Obriu des d'aquí ... és una porta que està dins teu.
Si el paradís no és més bell que això, vull viure per sempre ...
I recorda, aquest concepte de bellesa ho has après tu sol.
No és una herència cultural, és qüestió de sensibilitat ...
Ja pots entrar i sobrevolar amb els teus somnis.
No és la primera vegada que em sento "au".
Escenaris naturals perquè actuïs en el teu millor paper ...
Pena que anem tan depressa ...
Cada detall de vida es torna un miracle quotidià.
I lo petits que som davant de tanta grandesa.
Però junts, estem compartint un moment de "consciència".
Un simple cirerer del Japó ...
Sembla que aquest mestre, pinta sense parar ...
Pot ser que un sol sospir, mogui els molins adormits.
Deixa lliure els teus sentits.
Admira la pau que solem destruir.
Mira quanta transparència ens falta encara ...
No li canviïs els colors, el sol s'encarregarà de fer-ho.
Començo a comprendre l'idioma de cada so ...
Tot depèn del compromís que assumim amb ella.
Deixem la porta oberta ... algú necessitarà tornar ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada