ELS OBJECTES
La certesa de tu no m’abandona,
viu en objectes compartits que havíem
estimat molt i que jo estimo encara,
forteses de no res que m’acompanyen
ara que tu te n’has anat per sempre.
Tot és or a la guerra dels silencis
i escreix de tu si tanco els ulls per veure’t.
Distant com ets i ja irrecuperable,
no deixaràs d’acompanyar-me sempre
en allò que estimàvem com si fos
una part de nosaltres, tal vegada
la part més clara, íntima i senzilla.
Miquel Martí i Pol (Llibre d'ansències 1984)
QUASI ELEGIA
Faig recompte i no em manca cap imatge.
A les golfes dels anys i amb poca empenta
faig recompte de mi per evocar-te.
Teu és ara l'espai de privilegi
entorn del qual em cerco i m'edifico,
i teu el buit que empleno amb la mirada
cada cop que el silenci em trenca els versos.
Escric per tu i en cada mot hi arrisco
tot un futur que tu no podràs veure
però et pertany, perquè és l'espai que havíem
somiat junts, escric per fer més pura
la quietud, més clara la bellesa
i la vida molt més harmoniosa.
L'amor em mou, l'amor a cada cosa,
per ínfima que sigui, i l'esperança
de desvetllar, com més la veu se senti,
més afany per comprendre'n la profunda
simplicitat i estimar-la amb més força.
De tot arreu la vida em sol·licita
i em sento viure arreu, mentre tu vetlles
l'espai de mi mateix que saps que sempre
t'ha de pertànyer per més anys que visqui
i em somrius des del teu ignot exili.
Faig recompte de mi: no pas gran cosa,
prou que ho saps bé, però em complau poder-te'l
oferir com aquell pom de flors seques
que vas posar-me damunt de la taula
i va durar mentre tu t'esllanguies.
Miquel Martí i Pol (Llibre d'ansències 1984)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada