dissabte, de maig 01, 2010

EL JARDÍ DE LES DELICIES - HIERONYMUS BOSCH


EL JARDÍ DE LES DELICIES - HIERONYMUS BOSCH "EL BOSCO"

El jardí de les delícies és l'obra cabdal del pintor neerlandès Hieronymus Bosch o "El Bosch" pseudònim de Hieronymus van Aken (Hertogenbosch, Nederland, 1450-1516). Es tracta d'un tríptic pintat a l'oli de 206 x 386 cm, composat per una taula central i dos laterals (pintades en els seus dos costats) que es poden tancar sobre aquella.


Obra de gran simbolisme (que encara no ha estat completament desxifrat). Com El carro de fenc i el "Tríptic del Judici Final", el Jardí de les delícies queda fora de qualsevol classificació iconogràfica tradicional. Es considera, no obstant això, que l'obra obeeix a una intenció moralitzant que hauria estat comprensible per a la gent de l'època; en aquest sentit, el propi rei Felip II de Castella, algú poc sospitós d'heretgia, va arribar a adquirir el quadre com a conseqüència del seu interès pel mateix.


Considerada com una de les obres més fascinants, misterioses i atraients de la història de l'art, el quadre forma part dels fons d'exposició permanent del Museu del Prado de Madrid.


Història del tríptic :

Com la resta de les obres d'El Bosco, manca de datació unànime entre els especialistes, sent una d'aquelles en la qual més enfrontades estan les posicions, ja que mentre uns la consideren juvenil, d'altres diuen que és obra de maduresa. Baldass i d'altres la situen en l'època juvenil d'El Bosco (1485). Cinotti la situa entorn de l'any 1503. Altres fonts parlen de cap a 1510 Tolnay i Larsen la situen al final de l'activitat d'el Bosco (1514-1515). Les anàlisis dendrocronològiques parlen de després de 1466. Al catàleg de l'exposició sobre l'artista celebrada en Rotterdam l'any 2001 s'assenyala la data entre 1480 i 1490.


A partir de Gibson i fins i tot a l'actualitat (Hans Belting, 2001) s'ha conjecturat que es va realitzar per a Enric III de Nassau. Els primers posseïdors de l'obra van ser, doncs, els membres de la casa de Nassau, al palau del qual de Brussel·les va poder veure el quadre el primer biògraf d'El Bosco, Antonio de Beatis, personatge que viatjava en el seguici del cardenal d'Aragó, l'any1517. La seva descripció no deixa lloc a dubtes que es troba davant el famós tríptic: «Després hi ha algunes taules amb diverses extravagàncies, on s'imiten mars, cels, boscos i camps i moltes altres coses, uns que surten d'una petxina marina, altres que defequen grues, homes i dones, blancs i negres en actes i maneres diferents, ocells, animals de totes, classes i realitzats amb molt naturalisme, coses tan agradables i fantàstiques que de cap manera es podrien descriure a aquells que no les hagin vist».


Va ser heretat pel seu fill René de Châlon i després pel nebot d'Enric, Guillem d'Orange, líder de la revolta holandesa contra la corona dels Habsburg. Va ser confiscat pel duc d'Alba, incloent-se a l'inventari redactat amb tal motiu el 20 de gener de 1568. El duc va deixar els quadres al senyor Fernando, el seu fill natural i prior de la orde de Sant Joan.


Va ser comprada per Felip II en la subhasta dels béns del senyor Fernando, i enviada al monestir d'El Escorial el 8 de jiliol de 1593. Es va col·locar al dormitori del rei, on va estar fins a la seva mort. És la pintura més famosa de la col·lecció de nou de Hieronymus Bosch que Felip II va reunir a El Escorial.

Al principi al quadre se'l denomina 'Una pintura sobre la varietat del món' '. Després, el Quadre de les maduixes denominació que es deu al monjo de l'Abocador d'Escòria José de Sigüenza, el primer crític de l'obra. Poleró, que proposa el 1912 una catalogació de les obres del Museu del Prado, el denomina tríptic 'Dels delits carnals'. D'allà arrenca la seva denominació actual de 'Jardí de les delícies' ' o 'De les delícies terrenals'. Va ser traslladat al Museu del Prado l'any 1936 per a la seva protecció a causa de la Guerra civil espanyola. Després de la guerra, per desig del dictador Franco va entrar a formar part de les col·leccions del Prado.


Panell esquerre: El jardí de l'Edèn

La primera secció del tríptic coneguda com El paradís, descriu el Jardí de l’Edèn amb Adam i Eva, abans de menjar de l’arbre del coneixement, on cap dels dos s’amaga de Déu. Es poden observar tot tipus d'animals en harmonia amb tota la naturalesa que els envolta.


A la part central a la dreta d’aquesta secció, al costat del munt d’escombraries, si es mira amb cura, apareix la cara d’un home amb bigoti. Curiosament aquest tipus d’imatges van ser “copiades” i desenvolupades segles després per un altre pintor com Dalí.


Panell central: El jardí de les delícies

La peça central d’aquest tríptic del Bosco representa moltes de les activitats humanes, fonamentalment les que impliquen relacions entre homes i dones. A l’Edat Mitjana era popular creure que la luxúria era l’origen de tots els pecats i que després van aparèixer la resta. També es creia que la font d’aquesta temptació i del pecat era la dona. Seguint l’exemple d’Eva que engany a Adam, es pensava que les dones no es podien ajudar per si mateixes.


Sens dubte una pintura que fa pensar i que s’ha d’observar amb deteniment.

Panell dret: L'infern

La part final del tríptic, és la representació d’aquest lloc de terror, conegut com l’infern. És una escena que representa el resultat d’una vida de immoralitat i pecat, on l’artista descriu diferents càstigs per als diferents pecats.


La cara que apareix a la part central, sota un plat que conté una gaita, és un autoretrat del propi Bosco.


Més informació : http://ca.wikipedia.org/wiki/El_jard%C3%AD_de_les_del%C3%ADcies



El tríptic tancat: La Creació del món, oli sobre taula, 220 x 195 cm.

Retrat d'El Bosco

detall de l'infern

detall del jardí de les delicies, part central.


1 comentari:

VAB ha dit...

Un quadre maravellós. Es barreja el món oníric de Hieronimus amb el gust per la natura dels pintors flamencs, el puritanisme religiós i l'apertura de "nous mons" amb la descoberta d'America i les rutes asiàtiques i africanes. Una delicia acompanyada de la Carmina Burana. Bona tria !
Vicenç