril 2005)
Al damunt dels nostres cants
aixequem una xenyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assanyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Partitura del Cant de la Senyera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada